Les noves mentides de Mazón a la comissió de les Corts: dels radars avariats a les 96 hores per enviar l'Exèrcit

Nou allau de mentides, mitges veritats i manipulacions. El president del Govern valencià en funcions, Carlos Mazón, va aprofitar l'expectació mediàtica aixecada per la seua compareixança en la comissió d'investigació sobre la gestió de la dana en les Corts Valencianes per a presentar-se com a víctima política i com l'únic que ha assumit responsabilitats, malgrat que segons el seu relat, trufat novament de faules, tant l'executiu de Pedro Sánchez com les agències estatals van fallar en el subministrament d'informació i en la resposta els dies posteriors a la dana.

A més dels clàssics sobre l'apagada informativa per part de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), desmuntat en repetides ocasions per la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la catàstrofe, Mazón ha ventilat una sèrie de falsedats com les suposades avaries de radars o que l'exèrcit va tardar 96 hores a desplegar-se després de la riuada que va deixar 229 morts. Aquestes són algunes de les mentides més cridaneres durant la seua intervenció aquest dimarts a la vesprada en el parlament valencià.

“Malgrat haver acreditat la falta d'informació per part de les agències estatals, la meua persona segueix sent la gran excusa política per a tapar les causes de la tragèdia”.

El que han acreditat de moment les diferents resolucions de la jutgessa és que tant l'Aemet com la CHX van enviar ingent quantitat d'informació a Emergències de la Generalitat, tal com està contemplat en el Pla Especial d'Inundacions. L'Aemet va activar el primer avís roig a les 7.36 hores i a les 10.00 hores del matí estava en roig tota la província. En els dies previs va manar fins a 16 correus alertant de la possibilitat de pluges torrencials per al dimarts 29 d'octubre. La CHX va manar fins a 16 correus avisant de la superació d'umbral en els seus pluviòmetres i cabalímetres en les conques del Magre i del Xúquer, durant les hores crítiques del 29 d'octubre i l'últim correu amb la crescuda del barranc es va remetre a Emergències de la Generalitat a les 18.45 hores. Tots els medidors van funcionar fins que a eixa hora la riuada va arrossegar el cabalímetre del barranc del Xúquer. No obstant això, la Generalitat va retirar als bombers que controlaven el cabal del barranc del Xúcar a les 15.00 hores. La realitat és que el que no estava on havia de ser va ser el propi Mazón que se'n va anar de dinar amb Utiel inundat i que la gran causa de la tragèdia va ser que el seu Consell no va enviar el primer missatge d'alerta a la població fins a les 20.11 hores, i el segon, que demanava pujar a zones altes, fins a vora les 21.00 hores.

“Justificar l'absència de col·laboració del Govern d'Espanya en la reconstrucció i per a eludir les responsabilitats pròpies del Govern en matèria com, per exemple, l'execució de les obres hidràuliques no realitzades o els sistemes obsolets per a la mesurament d'aforaments”.

El Govern central ha col·laborat i ho continua fent amb la reconstrucció. En total ha reservat 16.600 milions d'euros i ja ha gastat la meitat: 8.306 milions. En eixe pressupost, també es van incloure 2.364,3 milions d'euros per a la Comunitat Valenciana. Però la Generalitat només ha executat un 42%, 990 milions. Les obres autonòmiques van prou més lentes que les del Govern central. És tal la incompetència que encara tenen sense usar nou dels dotze milions d'euros que van donar els espanyols, com va desvetlar elDiario.es. Quant a l'execució d'obres hidràuliques, la CHX porta invertits des de la dana 220 milions d'euros en obres d'emergència i en total es destinaran 1.200 milions d'euros per a reforçar la resiliència enfront d'inundacions i millorar la gestió de l'aigua en la Comunitat Valenciana. Els sistemes de mesurament d'aforaments no estàn obsolets, funcionen perfectament i van funcionar el dia de la dana, solament calia connectar-se a la web del Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (Saih) i seguir les dades en temps real. Sobre les obres no executades, com han afirmat diversos experts i el mateix vicepresident per a la Reconstrucció, Francisco José Gan-Pampols, les obres d'abalisament del barranc de la Saleta i del Xúquer es van aprovar amb declaració d'impacte ambiental (DIA) favorable a començament de 2011, encara amb Zapatero en el Govern. No obstant això, amb l'arribada de Rajoy enmig d'una gravísima crisi econòmica “les inversions en infraestructures hidràuliques van caure un 75%”, per la qual cosa no es van executar les obres i en 2017 va caducar la DIA. Això va obligar a iniciar de nou els tràmits ambientals i a actualitzar els projectes. Com va explicar un dels seus enginyers,  Ramiro Martínez Costa, l'obra haguera reduït un 30% els danys materials, però les pèrdues humanes tenen a veure amb les mesures de prevenció. Martínez també va descartar que la Llei de l'Horta haja bloquejat l'actuació

“Ningú amb sentit comú pot pensar que la gestió d'una emergència dirigida per comandaments operatius amb més de 30 anys d'experiència pot dependre de si jo realitzava telefonades des del meu despatx, des d'un restaurant, des del carrer o des de l'India”.

Nova victimització de Mazón, el qual, com a màxim responsable de la Generalitat, tenia l'obligació i la responsabilitat d'haver estat atent a tot el que succeïa i a les decisions que es prenien. El que ningú amb seny pot entendre és que se n'anara a El Ventorro sabent que Utiel estava inundat i que allargara el dinar fins a vora les 18.45 hores després de parlar amb la seua exconsellera Salomé Pradas a les 17.37 hores, qui presumptament el va advertir de la gravísima situació que s'estava donant a la localitat, on la Unitat Militar d'Emergències (UME) ja no podia entrar, i del risc de col·lapse de la presa de Forata.

“No podem acceptar els valencians amb resignació que dos dels radars que permeten seguir eixes tempestes tingueren problemes aquell fatídic 29 d'octubre. Conseixen vostés si aquests problemes han sigut ja esmenats?”.

No han sigut esmenats perquè mai van tindre problemes. Davant la faula que va sorgir en xarxes socials al respecte, l'Aemet ja va respondre que “un radar és una ferramenta de vigilància meteorològica, no és una ferramenta de predicció. La previsió hauria sigut la mateixa funcionara o no el radar, que ja hem indicat que va funcionar”.

“N'hi ha prou amb quatre nivells d'alerta? Ho pregunte perquè, com els seus senyories podran entendre, no és el mateix gestionar una emergència on es preveuen uns 200 litres que gestionar una on plouen 711 litres en tan sol 2 hores. No és el mateix. No es necessiten els mateixos efectius, ni els mateixos mitjans, ni la població pateix les mateixes conseqüeqncies”.

El problema no són els nivells d'alerta, el problema és la prevenció. El nivell roig que va activar l'Aemet és el màxim i implica una previsió d'acumulacions d'aigua per pluja d'almenys 90 litres per metre quadrat en una hora o un mínim de 180 litres per metre quadrat en dotze hores, la qual cosa implica que “el perill és extraordinari”. El dia de la dana es va advertir que eixos 180 litres es podien acumular en 3 hores. Amb eixe nivell roig activat des de les 7.36 hores del matí, el Cecopi no es va reunir fins a les 17.00 hores i el primer Es-Alert no es va enviar fins a les 20.11 hores. Sobre la possibilitat de crear un nivell més per damunt del roig, el delegat de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) en la Comunitat Valenciana, Jorge Tamayo, va afirmar en una entrevista en elDiario.es que és impossible predir la quantitat exacta d'aigua que caurà en un punt concret.

“En relació amb el mesurament i el seguiment dels aforaments dels cabals, vostès saben que la llei d'aigües és molt clara a l'hora de determinar qui ha de controlar dits aforaments, atès que tots els cabals, permet-me l'expressió, són propietat de la Confederació Hidrogràfica”.

Tant la jutgessa que investiga la gestió de la dana com la Fiscalia han resolt que en una situació d'emergència la CHX ha de reportar la informació de la qual disposa provinent del SAIH, però que la Generalitat ha d'enviar també bombers forestals i agents ambientals als punts crítics per a fer seguiment dels nivells dels cabals. En una recent resolució, el ministeri fiscal al·ludeix a les “rondes informatives amb municipis i serveis operatius” que imposa a la Generalitat el seu propi Pla Especial davant el Risc d'Inundacions.

“Coneixen vostés si la Confederació Hidrogràfica va rebre propostes per a millorar el sistema o inclús per a instal·lar sistemes com el que té la Confederació de l'Ebre?”

Mazón es refereix al Sistema d'Alerta Primerenca que es troba ja en fase de proves en el que a dades pluviomètriques es refereix i s'han invertit ja mitjançant contractes d'emergències 700.000 euros. No obstant això, aquest sistema és més apropiat per a rius, les crescudes dels quals són lentes i progressives, i menys per a barrancs, les crescudes dels quals són extremadament ràpides. Per aquest motiu, fins i tot amb la seua instal·lació, s'haurà de contrastar la informació amb l'enviament dels bombers forestals a les zones amb alertes hidrològiques activades (com ho va ser el 29 d'octubre el barranc del Poio) perquè el sistema no prediu les avingudes, sinó que les detecta. Segons la CHX, ni el sistema més avançat és capaç de salvar vides per si sol si els responsables d'Emergències de la Generalitat no interpreten les dades correctament i prenen les mesures de prevenció de manera àgil i adequada, com a administració competent en matèria de Protecció Civil.

“Els mateixos que van imposar una Llei de l'Horta, els resultats de la qual en la riuada ja coneixem, i els mateixos que van voler urbanitzar el nou curs del Xúquer, com l'alcalde de València que va salvar València, perquè segons ells solament plou una vegada cada 100 o 200 anys”.

El degà del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Comunitat Valenciana, Javier Machi Felici, i l'exdegà de la mateixa entitat, Federico Bonet, van descartar a la primera sessió de compareixences de la comissió d'investigació de les Corts que la Llei de l'Horta impedira l'execució de les obres d'abalisament dels barrancs del Xúquer i la Saleta i van recordar que els projectes, amb declaració d'impacte ambiental favorable i en vigor entre en el mandat de Rajoy, no es van realitzar per falta de voluntat. Quant al projecte del nou curs, Joan Ribó va proposar recuperar un cabal ecològic mitjançant un procés de renaturalització. La CHX ho considera viable, encara que sense possibilitat d'accés ciutadadà, com s'havia ideat inicialment, excepte en casos d'alertes hidrològiques.

“Per què no es va permetre la mobilització de Policia Nacional i de la Guàrdia Civil aquelles nits en què el pillatge va mostrar el seu pitjor rostre?Per què es va tardar tant a comptar amb l'ajuda de l'exèrcit? 96 hores”.

Mentre Mazón era a El Ventorro, l'UME va començar un desplegament que eixe dia arribaria als 1.100 soldats. A ells es van sumar durant els dies següents 6.700 militars més. Si hi va haver retard en l'ajuda durant la primera setmana va ser per la magnitud de la tragèdia i perquè la majoria de les carreteres estaven tallades. No perquè el Govern estiguera de sobretaula o es neguera a ajudar. Però sempre hi hagué presència de l'exèrcit durant i després de la dana. Quant a la resta de forces i cossos de seguretat, l'1 de novembre de 2024, en una compareixança amb el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, el propi Mazón va agrair públicament la incorporació d'efectius de les distintes forces i cossos de seguretat de l'Estat i va explicar que conforme es veien les necessitats sobre el terreny, es reclamaven dotacions: “Ahir es van reclamar 500, hui es torna a reclamar 500, vull agrair la predisposició, conforme es reclamen venen”.

“Hem rebut quantes víctimes han demanat reunir-se amb el president de tots els valencians. M'haguera agradat fer-ho amb totes. Sempre he tingut la mà estesa”.

Les menyspreus des de la Generalitat Valenciana i des del PP a les tres associacions principals de víctimes, les més crítiques amb la seua gestió, han sigut constants. Des d'acusar-les de estar polititzades a no permetre'ls inicialment acudir a comparèixer a la comissió d'investigació de les Corts. Una decisió després rectificada, tot i que encara segueixen sense data per a comparèixer. Ho han fet abans en la comissió del Congrés. L'últim desplant s'ha produït aquest mateix dimarts, quan se'ls ha impedit estar presencialment en la compareixança de Mazón.

“A eixa hora (les 17.00 hores), l'Aemet encara mantenia que a les 18 hores el temporal es desplaçava cap a la serrania de Conca”.

A les 12.00 hores l'Aemet va telefonar a Emergències de la Generalitat per a advertir-li que el pitjor arribaria entre les 15.00 i les 18 hores. En eixa telefonada, l'àudio de la qual es va filtrar manipulat i el propi Mazón va difondre en les seues xarxes, assumpte que investiga la Justícia, en cap moment es parla que la tempesta se'n va a anar a les 18.00 hores a la serrania de Conca. De fet, l'avís roig es va prorrogar.

“Un dinar amb una professional a la qual estan intentant arruinar-li la vida. Per haver tingut la pèssima sort de rebre una oferta el pitjor dia de la nostra història”.

Independentment del caràcter del dinar, el cert que és que no era la primera vegada que Mazón i Maribel Vilaplana coincidien i la suposada oferta per a treballar en À Punt ja li l'havia fet anteriorment, i va ser rebutjada per la periodista. Com va informar aquest diari, dies abans de la dana van estar tots dos en el restaurant La Raspa.

“Ningú em va demanar permís per a referendar o per a refutar cap decisió del CECOPI, ni sobre cap avís com l'Es-Alert”.

L'exconsellera Pradas ha reconegut que les dos telefonades que Mazón no li va agafar a les 19.10 hores i a les 19.36 hores van ser per a informar-li de l'enviament del primer Es-Alert que s'acaba enviant a les 20.11 hores. Després, com s'aprecia en els vídeos gravats en el Cecopi quan arriba Mazón, en la seua presència, l'exconsellera Pradas demana als tècnics que no envien el segon missatge És-Alert que solament s'envia a les zones afectades i en el qual es demana a la població que puge a zones altes. Eixe missatge no es va enviar fins vora les 21.00 hores, amb desenes de morts.

“El nivell tres de l'Emergència Nacional no el vaig demanar per tres raons: en primer lloc, perquè cap bàndol operatiu ho va proposar. En segon lloc, perquè el Govern va manifestar públicament que no ho desitjava. Però el més important, en tercer lloc, perquè l'emergència nacional no porta ni més efectius, ni més mitjans, ni els porta abans”.

Mazón no va voler demanar la declaració d'emergència perquè això equivalia a reconèixer la seua absoluta incapacitat: delegar tot el comandament en el Govern central. Perquè sentia que era cedir competències autonòmiques al Govern central.

“He de dir-los també que respecte al meu itinerari el troben en fonts obertes. Ho he dit en nombroses ocasions. Qualsevol altre que sostinga qualsevol altra faula, qualsevol altra insídia, simplement menteix”.

El president en funcions únicament ha aprofundit sobre l'itinerari que va seguir quan va eixir d'El Ventorro en diferents entrevistes en mitjans conservadors en les quals assegura que del restaurant se'n va anar directe al Palau de la Generalitat. No obstant això, després tant Vilaplana com Presidència van reconèixer que abans va acompanyar-la a l'aparcament de la Glorieta, on la periodista tenia el cotxe aparcat.

“Ningú dó explicacions, ningú dona les seues telefonades, ningú dona el seu itinerari, ningú dona els seus dinars, ningú diu on va dinar, ningú diu amb qui va dinar, ningú diu per què es va quedar en París. I l' únic que dimiteix (he sigut jo)”.

Com ha quedat acreditat en diverses resolucions de la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana, i com arreplega el Pla d'Inundacions, el comandament únic de l'emergència és de la Generalitat Valenciana i el seu màxim responsable és el president. És lògic que es demane explicacions i responsabilitats al president de la comunitat autònoma que tenia la missió de gestionar una catàstrofe que ha costat 229 vides.