Les fosses valencianes de la repressió franquista: un miler de cossos exhumats en quasi dues dècades

En el territori valencià hi ha aproximadament 559 fosses comunes, encara que la xifra pot arribar fins a 700 si se sumen les que queden per sondejar de la Batalla de Llevant, segons els càlculs que fa la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica. La província de València encapçala la distribució territorial de les fosses, amb 326, seguida de Castelló (156) i Alacant (77). La majoria de les víctimes d’afusellaments estan localitzades en el cementeri de Paterna (l’Horta Nord), amb 2.238 víctimes aproximadament, repartides en més de 70 fosses comunes, mentre que el cementeri de Castelló acull més de 400 cossos i el d’Alacant més de 360. 

Des del 2003, segons un informe del director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, s’han exhumat 1.073 cossos de les fosses del franquisme, incloent-hi les actuacions previstes per a enguany en el cementeri de Paterna. La conselleria que dirigeix Rosa Pérez Garijo treballa amb la previsió d’arribar a 1.737 cossos recuperats i ja ha posat en marxa el conveni amb la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) i la Universitat de València (UV) per a desenvolupar projectes d’investigació i innovació en la identificació de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme.

Mitjançant la tècnica de la seqüenciació massiva de l’ADN, la Generalitat Valenciana comptarà amb un banc genètic, que emmagatzemarà les dades durant una dècada, per a la identificació de possibles descendents de les víctimes exhumades de les fosses del franquisme. 

Entre el 2003 i el 2016 a penes es van fer 16 intervencions d’exhumació amb un total de 48 cossos recuperats. L’arribada de l’esquerra al poder autonòmic i a la Diputació de València, fa ara quasi sis anys, va permetre accelerar el procés donant cobertura a les associacions de familiars de víctimes enterrades en les fosses. En quatre anys, entre el 2016 i el 2010, s’han intervingut 30 fosses: l’empresa especialitzada Arqueoantro ha exhumat 556 cossos, mentre que el grup Paleolab ha recuperat les despulles de 180 víctimes. 

Aquesta legislatura, la Generalitat Valenciana ha assumit el finançament dels treballs de recerca, localització i exhumació de fosses. Els treballs arqueològics també compten amb les ajudes i les subvencions de les diputacions de València i Castelló. El director general de Qualitat Democràtica considera que la major sensibilització de les administracions “s’ha traduït en més agilitat a l’hora d’iniciar les faenes d’exhumació”. 

L’informe remarca que les subvencions autonòmiques es dirigeixen també a territoris com Alacant “amb menys oportunitats” (la Diputació que dirigeix el popular Carlos Mazón, amb el suport de Ciutadans, no aporta finançament per a aquesta mena de treballs). Així doncs, durant aquesta legislatura s’han obert 15 fosses, de les quals s’han recuperat 311 cossos. Per a aquest 2021, ja estan programades les faenes en set fosses més, en què preveuen localitzar les restes de 570 víctimes de la dictadura. La previsió per a tota la legislatura és exhumar un total de 70 fosses amb 800 víctimes del franquisme.