MAPA | Temples i catedrals immatriculats per l’Església valenciana: s’obri la via per a intentar recuperar els béns

Els veïns de València han descobert que la catedral, així com les seues “dependències complementàries”, va ser immatriculada per l’Arquebisbat arran de la reforma legislativa del Govern de José María Aznar. Inclou aquesta immatriculació l’esplèndida torre del Micalet? Les institucions eclesiàstiques van registrar com a propis prop d’un miler d’immobles en la Comunitat Valenciana, des de temples de culte fins a terrenys, locals i habitatges parroquials. El mapa autonòmic mostra els béns immatriculats per l’Església en el territori valencià, incloent-hi la catedral de Sant Nicolau d’Alacant o les esglésies del Temple i de Sant Joan de l’Hospital de València, autèntiques joies patrimonials de la capital del Túria. En total, l’Església valenciana va immatricular 912 béns (dels quals 726 són temples i dependències complementàries). 

La immatriculació d’alguns vestigis patrimonials planteja dubtes. L’església de Santa Maria del Temple, que forma part del convent i col·legi neoclassicista construït en el segle XVIII i és un annex al palau que acull la Delegació del Govern a València, va ser immatriculada per l’Arquebisbat de València. En la llista també destaquen les esglésies de Santa Caterina i de Sant Llorenç. En el cas de la catedral, es desconeix si les “dependències complementàries” inscrites per l’Arquebisbat inclouen la torre del Micalet, en la qual les autoritats eclesiàstiques cobren entrada per a pujar-hi i que és un dels senyals arquitectònics de la ciutat. 

En altres localitats, com Alpont (els Serrans), la parròquia de l’Assumpció de Benaguasil va immatricular cinc edificis d’activitats pastorals del llogaret del Xop. A Benicarló (el Baix Maestrat), l’ajuntament manté un litigi amb l’Església per la immatriculació del campanar bastir a principis del segle XVIII al costat de l’església de Sant Bartomeu i el manteniment del qual se sufraga a càrrec del pressupost municipal. Una situació similar a la del campanar del Fadrí a Castelló, de titularitat municipal.

L’Ajuntament de València ha demanat un informe per estudiar el patrimoni immatriculat, amb interés especial en els habitatges, els magatzems i altres dependències que figuren en la llista, que arriba a quaranta béns a la ciutat. Si tenen caràcter públic, ha advertit l’alcalde Joan Ribó, es posaran en marxa els processos legals corresponents per recuperar-los: “No es tracta dels béns de culte, però evidentment hi ha propietats de diferent tipus de què, en principi, no és clara la pertinença a l’Església”. A més de revertir la propietat, el consistori podria exigir el pagament de l’impost sobre béns immobles (IBI) als edificis que entren en els supòsits.

La Generalitat Valenciana també explora les vies legals per a recuperar els béns immatriculats indegudament per l’Església. La consellera de Transparència i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, s’ha reunit amb representants del Col·legi de Registradors de la Comunitat Valenciana per posar en marxa accions que permeten la reversió d’immobles públics que estan en la llista d’immatriculacions fetes per l’Església catòlica.

La coordinadora Recuperando, que agrupa més de 20 associacions patrimonialistes, lamenta que, a pesar que la publicació dels béns és un “èxit sense pal·liatius de les associacions ciutadanes”, la llista és “parcial i insuficient”, perquè no inclou els béns immatriculats des del 1946 ni s’han facilitat les notes simples dels registres de la propietat, “cosa que complica enormement la identificació de les finques inscrites”. Així doncs, la coordinadora Recuperado calcula que el nombre global d’immatriculacions a Espanya podria ascendir a quasi 100.000. 

Recuperando considera que les immatriculacions són nul·les de ple dret. “Si els bisbes volen inscriure béns que pressuposen de la seua propietat han de fer-ho per les vies ordinaris i amb els mateixos dispositius registrals que qualsevol ciutadà per evitar abusos com l’apropiació de milers d’immobles sense aportar títol material, molts dels quals integren el valuosíssim llegat cultural”, denuncien. 

Una opinió que comparteix l’activista Raquel Ortiz, de València Laica: “La nostra reivindicació era una llista dels béns immatriculats entre el 1946 i el 2015, sempre hem dit que calia recuperar tots els béns immatriculats per l’Església”. “Ara hauran de litigar els municipis i els particulars i hauran d’acreditar que això els pertany”, postil·la Ortiz, que assenyala: “És el contrari del que demanàvem”. “Quant hauran de litigar, 20 o 25 anys?”, es pregunta. 

“No estem en contra de l’ús d’aquests immobles religiosos, que seguisquen amb misses i litúrgia, però la titularitat no se la poden arrogar, és de l’Estat”, precisa la portaveu de València Laica, un col·lectiu que ja va rastrejar 1.500 immobles de l’Església que no paguen IBI. “La titularitat és una cosa i l’ús n’és una altra”, afig Ortiz, que no oculta la seua decepció amb el Govern.