Gerard Fullana: “Mazón representa el liberalisme d’amiguets de tota la vida”

Gerard Fullana (Barcelona, 1981), portaveu de Compromís en la Diputació d’Alacant, s’ha convertit en un autèntic malson per al flamant nou líder del PP valencià, Carlos Mazón. Les denúncies de Fullana, llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Comunicació, han posat la comptabilitat del grup popular en el punt de mira de la Fiscalia Anticorrupció i del Tribunal de Comptes. En aquesta entrevista, el tinent d’alcalde també de l’Ajuntament de Xaló desgrana la tasca d’oposició de la formació valencianista en la institució provincial i les dificultats de Compromís per a assentar el seu projecte en el front meridional. “El PP comet un error estratègic i polític greu en tornar a situar el zaplanisme”, adverteix Fullana. 

Les diputacions són institucions huitcentistes amb dinàmiques pròpies. Com s’encara el paper de l’oposició en la d’Alacant? 

Crec que s’ha fet molt poca oposició en les diputacions. És una cosa que hem demostrat en Compromís en la Diputació d’Alacant: no estem en venda. No hem entrat al repartiment habitual, directament o indirectament ens han oferit aquests equilibris polítics de repartir subvencions i alguns privilegis. Nosaltres no hem volgut entrar-hi mai. En no entrar-hi Compromís, moltes coses salten per l’aire: els repartiments a dit, que no eren legals. Hi ha un abans i un després arran de les nostres accions judicials. Els repartiments de subvencions als partits han saltat per l’aire i crec que aquesta faceta de no entrar al repartiment del pastís ha ajudat molt la Diputació. 

Les subvencions electorals ha sigut un dels seus grans cavalls de batalla. Per què?

Malgrat tindre un diputat de 31, estem aconseguint canviar la Diputació. Les subvencions a dit ja són una rara avis. Pels precedents jurídics que vam assentar fa anys, els repartiments de privilegis també. Tinc la sensació que la convicció és una eina que et permet canviar les coses independentment dels números polítics que tingues. Crec que això que hem fet en la Diputació d’Alacant, Compromís ho ha de fer a la província d’Alacant en general. És un bon moment per a liderar el progressisme a la província d’Alacant, perquè hi està molt orfe. 

En cada procés electoral s’observa una hegemonia de les dretes a les comarques del sud (especialment davall de la històrica línia Biar-Busot). Quin paper ha de fer Compromís en el front meridional? 

Compromís ha de tindre un plantejament més ambiciós a les comarques del sud. Si que crec, i va passar amb Mónica Oltra el 2015 i pot tornar a passar, que a Alacant hi ha unes estructures de poder viciades, anomenem-les zaplanisme o ‘brugalisme’ [en referència al cas Brugal] o com es vulga dir, que han penetrat molt més enllà del Partit Popular. Fins i tot en algunes èpoques han penetrat en el Partit Socialista, que recordem que és el segon partit polític amb més imputats en la trama Brugal. Ha penetrat en estructures econòmiques com la Cambra de Comerç o en associacions empresarials. A València, el 2015, es va aconseguir transformar això molt més, però a Alacant això no s’ha donat encara.

El paper de Compromís és transformar aquestes estructures de poder viciades i que demostren que al cap de 20 anys, el zaplanisme pot tornar. Aquest fenomen de completar la transformació política que crec que s’ha fet a la província de València, a Alacant encara està per fer. En aquest paper, radicalment diferent del que ens ha oferit el PP, però també el PSPV-PSOE, Compromís té molt de paper de creixement, fins i tot al Baix Segura. 

Actualment, la Fiscalia Anticorrupció té obertes diligències per les preteses irregularitats en la comptabilitat del PP i pel buidatge del seu compte quan va dimitir Ripoll. Els comptes del PP també estan sota la lupa del Tribunal de Comptes a conseqüència de les seues denúncies. Com va començar tot?

La primera cosa que vam fer l’anterior legislatura va ser la batalla del repartiment del pastís de les subvencions a dit. Vam denunciar cinc subvencions a cinc vicepresidents per valor de sis milions d’euros i, ràpidament, els jutjats es van ser pronunciat a favor nostre fins al punt que el PP va renunciar a aquests emoluments. Hi hagué uns quants processos electorals, el 2015 i el 2016, i a partir d’ací un dia ens va arribar un acord entre el PP i el PSPV-PSOE de multiplicar per quatre les assignacions als grups. Han existit sempre i nosaltres tampoc les qüestionem, entenc que els partits polítics s’han de finançar, però, clar, vam passar de poc més de 100.000 euros anuals a mig milió d’euros anuals. Això va ser un 28 de desembre. Ens ho van presentar per urgència, ens van dir que era un pacte entre el PP i el PSPV-PSOE i que Compromís també formava part del pacte. Nosaltres ens en vam desvincular i sospitem que el que pretenia d’alguna manera el bipartidisme era pagar les factures electorals, perquè havien perdut el 40% de la representació. 

El PP, no obstant això, ha aportat una justificació de les seues despeses més aïna discreta.

A partir d’ací, el Partit Socialista va rectificar la seua posició i va renunciar a l’increment, a pesar que s’havia aprovat gràcies a ells. Ciutadans i Compromís vam quedar fora. Vam renunciar a part de l’increment, però presentàvem unes factures per a acreditar les subvencions, demostràvem en què ens ho havíem gastat. I en el cas del PP, eren quantitats molt grans, quasi mig milió d’euros. Presentaven un certificat que tenia tres línies. Ens va cridar l’atenció, però ens van dir que es feia així tota la vida, que era absolutament legal. Però la veritat és que no era absolutament legal. L’objectiu polític el vam aconseguir, perquè s’ha canviat aquesta norma, que no era legal. Ara mateix en la Diputació d’Alacant has de justificar les subvencions. La batalla de com s’han de tornar aquests diners és la que estem jugant ara. 

Malgrat les grans diferències ideològiques i d’una certa tensió en els plens, Carlos Mazón va aconseguir pactar els pressupostos amb l’oposició. Com ha sigut possible?

El fet diferencial dels pressupostos no és que el Govern intente arribar a un pacte amb l’oposició, sinó que l’oposició accepta arribar a un pacte amb el Govern. Això no ho hem vist amb el Govern del Botànic mai, el PP sempre s’ha negat a arribar a un pacte. I nosaltres sempre ho teníem molt clar, a més en el moment de crisi. El primer any va ser iniciativa de Compromís i el segon any ja va ser conseqüència de la pandèmia. El que trenca una mica els esquemes és un grup com Compromís que fa una oposició molt potent i que, a més, planteja una novetat i és que volem negociar els pressupostos. L’any que ve també vull negociar els pressupostos. No crec que siga tant un esforç de Mazón, que és el que ven, com un esforç de l’oposició. Aquest posicionament de l’oposició no l’hem vist mai en les Corts Valencianes, no accepten unes esmenes, nosaltres li’n fem un decàleg.

Carlos Mazón ha aconseguit situar-se com a nou líder del PP valencià, malgrat ser algú pràcticament desconegut fora d’Alacant. Quin perfil fa del president de la Diputació d’Alacant?

Mazón representa el liberalisme d’amiguets de tota la vida. Crec que acabarà caient pel seu propi pes, perquè el PP comet un error estratègic i polític greu, que és tornar a situar el zaplanisme. El senyor Mazón, quan es diu tot el que es diu sobre la seu del PP de Madrid, estava en primera línia, era el número dos del PP provincial, director general de la Generalitat, vicepresident de la Diputació, va estar imputat en el cas Brugal. Tots sabem el que va passar amb el sumari de Brugal: les cintes es van anul·lar, perquè no eren vàlides. Si les cintes de Brugal hagueren sigut vàlides, molta de la gent que està al voltant de Carlos Mazón en aquest moment possiblement estarien en una situació molt més complicada. Com va arribar aquesta gent a destruir el sistema bancari d’Alacant? Doncs amb Terra Mítica i altres. I les operacions estan repetint-se una vegada i una altra i són un perill des d’aquest punt de vista. La nostra obligació en la Diputació és denunciar i fiscalitzar.