‘El gran libro de Cuttlas’, torna el ‘cowboy’ minimalista de Calpurnio: “Les seues tires són una obra mestra del còmic”

Torna el bo de Cuttlas. Un any després de la mort del seu autor, Eduardo Pelegrín Martínez de Pisón (Saragossa, 1959 - València, 2022), més conegut com a Calpurnio Pisón, l’editorial Reservoir Books ha editat un (quasi)integral que recull gran part de les tires del popular personatge. El gran libro de Cuttlas homenatja el treball de Calpurnio durant quasi quatre dècades en diverses capçaleres de premsa.

El dibuixant va iniciar les tires del personatge de Cuttlas, un cowboy de traç minimalista, en el seu fanzin El Japo, editat en la dècada de 1980 a Saragossa. D’ací va saltar a la revista Makoki i va reaparéixer en el suplement “Tentaciones”, d’El País, el 1994.

Des dels seus treballs inicials en l’àrea d’il·lustració i infografia d’El Heraldo de Aragón, Calpurnio sempre va estar vinculat a la premsa i els seus ritmes particulars. “Publicar en premsa era el que més li agradava, va aprendre què era treballar sota pressió, lliurar una pàgina setmanal o fins i tot una de diària, això l’obligava a estar sempre al dia en temes d’actualitat, a buscar inspiració constantment, potser això va ser el que el va portar a experimentar tant amb el seu personatge, a situar-lo en espais tan diferents”, diu Ana García Villanueva, llicenciada en Belles Arts i custòdia de l’obra de Calpurnio. “Bàsicament, treballar per a la premsa va influir en el fet que fora tan prolífic i creatiu”, postil·la la seua viuda.

“Sempre va defensar que el còmic pertanyia a la premsa”, recorda Álvaro Pons, responsable de l’edició d’El gran libro de Cuttlas. Pons, director de la Càtedra d’Estudis del Còmic de la Universitat de València, sosté que Calpurnio entenia la disciplina “com una cosa popular” que havia de ser “llegida i tirada”, un art amb “naturalesa efímera”.

A manera de paròdia del western, les tires de Cuttlas –amb personatges inoblidables com els seus inseparables Jim, la seua estimada Mabel o el malvat Jack i el tranquil Juan Bala i la seua guitarra, a més de secundaris recurrents com Frank el fava o el majordom Héctor– van construir una narrativa pròpia que bevia de la senzillesa del dibuix. “Potser és perquè darrere d’aquesta senzillesa aparent hi ha un esforç de síntesi total, una expressivitat que no és gens fàcil d’aconseguir amb tan poques línies, és aquest minimalisme radical el que aconsegueix que l’obra de Calpurnio siga genial, dibuixar Cuttlas no és tan senzill com sembla”, sosté García Villanueva.

Álvaro Pons afirma que Cuttlas és la millor definició que s’ha fet del llenguatge del còmic. “No depén de la qualitat del dibuix o de les bafarades, depén d’aquest entroncament complex d’elements que fa que es conte una història a través d’un missatge visual”, declara Pons.

El volum, de més de 700 pàgines, recull la trajectòria del vaquer minimalista en les diferents capçaleres en què va publicar Calpurnio, en les últimes etapes en 20 minutos i Valencia Plaza. Quasi quatre dècades de faena que compliquen la tasca de compilar: “Una de les coses que té l’obra de Cuttlas és que és fàcil i difícil alhora. És fàcil, perquè totes les pàgines són bones i el nivell mitjà és altíssim. I això fa difícil triar”, assenyala Pons.

“Tornar a rellegir tota l’obra també és un exercici dolorós quan recordes un amic”, abunda l’especialista en còmic, que va fer servir diversos criteris per a la compilació: “Que fora cronològica, que hi aparegueren totes les inquietuds de Calpur i els seus temes recurrents, a més de les pàgines visualment més arriscades en què brillara la innovació i el talent”.

“Amb aquesta senzillesa aparent, que no ho era tant, Calpurnio explorava universos metafísics, matemàtics, científics, filosòfics, polítics i culturals i transcendia les vinyetes i el mateix llenguatge del còmic i ens sorprenia una vegada darrere de l’altra d’una manera tan intel·ligent, tan subtil i genial. Ho feia amb una experimentació contínua de la narració gràfica tan fascinant i sorprenent que les seues tires són tota una obra mestra del còmic”, afig Ana García Villanueva.

Cuttlas, abunda, no sols era un vaquer que cuidava les seues vaques a Texas: “Vivia en una mena de forat espaciotemporal que li permetia gaudir de les últimes tecnologies, cavalcar al llarg de tot el planeta i recórrer bona part de l’espai exterior amb el seu amic el marcià 37”.

L’autor va ser un tot terreny i la seua fecunda activitat va abastar també treballs audiovisuals com la sèrie d’animació Cuttlas Microfilms de la productora Tijuana Films al començament de la dècada de 1990, unes produccions afortunadament disponibles en YouTube. “Si alguna cosa caracteritza Calpurnio és la seua curiositat i inquietud”, afirma Álvaro Pons.

D’ací va fer el salt a la creació audiovisual per a músics destacats. “La sèrie el portaria a aprofundir en la videocreació a partir del 1997 convertint-se en videojòquei ERRORVIDEO, acompanyant amb les seues visuals les actuacions d’artistes com Mad Professor, dj Mightykat, NeoTokio, Olaf LCDD, H1000VM o Venus DeMars & All The Pretty Horses, entre altres”, recorda García Villanueva.

Calpurnio, establit a València, també va fer molta il·lustració de portades de discos, muralisme, cartelilsme o campanyes de publicitat (encara perduren a la ciutat els seus treballs en llocs com el restaurant Birlibirloque del carrer de la Pau). L’artista va tancar un cicle amb la il·lustració de L’Odissea i La Iliada en la col·lecció “Clásicos Liberados” de l’editorial Blackie Books.

El gran libro de Cuttlas és el seu testament artístic. “Tot el que jo puga dir de Calpurnio és poc; era un geni, un dels grans i estar al seu costat et feia ser millor persona”, diu Ana García Villanueva.