Mazón i Pérez Llorca eleven el dèficit en 5.000 milions en dos anys mentre eliminen 574 milions en impostos per a les rendes altes

Amb xifres d'ingressos de l'Estat de rècord i sense comptar la despesa que ha generat la reconstrucció per la dana, el Govern valencià del PP i de Vox, en el seu primer any de legislatura i amb els populars en solitari després, ha registrat xifres de dèficit preocupants que es troben entre les més altes dels últims anys. Unes xifres que s'acaben traduint en el deteriorament dels serveis públics, quan no directament en retallades en àmbits com l'educatiu, i que es veuen agreujades per les contínues baixades d'impostos aprovades en els últims dos anys, principalment per a les rendes altes.

En concret, segons les dades oficials del Ministeri d'Hisenda, en els anys 2024 i 2025, els seus dos primers exercicis complets, l'executiu de l'expresident Carlos Mazón (va dimitir el mes de novembre passat) va generar un dèficit de 2.565 milions d'euros (sense comptar els 292 milions generats per la dana) i de 2.373 milions d'euros (sense comptar els 1.589 milions de la riuada). En total, en dos anys s'ha elevat el deute en 4.938 milions d'euros, quasi la meitat dels 11.000 milions que el Govern ha anunciat que condonarà a la Comunitat Valenciana del total de 60.000 milions. D'aquests, 40.000 estarien vinculats a l'infrafinançament.

Es dona la circumstància que, si el Govern valencià que ara presideix Juan Francisco Pérez Llorca acceptara el nou model de finançament que veuen amb bons ulls els sindicats i la patronal, implicaria uns ingressos addicionals de 3.669 milions d'euros, per la qual cosa s'hauria compensat àmpliament el dèficit i encara hi hauria marge per a millorar els serveis socials, la sanitat o l'educació.

En els dos primers anys complets del Govern del Botànic, el dèficit total va ser de 1.613 milions el 2016 i de 854 milions el 2017, és a dir, 2.467 milions en total. En els huit anys de l'executiu d'esquerres, el pitjor any quant a generació de deute va ser 2022, amb 3.777 milions, una xifra motivada en part per la pandèmia de la covid-19. L'exercici següent, en què es van repartir pràcticament sis mesos de govern l'esquerra i la dreta, també es va assolir un dèficit important, amb 3.082 milions. No obstant això, hi ha hagut anys pitjors, com ara després de la crisi immobiliària del 2007, amb Francisco Camps i Alberto Fabra, tots dos del PP, al capdavant de la Generalitat: 5.412 milions de deute el 2010 i 6.709 milions el 2011.

Els quasi 5.000 milions de dèficit que ha generat el Consell el 2024 i el 2025 s'han produït, a més, en el moment en què més fons aporta el Govern malgrat l'infrafinançament. Així, el 2026 s'han transferit a la Generalitat 17.418 milions; el 2025 n'han sigut 15.921 milions, i el 2024 un total de 15.376 milions. En els últims anys del Botànic, les aportacions de l'Estat van ser de 10.797 milions el 2022, d'11.341 milions el 2021 i d'11.613 milions el 2020. El 2023 van ser 13.553 milions.

574 milions menys per les rebaixes d'impostos a les rendes altes

Pel que fa als impostos, la bonificació del 99% de l'impost de Successions i Donacions (292 milions), la supressió de l'impost sobre el Patrimoni per a persones amb béns valorats en fins a 1 milió d'euros (68 milions) i de l'impost sobre Activitats que Incideixen en el Medi Ambient, principalment a Iberdrola per la central nuclear (14 milions), suposen una minva de 374 milions d'euros a l'any per a les arques públiques.

A aquests cal sumar els 160 milions d'euros que es deixaran de recaptar amb la reforma del tram autonòmic de l'IRPF, que beneficia especialment les rendes de més de 72.000 euros. Així, per exemple, les rendes de fins a 12.000 euros es veuran beneficiades amb un estalvi del 0,20%, en passar d'un tipus aplicable del 9% al 8,80%; a partir de 22.000 euros, l'estalvi serà del 0,30%; les rendes d'entre 42.000 i 72.000 euros tindran un estalvi del 0,60%, i a partir d'aquesta quantia serà del 0,40% (vegeu les taules). D'aquesta manera, l'estalvi serà un 25% superior per a aquestes rendes que per a les de la franja d'entre 12.000 i 22.000 euros. Si anem a casos concrets, en termes absoluts, una persona amb una renda de 22.000 euros s'estalviarà 54 euros i una altra amb una renda de 72.000 euros s'estalviarà 324 euros.

A més, el mes de març passat es van estendre les deduccions per a activitats esportives o l'adquisició d'ulleres a persones amb salaris de fins a 60.000 euros (fins a aquell moment el límit era de 30.000 euros), una mesura que tindrà un cost per a les arques públiques de 27,2 milions. A aquests s'afegeixen altres 12,8 milions per les deduccions a rendes de fins a 60.000 euros per ensenyances de música impartides en conservatoris i escoles de música, o de música i dansa, així com per a la compra d'instruments i partitures.

Pitjors serveis públics

La conseqüència directa d'aquesta política és l'afebliment dels serveis públics. Sense anar més lluny, part de la vaga del professorat està relacionada amb les retallades en matèria d'infraestructures. A les escoles oficials de llengües, els sindicats denuncien que la Conselleria ha eliminat 244 grups i que, des del 2024, un total de 8.450 alumnes no han pogut accedir a l'ensenyament públic de llengües, per la qual cosa 61 professors han anat al carrer. També denuncien que en Formació Professional hi ha retallades, cosa que obliga els estudiants a buscar formació en la privada.

En matèria de serveis socials, el PSPV va denunciar recentment que l'oferta pública de residències a la Vall d'Albaida amb prou faenes cobreix un 8% de les necessitats de les persones majors, ja que aquesta comarca disposa de 333 places públiques per a atendre les peticions de 4.604 demandants que engruixen les llistes d'espera. Pel que fa a la dependència, el mes de maig hi havia 21.954 persones a l'espera de ser valorades, una xifra que, amb petits alts i baixos, s'ha mantingut els últims mesos. Si bé al gener hi havia 22.455 ciutadans en aquesta situació, la xifra es va disparar fins als 27.353 al febrer i, a poc a poc, va anar baixant de nou.

En sanitat, malgrat que el pla d'estiu compta amb un pressupost de 85 milions d'euros, 3 milions més que l'exercici anterior, la realitat és que l'atenció hospitalària es veurà minvada respecte de l'any anterior, segons denuncien els sindicats. Segons UGT, “el pla de vacances que ha presentat la Conselleria no arriba a cobrir tota la demanda assistencial” i afegeixen: “No s'hauria de concebre com una cosa normal que en el període estival es tanquen llits perquè, encara que la població té mobilitat en aquesta època, pel canvi climàtic i les onades de calor, cada vegada hi ha més patologies associades a les altes temperatures i continua havent-hi ingressos hospitalaris”.

Per la seua banda, CCOO denuncia que el Pla de Vacances “consolida les retallades assistencials malgrat augmentar-ne el pressupost” i que “consolida la reducció de l'activitat vespertina en Atenció Primària durant l'estiu”. Un altre dels aspectes que més preocupa el sindicat és la falta de transparència respecte a l'anomenat “reagrupament de llits” hospitalaris, “eufemisme amb què sorprén aquesta Conselleria per a denominar el tancament de llits que té previst i del qual no s'informa, ni sobre el nombre de llits afectats ni sobre els serveis implicats”.

El PSPV critica la política fiscal “injusta”

El Síndic del grup socialista en les Corts, José Muñoz, ha denunciat la “perillosa i profundament injusta” política fiscal del Consell de Pérez Llorca, que està “buidant de manera irresponsable els recursos de la Generalitat amb regals fiscals als patrimonis i rendes més elevades”, mentres els servicis públics de la Comunitat Valenciana “cauen a trossos, com estem veient estos dies amb el vergonyós i indecent pla d'estiu que suposarà el tancament a l'agost de més de 600 llits als hospitals o la mesquina garreperia practicada en les negociacions amb els docents mentres tenim el govern valencià més car de la història, en el qual s'han aprovat pujades de sou fins a un 36%”.

“El Govern d'Espanya està aprovant els majors recursos en favor de la Comunitat Valenciana de la història. Per a 2026 seran 17.418 milions d'euros, la qual cosa suposa 6.621 milions més del que va tindre el Consell del *Botànic en 2022, un 61% més de diners, i el que veiem és una evident deterioració dels servicis públics als valencians i una política de regals fiscals massius a les rendes més elevades”, ha denunciat Muñoz. El síndic del PSPV-PSOE advertix a més que els fons que vindran amb el nou model de finançament autonòmic, que suposarà l'arribada de 3.669 milions addicionals en 2027, han de servir per a reforçar i potenciar la sanitat, l'educació, els servicis socials, les empreses i treballadors, però no per a engreixar les butxaques de l'1% més ric com estan fent PP i Vox“.

Per a José Muñoz, esta política “frívola i populista” s'explica perquè Pérez Llorca és un president “a dit, que no han votat els valencians” i l'“única obsessió dels quals és caure en gràcia a Feijóo perquè ho deixe ser candidat del PP” a les eleccions de 2027. “Però els valencians no ens podem permetre el tindre un president suplent de Mazón que no pensa en la Comunitat Valenciana, sinó només en el seu interés i en el del PP a Madrid”, ha asseverat el portaveu socialista.