El foc de la 'Cremà' tanca l'edició més multitudinària de les Falles de València després de les restriccions de la Covid-19

Bones temperatures, pont de San Josep en la Comunitat de Madrid i una pandèmia que va limitar al màxim les dues edicions anteriors i que ja és història. Ha sigut la combinació perfecta que ha propiciat una de les edicions de les Falles de València més multitudinària dels últims anys. “Hem tornat a la normalitat d'unes festes i hem tornat d'una manera explosiva”, ha dit l'alcalde de la ciutat, Joan Ribó. 

La 'Cremà', l'últim acte de la celebració josefina en què són devorades per les flames unes 525 falles de 88 municipis de tota la província de València, posa fi a la festa capdavantera de la ciutat en 2023, després de l'anul·lació de la celebració en 2020 a causa de la crisi sanitària de la Covid-19 i les fortes restriccions en els dos anys següents. 

La massiva celebració d'enguany ha reactivat l'economia del sector (pirotècnia, indumentària, artistes fallers o restauració, entre altres), molt afectada per les limitacions d'edicions anteriors. 

Enguany, la falla Exposició-Misser Mascó ha trencat la tradicional hegemonia d'altres comissions alçant-se amb el primer premi de la secció especial, gràcies a un monument del jove artista David Sánchez Llongo. La falla infantil de Convent Jerusalem - Matemàtic Marzal, una de les tradicionals guanyadores, s'ha emportat el primer premi de la secció especial.

A més, les mascletades han comptat amb una massiva afluència d'espectadors durant les dues setmanes prèvies als dies forts de Falles. El pont de San Josep en la Comunitat de Madrid, així com el bon temps, han omplit fins a la bandera tots els tradicionals actes fallers. 

Més de 100.000 fallers han desfilat durant les dues jornades d'ofrena a la 'Geperudeta', tornant al recorregut habitual després de tres anys, de la cancel·lació per la Covid-19 i les obres de la plaça de la Reina. De fet, la conversió en zona de vianants de la plaça de la Reina ha convertit el cèntric espai en un lloc d'afluències massives durant les Falles. 

Les últimes edicions de la festa, molt limitades a causa de la pandèmia, van desdibuixar el tradicional soroll i tràfec de turistes i de bandes de música, que enguany ha tingut un important protagonisme. Els petards i la música de les carpes falleres, que tallen gran part del trànsit a la ciutat, han sonat com mai. I els concerts de l'Albereda també han tingut un notable èxit d'assistents. 

D'altra banda, s'ha mantingut una certa descentralització d'alguns actes com els castells nocturns, que a més d'avançar el seu horari, s'han mantingut en la zona de la Ciutat de les Arts i les Ciències, un canvi que el govern municipal pretén consolidar. 

El soroll i la brutícia que provoquen les Falles, a més dels talls de trànsit, són alguns dels punts més susceptibles del model festiu. Els barris on més es viu el conflicte entre fallers i veïns, com Russafa, han tornat enguany a estar col·lapsats de carpes i de restes de la batalla alcohòlica nocturna. No en va, tradicionalment, la festa fallera obliga una part del veïnatge a abandonar la ciutat fugint del soroll. 

L'alcalde Joan Ribó ha destacat enguany la necessitat d'establir un horari sense petards per a assegurar el descans dels veïns durant els dies de Falles i rebaixar l'afectació cap a les mascotes. “A mi m'agradaria que férem una mica més seriós el tema de les hores en què no hi haguera petards a la ciutat”, ha dit Ribó, que va apostar per “passar d'una recomanació a una cosa més seriosa en un futur”. 

La festa també pretén adaptar-se als temps d'emergència climàtica amb una aposta per la sostenibilitat dels monuments fallers, que com cada any cremen la nit del 19 de març.