La Generalitat canvia la llei per a crear el banc públic d'ADN d'identificació de les víctimes del franquisme després de dos anys de bloqueig

Fa quasi dos anys que el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va anunciar la creació d'un banc públic d'ADN per a identificar a les víctimes valencianes de la Guerra Civil i del franquisme. El projecte, fonamental per a creuar les mostres d'ADN extretes d'ossos o dents amb les mostres dels descendents de les víctimes, continua bloquejat. 

Mancant un banc d'ADN per a identificar a les víctimes del franquismes exhumades de les fosses comunes, la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica contractará a laboratoris privats. Així, el departament que dirigeix Rosa Pérez Garijo ha optat per modificar la llei de memòria democràtica a través d'una esmena a la Llei de mesures fiscals, més coneguda en el marc dels pressuposte anuals de la Generalitat com a Llei d'acompanyament (i un colador de reformes legals per la via ràpida). 

L'article 12.3 de la llei de memòria democràtica, aprovada en 2017, preveu que el banc de dades d'ADN depenga de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de València. La conselleria, segons un informe del passat 10 d'agost signat pel director general de qualitat democràtica Iñaki Pérez Rico, reconeix que la referència a l'Institut Medicina Legal, de competència estatal, “no resulta procedent”, tal com va retraure l'Advocacia de la Generalitat durant la tramitació de l'avantprojecte de Llei que va pilotar la consellera de Justícia Gabriela Bravo. 

La llei va ser aprovada en la legislatura anterior, quan les competències de memòria històrica depenien de Bravo. En el segon govern del Botànic, Rosa Pérez va heretar aquest negociat i va optar per crear el banc d'ADN públic mitjançant un encàrrec de gestió a la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (*Fisabio). La Intervenció de la Generalitat, tal com va informar aquest diari, va tombar l'encàrrec de gestió a Fisabio i la conselleria ha externalitzat l'anàlisi de l'ADN dels cossos exhumats amb contractes menors a laboratoris privats. 

L'article, si s'aprova l'esmena a la llei d'acompanyament, estarà redactat així: “la conselleria competent en memòria democràtica establirà i gestionarà un sistema de banc de dades d'ADN, lloc d'investigació, en el qual es depositaran els perfils genètics de les restes humanes obtingudes en les exhumacions que es realitzen en el territori de la Comunitat Valenciana”. 

Una vegada eliminada la referència a l'Institut de Medicina Legal, la intenció és crear un conveni amb la Conselleria de Sanitat i alguna universitat per a posar en marxa definitivament el banc públic d'ADN sense haver d'acudir a laboratoris privats, segons fonts de la Generalitat. 

Les excavacions de les fosses de la repressió franquista en el territori valencià s'han accelerat en els últims temps. Als treballs de les fosses del cementeri de Paterna (València) finançats per l'àrea de Memòria Històrica de la Diputació de València, se sumen les exhumacions impulsades per la Generalitat en cementeris com els de Castelló, Segorbe, Alacant o Orihuela. Les mostres d'ADN de les restes òssies i dels supòsits familiars, tal com explica en aquest reportatge d'eldiario.es l'antropòloga de l'equip ArqueoAntro que treballa a Paterna, s'envien a un laboratori de Madrid. El banc públic d'ADN permetria emmagatzemar els perfils genètics dels cossos no identificats per si apareixen possibles familiars en el futur (molts van ser afusellats a València però eren oriünds d'altres parts del país).