Mazón complimenta els promotors amb permutes de sòl per habitatge assequible i deixa en l’aire 25 milions de la UE

Més avantatges del Govern valencià que presideix Carlos Mazón per als promotors i constructors a costa del patrimoni públic. El cap del Consell ja va presentar el mes de setembre passat el nou decret d’habitatge protegit que incrementa el preu màxim per mòdul, que passa de 2.200 euros metres quadrats a 2.400 euros.

Ara, la Conselleria d’Habitatge ha passat de cedir parcel·les temporalment a les promotores perquè construïsquen habitatge assequible de lloguer amb ajudes europees que al cap dels anys reverteixen al patrimoni de la Generalitat a optar per la fórmula de la permuta per la qual el constructor es queda el sòl en propietat a canvi d’un nombre d’habitatges que no està especificat en els plecs de condicions. Aquest canvi, motivat principalment perquè els concursos de cessió de sòl han quedat deserts, pot implicar la pèrdua de 25 milions d’euros d’ajudes europees. Des d’Habitatge asseguren, no obstant això, que els fons europeus es redirigiran a altres actuacions encaminades a promoure lloguer social assequible.

Això es desprén de la diferent documentació a què ha tingut accés elDiario.es a través de la Plataforma de Contractació del Sector Públic en què s’han publicat totes les licitacions de permuta. Segons aquesta informació, dins del denominat Pla Viu presentat mesos arrere per Mazón per a fomentar la construcció d’habitatge, la Generalitat, a través de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (Evha), ha tret a licitació la venda per permuta d’una sèrie de parcel·les residencials de propietat pública, algunes de la Generalitat mateixa i altres d’ajuntaments amb què ha acordat aquest procediment.

La Plataforma de Contractació del Sector Públic ha publicat els anuncis corresponents oferint als promotors privats interessats la possibilitat de presentar propostes per a adjudicar-se aquestes parcel·les, fixant fins a mitjan pròxim mes de març el termini per a presentar propostes.

Aquest procediment suposa la transmissió de la propietat d’aquest sòl a promotors privats, que són els que hauran de construir habitatges sotmesos al règim legal de protecció establit en el recentment aprovat Decret 180/2024, del 10 de desembre, del Consell, que regula el règim jurídic dels habitatges de protecció pública de la Comunitat Valenciana, tot això a canvi d’un preu en espècie consistent en el lliurament posterior d’una part (que s’establirà a l’hora d’adjudicar el contracte segons la proposta plantejada pel licitador) d’aquests habitatges ja construïts a l’Administració que era propietària del sòl.

D’una banda, s’han inclòs en aquest procediment de permuta les parcel·les de propietat dels ajuntaments respectius situades en els municipis de Sagunt, Xàbia, la Vila Joiosa i Castelló de la Plana (prop d’un total de 19.700 m²), que formen part de les que van quedar el novembre del 2024 desertes en el procediment de licitació del dret de superfície convocat per l’Evha, i on estava previst construir 248 habitatges de protecció pública, pel fet de no concórrer-hi cap empresa interessada a adjudicar-se-les.

Tan sols es van adjudicar en aquest procediment per a construir habitatges de protecció pública mitjançant dret de superfície (que no implica la pèrdua de la propietat del sòl per a l’Administració) en el cas de dues de les actuacions previstes en els municipis de Benidorm i València a l’empresa Redes 2 Promotora Inversiones 2018 SL per a fer 91 i 78 habitatges, respectivament. En conjunt, aquestes actuacions eren finançades amb uns 32,6 milions d’euros de fons europeus inclosos en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que han d’estar executades i justificades a mitjan 2026.

A més, s’han deixat fora (de moment) d’aquest procediment de venda per permuta les parcel·les que també van quedar desertes en aquesta licitació anterior en els municipis de Benifaió, el Puig i València, destinades a construir-hi 40, 80 i 14 habitatges, respectivament.

D’altra banda, també s’ha inclòs en la licitació la venda per permuta una sèrie de noves parcel·les (que sumen prop de 42.000 m²) propietat de la Generalitat, situades en els municipis d’Alacant (en les zones de la Ciutat de la Llum, Garbinet i Rabasa), Albal, Elx, Sant Joan d’Alacant, Sant Vicent del Raspeig i València, en què es pretén igualment que els promotors adquirents construïsquen habitatges sotmesos també a aquest règim mateix habitatges de protecció pública, així com altres parcel·les propietat de l’Ajuntament de Torrevella-Sector la Foia (que suposen més de 37.000 m²).

En els plecs aprovats per l’Evha per a fixar les condicions establides per a vendre totes aquestes parcel·les no es determina el nombre total d’habitatges sotmesos al règim de protecció pública que es podran construir. Les obligacions fonamentals que assumeixen els promotors que adquirisquen aquestes parcel·les, l’incompliment de les quals es fixa com una condició resolutòria del contracte de venda, són les següents: destinar-les, en els terminis previstos i d’acord amb el projecte que presente, exclusivament a la construcció d’habitatges sotmesos al vigent règim de protecció pública, que podran vendre lliurement, al preu màxim fixat en el Decret 180/2024, a qualsevol particular que complisca les condicions de renda màxima previstes en aquesta norma; no transmetre-les a tercers sense autorització prèvia de la Generalitat; i no constituir sobre aquest sòl cap càrrega o gravamen. A més, es transmetrà gratuïtament a l’Administració (Generalitat o Ajuntament), una vegada es faça la declaració d’obra nova, la part dels habitatges de protecció pública construïts que li corresponguen (segons la seua oferta) com a pagament en espècie del preu de la venda del sòl aportat.

Per a la diputada socialista, María José Salvador, és “inacceptable la pèrdua de fons europeus per a la construcció d’habitatge de lloguer assequible” i afig: “Es tracta d’una temeritat manifesta la fórmula de la permuta que suposa la pèrdua de patrimoni públic. Construir habitatges que passaran a mans privades sense limitació de protecció pública. La política d’habitatge de Mazón se centra a abordar l’habitatge com un negoci i no com un dret, allunyant-se amb l’increment del preu dels mòduls i la desqualificació de l’habitatge protegit, de garantir el dret a l’habitatge a les persones que necessiten accedir a una llar”.

Desavantatges de la permuta per a l’Administració

Les conseqüències negatives per a la Generalitat a l’hora de recórrer a la fórmula de la permuta són variades. En primer lloc, en el cas de les parcel·les que tenien finançament europeu sempre que es destinara l’habitatge a lloguer social pel mecanisme de cessió del sòl, es poden perdre els esmentats 25 milions d’euros de fons europeus.

En segon lloc, els habitatges de protecció pública que s’edifiquen en aquestes parcel·les es construiran sobre un sòl que passa a ser definitivament de propietat privada a partir del moment de la venda. En aplicació del règim legal aprovat fa poc pel PP, els adquirents d’aquests habitatges només estaran obligats a mantindre’ls sotmeses al règim de protecció pública durant un període màxim de 15 anys (pot ser inferior si ho determina així la Conselleria), transcorregut el termini podran vendre’s com a habitatge lliure.

A més, en cas d’execució de la hipoteca constituïda pel promotor adquirent de les parcel·les per a finançar la promoció de l’edificació per qualsevol causa legal (impagament o insolvència), l’entitat creditícia titular d’aquesta podrà executar-la i l’adquirent de la parcel·la quedarà deslligat de qualsevol obligació de complir la condició resolutòria establida per l’Administració, per la qual cosa no estarà obligat ni a sotmetre els habitatges que es puguen construir en la parcel·la a cap règim de protecció pública ni a lliurar cap habitatge públic a l’Administració.

En la mateixa línia, si el promotor incorre per qualsevol causa legal en situació de concurs de creditors, abans de procedir al lliurament dels habitatges públics compromesos a l’Administració, aquesta serà considerada pel jutge del mercantil que dirigisca el concurs com un creditor més (encara que tinga la condició resolutòria inscrita). La conseqüència seria que, si no hi ha béns en la “massa concursal” per a pagar a tots els creditors del promotor, l’Administració perdria definitivament el solar (que ja havia venut), així com el dret als habitatges compromesos com a pagament del preu en espècie.

Habitatge assegura que els fons europeus es redirigiran per no perdre’ls

Fonts de la Conselleria d’Habitatge expliquen que s’ha canviat la modalitat del dret de superfície pel de la permuta per a “garantir la viabilitat de la licitació”. En aquest sentit, afirmen que “el dret de superfície és per a habitatge de lloguer assequible, que és més demanat en grans ciutats, i la permuta permet lloguer, lloguer amb opció a compra i venda, i aquests formats són compatibles i una fórmula més viable en determinades ubicacions, cosa que permet que les licitacions no queden desertes”.

Per a fer-ho, segons han comentat, els ajuntaments que tenien parcel·les que en licitació anterior havien quedat desertes, han modificat l’acord de cessió, en sessió plenària, per a permetre aquests altres procediments de licitació que garantisquen la viabilitat de la construcció d’habitatge públic protegit en els seus municipis.

Quant a la permuta, “els plecs estableixen els límits mínim i màxim que el licitador pot oferir en la seua oferta en habitatges o metres quadrats sobre el valor del sòl; aquest és un dels factors que determinaran l’adjudicació, atés que puntua l’aportació més gran a l’Administració”.

Els fons europeus asseguren que no es perden: “Els que estaven abans assignats a drets de superfície (i que, per tant, només es poden destinar a habitatge de lloguer i no es poden aplicar a les licitacions per permuta) es redirigeixen a altres projectes, com ara actuacions de promoció directa de l’Evha, o a la convocatòria, que està oberta, per a ajuntaments. L’objectiu és poder esgotar tots els fons d’aquest programa finançat pels Next Generation”.