La portada de mañana
Acceder
La ponencia del TC pide sufragar colegios que segregan por sexo
El mapa de la desigualdad de renta por código postal
OPINIÓN | Semana fantástica en el bipartidismo, por Antón Losada

El Govern valencià ultima la recuperació pública de les ITV que Zaplana, investigat pel cobrament de comissions, va atorgar a empresaris afins

Eduardo Zaplana.

El servei de les 25 Inspeccions Tècniques de Vehicles (ITV) de la Comunitat Valenciana tornarà a ser 100% públic. La Conselleria d’Economia donarà compliment a un dels mandats del Pacte del Botànic i en les pròximes setmanes notificarà a les empreses concessionàries que a partir de novembre del 2022, la Generalitat Valenciana recuperarà el control i la gestió de les estacions en véncer el contracte de 25 anys atorgat el 1997 per l’executiu autonòmic que va presidir Eduardo Zaplana i pel qual l’expresident està imputat en el marc del cas Erial.

L’avís per part del departament que dirigeix Rafael Climent ha d’arribar a les diferents empreses un any abans que caduquen els contractes, és a dir, abans del 5 de novembre.

A partir d’aquest moment, s’articularà un procediment molt semblant al que s’ha dut a terme per a recuperar la gestió pública del departament de salut de l’hospital d’Alzira el 2018 i de Torrevella. Aquest últim es farà efectiu el pròxim 15 d’octubre. 

En tots dos casos, després de sengles concessions de 15 anys atorgades a Ribera Salud també en els anys de govern del PP, l’executiu d’esquerres que presideix Ximo Puig en coalició amb Compromís i Unides Podem ha retornat els serveis sanitaris a la tutela pública en acabar els contractes i renunciar a una pròrroga eventual.

Precisament, des d’Economia s’acullen a l’aval que fa poc va atorgar en una sentència el Tribunal Suprem a la recuperació pública de la gestió de l’hospital d’Alzira, una vegada caducat el contracte.

Així doncs, la conselleria té via lliure per a iniciar aquest procediment, més encara després de plantejar el mes de juliol passat que es fera per acord de tot el Consell (PSPV, Compromís i Unides Podem) i trobar-se amb la negativa del PSPV, perquè els socialistes entenen que no cal l’acord esmentat, perquè Economia, departament controlat pel conseller Climent, de Compromís, té totes les atribucions per a fer-ho efectiu.

Un servei llastrat per la corrupció del PP

El cas Erial, en què està imputat l’expresident de la Generalitat Valenciana i exministre Eduardo Zaplana juntament amb altres, es va obrir per investigar el pretés cobrament de 10,5 milions d’euros en comissions derivades de les concessions d’ITV i parcs eòlics a la Comunitat Valenciana cosa que podria constituir delictes de suborn, blanqueig de capitals, malversació i prevaricació.

L’operació d’externalització d’un servei que era públic en els anys 90 del segle passat va servir perquè uns pocs anys després de les adjudicacions les concessionàries vengueren els drets per desenes de milions d’euros que són els que, al seu torn, s’haurien utilitzat per a pagar les mossegades a la trama internacional que s’investiga en el cas Erial. Sedesa va vendre la seua concessió per 86 milions d’euros i la va repartir entre molts dels investigats ara.

L’adjudicació dels lots de les ITV, un dels epicentres del cas, es va dur a terme el 1997 i van resultar agraciats uns quants empresaris que havien portat Zaplana de la mà al poder autonòmic valencià, facilitant el pacte entre Unió Valenciana i el Partit Popular (el conegut com a pacte del pollastre) després de les eleccions autonòmiques del 1995.

En el procés d’adjudicació tant l’empresa Sedesa, de la família Cotino, com el Grupo Lubasa i Pavasal van guanyar el concurs milionari. El 17 de novembre de 1997, segons reflecteixen les agendes confiscades durant el registre del despatx de l’expolític del PP en Telefónica, Zaplana es va reunir amb Juan Cotino, amb l’empresari Luis Batalla i amb Pavasal.

El lot dos (zona València nord) va anar a parar a una unió temporal d’empreses (UTE) en què participava la mercantil Técnicas y Tratamientos Medioambientales SA, de la qual l’empresari Luis Batalla era administrador únic. En el cinqué lot (zona Alacant-Elx), Pavasal participava en l’UTE que va resultar adjudicatària.

Pavasal està investigada en el cas Taula pels pagaments a les campanyes electorals de Rita Barberá. Lubasa és propietat de la família Batalla de Castelló. El pare, Luis Batalla, va estar dos anys sense poder contractar amb administracions públiques per frau fiscal. El seu fill Gabriel és ara president de la companyia i va admetre haver finançat el PP de Francisco Camps.

Un informe anterior de l’UCO va concloure que el repartiment posterior de les comissions va ser de 10,5 milions per a la trama internacional liderada per Eduardo Zaplana; 11,3 per al que va ser director de la policia amb Aznar Juan Cotino i 580.000 euros per a l’expresident de Bancaixa i de la Generalitat José Luis Olivas.

Etiquetas
Publicado el
20 de septiembre de 2021 - 00:44 h

Descubre nuestras apps

stats