“Establirem uns criteris bàsics de dieta mediterrània en menjadors escolars, hospitals i residències públiques”

Isaura Navarro va ser nomenada secretària autonòmica de Salut Pública al juliol, quan es va constituir el segon Govern del Botànic. Integrada en la Conselleria de Sanitat que dirigeix la socialista Ana Barceló, ha sigut diputada de Compromís durant dues legislatures en les Corts Valencianes, on s’ha acostat als sectors sanitaris.

Navarro és defensora d’un estil de vida saludable i sostenible perquè “el que mengem i com ens ho mengem afecta la nostra salut i el planeta” i advoca perquè quede reflectit així en la legislació. Com a diputada, va ser la impulsora de l’impost a les begudes ensucrades, una mesura que va acabar convertint-se només en un estudi per l’oposició dels seus socis en el Govern. Ara, amb Unides Podem en l’executiu, també partidaris d’aquesta mesura, el debat es reobri.

Com ha sigut l’aterratge en el departament de Salut Pública?

L’aterratge ha sigut fàcil. Durant quatre anys he sigut portaveu de Compromís en la comissió de Sanitat, així que les demandes de les entitats i el sector les coneixia.

De totes les reivindicacions del sector, amb què començaran a treballar?

Treballem en l’àmbit de l’alimentació saludable, una de les qüestions que portava com a portaveu. És una necessitat canviar els hàbits alimentaris i que des de la sanitat pública s’impulsen mecanismes per a garantir un canvi de dieta que retorne a la dieta mediterrània, s’abandonen els processats i els hàbits que multipliquen l’obesitat. L’obesitat infantil ha sigut catalogada pel Col·legi de Dietistes i Nutricionistes com a pandèmia i implica l’increment de malalties en el futur.

A hores d’ara abordem un desenvolupament del Decret 84 [el Decret 84/2018 és una norma del Consell de foment d’una alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat] per a establir de manera normativa l’exigència d’uns criteris bàsics de dieta mediterrània en menjadors escolars, centres de salut i residències públiques. D’aquesta manera es garanteixen uns criteris de consum de fruita, verdura, llegums i productes integrals setmanals.

El seu departament advoca per penalitzar els aliments poc saludables o pel foment dels que són saludables? Per exemple, en l’etiquetatge, la publicitat i l’educació.

Hi ha diversos models d’etiquetatges que es basen en el perfil nutricional i és una exigència de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). És l’exemple del semàfor: saludable (etiqueta verda), de consum moderat (ambre) i no saludable (roig); és una reivindicació que en Compromís tenim a escala estatal, un etiquetatge senzill. L’actual no dona la informació necessària i és complex, la gent no l’entén i és perjudicial. Es van creant mecanismes, com ara aplicacions, perquè la gent tinga una informació que s’hauria de garantir per llei. De la mateixa manera, caldria prohibir la publicitat per a xiquets en productes que afecten la seua salut. En la Llei d’infància autonòmica es regula.

En línia amb les mesures educatives, pensen desenvolupar alguna eina com aquestes aplicacions, redefinir la piràmide alimentària a les escoles?

La piràmide es redefineix en la Guia de Menjadors Escolars del 2018, però la realitat és que el compliment no és una exigència legal. Volem traslladar el que és saludable a exigència legal perquè totes les empreses que proveeixen els hospitals, els col·legis i les residències complisquen els criteris d’alimentació saludable de manera concreta. Fins i tot com han de ser guisats els aliments, fugint dels fregits, perquè el mètode de cocció pot alterar com de saludable siga un producte. Així es garanteix que des de l’Administració lluitem contra l’obesitat i es proveeix d’aliments saludables. Volem que els hàbits canvien, l’educació ha d’anar acompanyada del que es menja; cal ser conscients de les implicacions que té per al planeta allò que mengem.

Ara mateix, en els serveis públics es dona un exemple d’alimentació saludable i sostenible?

Ara mateix... no. S’han anat adaptant gràcies a guies com aquestes, però queda camí per recórrer i és el que farem a través de les exigències normatives. En el cas dels hospitals, el decret ho concretarà perquè no es deixe a interpretació el concepte d’alimentació sostenible.

Les empreses [que donen servei] haurien d’estar complint aquestes exigències, però com que no ho estan fent al 100 %, la manera més adequada és que siga una exigència legal. El decret estableix exigències bàsiques sobre la manera com han de ser els menús als hospitals, però hem de fer un pas més enllà per a garantir que hi haja més productes integrals, menys processats, més vegetals, llegums... Els estudis que du a terme el Col·legi de Dietistes i Nutricionistes evidencien que cal fer aquests passos. Durant els últims 20 anys hi ha hagut una reculada; en la mateixa proporció en què s’ha anat abandonant la dieta mediterrània i ha anat augmentant el consum d’ultraprocessats ha anat augmentant l’obesitat en la societat.

Entenc que consideren la lluita contra l’obesitat una prioritat en salut pública.

Sí. És una necessitat per a treballar en prevenció, sempre unida a l’augment de l’esport. A través de Xarxa Salut, hi ha una coordinació entre ajuntaments i Sanitat per a incrementar l’activitat física en persones majors i a hores d’ara ho treballem amb els més menuts.

Els hàbits de vida saludables estan molt lligats a l’educació. Quines altres iniciatives hi ha en aquest sentit?

Milers. Per exemple, el programa d’educació sexual. Es porta a tots els instituts que ho sol·liciten; en el cas de la pública és molt elevat, però en la privada molt escàs i hem d’arribar a tot l’alumnat. El programa garanteix una educació sexual i afectiva en llibertat, fonamental per a eliminar tabús, discriminacions i que els joves cresquen amb prou coneixement per a enfrontar-se a la sexualitat de manera lliure.

En matèria esportiva, com comentava, treballem amb Educació per incrementar l’accés a les barreres esportives. Els problemes d’obesitat estan molt lligats als estrats més baixos de la societat, també perquè poden accedir en menys mesura a les activitats extraescolars. Em consta que Educació treballa per ampliar el pressupost per a garantir l’accés a activitats extraescolars. Dues hores d’esport per setmana són insuficients i sol complir qui té accés a les extraescolars. L’esport, els hàbits de vida saludables, han de ser una part important de l’educació.

Tinc entés que el Consell té la idea d’incorporar la salut bucodental com a part de les prestacions de la sanitat publica.

Treballem en el fet que per a les persones sense recursos i per als menors siga gratuïta. Estem estudiant quines serien les operacions, evidentment no les estètiques, però sí les que tenen a veure amb la salut, que es notaria especialment en els menors.

En les Corts Valencianes vosté va ser la impulsora principal de la taxa del sucre, una mesura molt polèmica en el Govern del Botànic...

Funciona al Regne Unit, a França, a Dinamarca... Tots els estudis indiquen que és èxit i és una recomanació de l’OMS. És un impost que tindria una finalitat, aniria destinat a activitats de promoció de la salut. Les begudes ensucrades són principalment perjudicials per a la salut. Al cos li costa detectar-les, fan més mal a l’organisme i el percentatge de sucre que contenen és absurd, una dosi molt més alta de la que es requereix per a un dia. És un extra que a l’organisme li costa molt digerir. El consum s’ha anat incrementant i es fa diàriament en molts menors. L’impost és un mecanisme per a lluitar contra un producte insalubre, amb una venda disparada i amb uns beneficis en una corba ascendent. A Catalunya ha suposat una disminució del consum. També serveix per a fer una campanya clara que recorde a la ciutadania que ni els ha de consumir, ni és recomanable donar-los als xiquets. Des de Compromís volem que estiga vigent al més prompte possible, però cal un consens en els partits del Botànic.

Diuen els detractors que és una fórmula que acabaria pagant el consumidor, que el mercat s’autoregula i que podria repercutir en productes valencians com l’orxata.

La proposta que vaig presentar estableix que es destine a productes que no tinguen cap aportació alimentària; l’orxata sí que en té. L’impost va al consumidor, que no ha de consumir aquest tipus de productes, l’alerta del fet que són perjudicials per a la salut, com el tabac o l’alcohol. 

Ha parlat d’això amb les empreses?

Em vaig reunir –com a diputada– amb la patronal, que discrepa pel que fa a aquest impost. Però la seua preocupació és mantindre el nivell de negoci, no adoptar mesures que són necessàries per a la salut; aquesta és la meua preocupació com a responsable de Salut Pública.

Cada vegada hi ha més empreses que es dediquen a l’alimentació saludable...

Pense que senten que hi ha gent més preocupada, precisament perquè en parlem, tant per l’estètica com per la salut. Segons els col·legis de nutricionistes, tenen més consultes estètiques que per salut, encara que darrere de la primera va la segona. La gent ha de saber que la manera com menja i com viu li afecta la salut.

La Conselleria va impulsar un segell per a les màquines de venda automàtica que acredita l’alimentació saludable. Els preocupa aquest sector?

Cada vegada hi ha més empreses que subministren productes saludables, però tenen una batalla per a evitar les mesures legals que subministren els seus productes. També contra el fet que es col·loquen fonts d’aigua als centres públics. Un dels aspectes a abordar en el desenvolupament del decret és el de les fonts, s’ha de subministrar als centres públics sense haver de comprar botelles de plàstic. Quant als aliments, hi ha uns límits i s’ha fet un estudi d’avaluació de l’oferta alimentària i hem de fer-ne un altre per a veure si es compleix.

Ens preocupa que prop dels centres educatius hi haja màquines de venda automàtica amb productes poc saludables. Volem estudiar mesures per a evitar-ho perquè no té cap sentit que controles el menú saludable al centre i a la porta et trobes el contrari.

Com les cases d’apostes...

Sí, seguim la batalla contra el joc en línia. [En el moment de l’entrevista, el president de la Generalitat anuncia que divendres s’ha d’aprovar l’Avantprojecte de la llei del joc]. En les apostes en línia tenim menys marge, si l’empresa està fora d’Espanya... Però en els espais autonòmics podem treballar. Urgeix una llei del joc estatal per a lluitar contra el problema, ja que per a la societat suposa un drama rere altre. Hem detectat un augment dels casos de suïcidi des dels centres de tractament que estan vinculats als deutes que genera el joc. Cal posar límit als anuncis, no poden vendre menús de menjar, servir alcohol... No són llicències per a això. Cal establir mesures de prevenció i la Conselleria treballa en un pla d’addiccions, les que tenen substància i les que no.