La justícia aboca a un judici per les campanyes electorals del PP de Rita Barberá amb el seu vicealcalde en el banc dels acusats

Alfonso Grau, vicealcalde de Rita Barberá en l’Ajuntament de València, serà el protagonista més important en el banc dels acusats en el judici per la peça separada A del cas Taula. La secció quarta de l’Audiència Provincial de València ha desestimat el recurs de la defensa de Grau contra l’ordre de processament del jutge instructor i en la practica limita el judici a les campanyes electorals del 2007 i del 2011 en què el PP, mitjançant una xarxa d’empreses unflades amb fons d’entitats municipals, van assumir les despeses. Només en la primera de les campanyes, un entramat d’empreses pantalla vinculat al grup Laterne va rebre 2,6 milions d’euros.

Els pretesos tripijocs de la campanya del 2007, segons afirma la interlocutòria a què ha tingut accés aquest diari, revisten indicis d’un presumpte delicte de malversació de cabals públics (“d’acord amb la redacció vigent en el temps de comissió dels fets”, apunta) i suborn impropi. D’altra banda, en la campanya següent del 2011 també apareixen indicis d’un presumpte delicte de suborn passiu impropi i de blanqueig de capitals, en què Grau seria partícip en la modalitat d’autoblanqueig juntament amb la secretària de grup municipal llavors, María del Carmen García Fuster. 

El recurs de la defensa de Grau, amb “afirmacions excessives”, al·ludia a la pretesa naturalesa privada de la fundació municipal que presidia el vicealcalde llavors “per delegació de l’alcaldessa”. Uns arguments que la interlocutòria titla d’“equilibris”. El recurs de l’exvicealcalde “no explica com participant Grau en les entitats Centre d’Estratègies i Desenvolupament (CEID) i la Fundació Turisme València Oficina de congressos (FTVCB), com a president o patró, i a través de les quals (...) l’ajuntament d’aquesta ciutat canalitzava anualment quantitats importants de diners d’aquestes fundacions en favor de Laterne” per “acudir a les necessitats del grup popular de l’Ajuntament de València”. “Això”, destaca la interlocutòria, “és el nucli del possible delicte” (no la naturalesa de la fundació, “sinó si els diners, que a través seu es dilapiden o es distrauen, són públics”). 

“I no es pot admetre”, abunda l’Audiència Provincial de València, “que la quantitat de signatures de Grau amb què s’autoritzaven els pagaments municipals puguen fer cobrir que els pagaments que es van fer a CEID eren molt sospitosos, perquè per més que se sostinga la realitat de les faenes, el que s’investiga és si la qualitat i la necessitat d’aquestes justificava el que s’hi pagava, perquè el contrari seria una manera de traure diners, una altra vegada públics en benefici de particulars”. 

La secció quarta de l’Audiència Provincial de València conclou que la interlocutòria de procediment abreujat dictada pel jutge instructor és “totalment ajustada a dret” i limita el processament de Grau a les campanyes del 2007 i del 2011. Sobre aquesta última campanya, la instrucció del cas Taula ha detectat “ingressos redons” al Grupo Trasgos, que no ha sigut investigat ni processat, una agència de publicitat amb què el grup popular, a través d’Alfonso Grau, havia pactat un pressupost. “Aquests ingressos”, recorda la resolució, “podrien revertir en el grup popular de l’Ajuntament de València per a pagament de les despeses de campanya i que podrien constituir suborns”. 

El recurs de Grau argumentava que se’l processava per delictes electorals i no per malversació, suborn i blanqueig, cosa que l’Audiència de València rebutja vehementment i amb un cert sarcasme. “Poc ha de dir aquest tribunal del sotrac que la redacció de la interlocutòria causa a la part o de si se li obrin les carns produint un esquinçament profund, o si, tallada la fonamentació per on agrada, al redactor del recurs li sembla que trontollen els pilars d’aquest pretés estat de dret, regalant penes de banc, cosa que encara està per veure, perquè ara com ara, que sapiem, no hi ha interlocutòria d’obertura de judici oral”. 

Així doncs, sostindre que la interlocutòria del jutge instructor “és immotivada” resulta, segons el parer de l’Audiència de València, “un excés”. La resolució afirma que “hi ha indicis acumulats en la instrucció” que permeten entreveure indicis de la presumpta comissió dels presumptes delictes pels quals s’acusa a Grau. 

La secció quarta, a diferència del seu argumentari amb relació als exedils i exassessors investigats pel ‘barrufeig’ de la campanya del 2015, recorda que l’ordre de processament de l’instructor és “una resolució de contingut estrictament processal”. “En el moment processal en què estem (...) importa poc valorar amb profunditat la conducta i la probabilitat de la certesa (...), n’hi ha prou de tindre per indiciàriament acreditat un fet”, afig l’acte. 

La situació d’Alfonso Grau és enormement complicada. A més del seu processament en la peça separada A del cas Taula, és un dels principals investigats en la instrucció del cas Azud, sobre l’urbanisme a València durant els mandats de la difunta alcaldessa Rita Barberá. Grau, de 80 anys, va estar fins a l’11 de novembre passat a la presó provisional per aquesta causa.