Les feministes sancionades el 8-M: “No tenim por de denunciar tot allò que ataque el nostre dret a ser persones”

El 8 de març de 2018 va tindre lloc una de les grans mobilitzacions de dones de l’últim lustre. Des del tren de la llibertat fins a l’onada de concentracions contra el projecte de llei de l’avortament del ministre popular Alberto Ruiz Gallardón, poques convocatòries havien congregat tantes dones. Els mesos previs ja advertien la magnitud de la concentració.

La del 8 de març de 2018 va ser la primera vaga feminista de l’Estat espanyol. Una vaga laboral i de cures que va tornar a situar les reivindicacions feministes en l’agenda política i va recollir el testimoni de les dones que van fer possible la Llei de violència de gènere del 2004 i la d’igualtat del 2007. El 8-M va ser també l’escenari de sancions a activistes dels col·lectius feministes valencians.

L’Assemblea Feminista de València es va crear uns quants mesos abans de la cita morada amb l’objectiu de preparar la vaga, la manifestació i les accions que s’havien de desenvolupar. Durant les protestes matinals al barri de Benimaclet, tradicionalment combatiu a la ciutat, es van produir una sèrie d’identificacions. Les manifestants i piqueteres denuncien que van ser acorralades per la Policia Nacional unes quantes vegades.

Al cap de poques setmanes, una dotzena de manifestants van començar a rebre notificacions a casa. Emparant-se en la Llei mordassa, la Policia les sancionava amb multes entre 200 i 600 euros per falta de respecte a l’autoritat. L’Assemblea Feminista va reaccionar amb una denúncia pública i l’autoinculpació de totes les integrants. Consideraven que les sancions no eren personals, sinó envers tot el moviment. L’any següent, en la mateixa convocatòria, s’hi van sumar 8 sancions més. En total, el moviment feminista valencià acumula una vintena de procediments –només en el cas de les mobilitzacions pel 8-M– i sancions per valor d’11.000 euros.

L’Assemblea Feminista de València considera que les sancions s’interposen contra un col·lectiu, no de manera individualitzada. Per això, durant els dos anys que arrosseguen des de l’inici del procediment, mai no han volgut anomenar en públic les sancionades, fent gala del lema “Si ens toquen a una, ens toquen a totes”.

Quan van començar a rebre les sancions van decidir contactar amb una lletrada per a defensar-se de la Llei mordassa. I van començar a incloure en la seua organització, a través de comissions de treball, un espai “antirepressió”. L’Assemblea Feminista de València té diferents grups, anomenats comissions, en què es reparteixen les tasques. “Vam decidir crear la comissió per la necessitat de construir un grup més fort de suport que fomentara la col·lectivitat, la unió i la força. Es tracta d’una comissió mixta –hi participen dones no encausades i encausades–, perquè la repressió la vivim de manera col·lectiva i no ens podran deixar soles mai més”, assenyala una de les integrants, que s’estima més preservar l’anonimat.

Les integrants de l’assemblea pensen que el moviment feminista resulta incòmode per als poders i, per això, la repressió se centra sobre elles. “El moviment feminista ha demostrat ser una potència social, amb força per a combatre els puntals capitalistes, racistes, feixistes i patriarcals de la societat actual; per tant, tota acció que emane d’ell és aterridora per al sistema actual i, per això, intenten reprimir-lo”. Una visió que corrobora la seua advocada, Maria Josep Martínez, que considera que és una manera d’intentar afeblir un moviment que interpel·la directament els qui gaudeixen dels privilegis de gènere i classe.

“És inevitable [sentir-se vigilada]. La repressió comporta por. No ixes al carrer amb la mateixa llibertat amb què hauries de fer-ho. I no sols és per les conseqüències econòmiques”, recalca la lletrada. De moment, de la vintena de multes, tres han esgotat completament el procediment administratiu i passaran a judici, amb les tres vistes datades per al setembre i per a l’octubre. Les feministes valencianes continuaran recorrent contra totes les sancions, perquè consideren que la Policia ha exagerat els fets i no és un actor “neutral”. Acusen els agents d’“hostilitat manifesta” envers els moviments socials; en concret, el feminista. “Òbviament, el feminisme genera incomoditats. Afecta els privilegis de classe i gènere. La manera que hi ha de destruir un moviment és criminalitzar-lo”.

El moviment feminista reclama al Govern de PSOE i Unides Podem que derogue la Llei mordassa en què s’emparen aquestes sancions; una de les promeses electorals que els socialistes no han complit. Després de diverses protestes, asseguren que el delegat del Govern en la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Fulgencio, recentment rellevat del seu càrrec, es va comprometre a revisar les sancions. A més, la lletrada critica que la norma atorga un pes excessiu a la presumpció de veracitat dels agents: “No pot ser la presumpció de veracitat indestructible. És una via més dura que la penal”, considera.

“Ens criminalitzen perquè volen separar-nos, aïllar-nos i desmobilitzar-nos. No tenim por d’assenyalar, denunciar i manifestar allò que ataque el nostre dret a ser persones”, assenyalen les afectades. Aquest 8 de març tornaran a eixir al carrer.