Els docents valencians mostren la seua capacitat mobilitzadora amb l’amenaça de la vaga general en l’horitzó

Els docents valencians han tret múscul. Dimarts han mostrat, omplint els carrers de les tres capitals valencianes i reunint unes 16.000 persones a València —segons les dades de la Delegació del Govern—, que tenen capacitat mobilitzadora (en les diferents mobilitzacions convocades a Alacant s’han reunit més de 3.000 persones i a Castelló, més de 1.500).

La vaga de mestres i professors de dimarts, amb un seguiment del 80% segons els convocants (els sindicats Stepv-Iv, UGT-PV, CCOO-PV i CSIF) i més del 35% segons les xifres aportades per la Conselleria d’Educació, és més que un avís per a la consellera Carmen Ortí: damunt la taula està l’amenaça dels docents d’iniciar un atur general indefinit a partir del pròxim mes de maig, en vespres dels exàmens finals i de les proves d’accés a la universitat (PAU) de juny.

Els sindicats, amb el suport de la Plataforma per l’Ensenyament Públic en què també estan integrats representants de les famílies, es mostren molt crítics amb l’actitud de la Conselleria, que acusen de no asseure’s a negociar, malgrat haver-li donat un marge a la nova titular del ram —Ortí va rellevar José Antonio Rovira el mes de desembre passat, arran de l’entrada de Juanfran Pérez Llorca en el Palau de la Generalitat.

L’arribada de la nova consellera, que consideraven que arribava al càrrec amb un altre tarannà, va ser ben acollida pels sindicats. No obstant això, la situació i l’immobilisme, asseguren, continuen sent els mateixos que hi havia amb Rovira. El motiu és que, malgrat el canvi en la direcció del departament, els càrrecs responsables del diàleg amb els representants sindicals continuen sent els mateixos: Daniel McEvoy (secretari autonòmic), Francisco Pablo Ortega (director general de Personal Docent) o Jorge Cabo (director general de Centres Docents).

I les exigències dels treballadors continuen sent les mateixes que hi havia amb Rovira com a conseller: la recuperació de poder adquisitiu perdut després de “quasi vint anys sense cap pujada salarial en l’àmbit autonòmic”, amb diferències de fins a 500 euros al mes respecte d’un docent del País Basc; la necessitat de rebaixar les ràtios d’alumnes per aula; la recuperació del professorat retallat i que es cobrisquen totes les places, vacants i substitucions, tant de docents com del personal d’Atenció Educativa i d’Administració i Serveis; o la derogació “immediata” de la ‘Llei Rovira’. “I la Conselleria es nega a negociar”, sostenen.

La Conselleria, que la setmana passada va respondre a la convocatòria de vaga en la vespra de la reunió de la Mesa Sectorial amb un decàleg en què fiava l’acceptació de les demandes de mestres i professors a l’existència de pressupost o la millora del finançament autonòmic, responia a la mobilització que s’ha viscut dimarts assegurant, en paraules d’Ortí, que estan “fermament compromesos” amb el diàleg “permanent” amb la comunitat educativa. En aquest sentit, la consellera explicava que entenen que les reformes i les millores del sistema educatiu “han de constituir des de l’acord, no des de la confrontació”.

Així doncs, insistia que els canals de diàleg amb la comunitat educativa es mantindran “oberts”, i retreia als convocants que “eleven el to reivindicatiu” quan “durant els huit anys de governs del Botànic no van promoure mobilitzacions d’aquesta intensitat davant situacions estructurals similars o fins i tot més complexes”.