La prova del cotó-en-pèl de l’emergència climàtica: l’exemple de l’ampliació del port de València

“Hui només un grapat de fanàtics nega l’evidència. No hi ha més alternativa que actuar amb fets”. Així es va pronunciar el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, davant els negacionistes del canvi climàtic en la cerimònia d’inauguració de la COP25 a Madrid.

Com ell, molts han sigut els polítics que han desfilat per la cimera per mostrar el seu compromís amb el calfament global. Entre ells, el president del Govern valencià, Ximo Puig, que va anunciar que l’energia consumida per l’Administració valenciana serà “cent per cent renovable” al final d’aquesta legislatura.

No obstant això, el cas de l’ampliació del port de València és un exemple clar que no sempre casa el discurs que s’enarbora públicament amb els fets. L’Autoritat Portuària local (APV) pretén construir un moll de 137 hectàrees de superfície i dos quilòmetres de llarg que duplicarà la seua capacitat de contenidors sense una declaració d’impacte ambiental (DIA) concorde al projecte.

L’obra es va planificar l’any 2001 en el pla estratègic del port, amb el Partit Popular al capdavant de les administracions de l’Estat, de la Generalitat Valenciana i de l’Ajuntament de València.

L’ampliació estava dividida en dues fases: la primera, les obres de la qual van acabar el 2012, han suposat la construcció dels dics de recer; la segona suposava l’execució dels molls per a la terminal de contenidors i de creuers a l’interior dels dics.

Sobre aquest projecte, el Ministeri de Medi Ambient va atorgar una DIA favorable subjecta al control dels efectes de l’ampliació a les platges de l’entorn, entre les quals la del Saler, al Parc Natural de l’Albufera, i a implementar mesures correctores en cas d’afecció.

No obstant això, la segona fase del projecte, paralitzada fins ara per la crisi, s’ha reactivat i el consell d’administració de l’APV, que presideix el socialista Aurelio Martínez, va aprovar l’any passat l’avantprojecte de la segona fase, que preveu modificacions importants sobre el projecte inicial que va obtindre la DIA.

Entre els canvis més importants destaquen la prolongació de 500 metres de l’actual dic de recer, l’eliminació del contradic actual, el trasllat a les drassanes de Boluda (a la vora del barri de Natzaret) de la terminal de creuers, que ha suposat una compensació per a l’empresari, i el canvi de configuració dels molls, que es destinaran íntegrament al trànsit de contenidors, la qual cosa implica l’ús de 4 milions més de metres cúbics de material de rebliment dels que estableix la DIA del 2007.

Malgrat totes aquestes modificacions, Martínez manté que la DIA de l’any 2007, basada en una llei caducada menys restrictiva que l’actual, continua sent vàlid, perquè assegura que els canvis estan localitzats a l’interior de les aigües protegides pels dics.

A més, s’oposa a iniciar els tràmits per a sol·licitar una altra avaluació ambiental del projecte, perquè assegura que la naviliera MSC, a través de la seua filial TIL, única que s’ha presentat al concurs per a equipar i explotar el futur moll amb una concessió de 50 anys i una inversió de 800 milions d’euros, no esperaria els tres, pel cap baix, que costaria fer una altra DIA i s’emportaria la inversió a un altre port.

Amb tot, l’Ajuntament de València, amb el seu alcalde Joan Ribó (Compromís) al capdavant, s’ha oposat frontalment al fet que s’execute el projecte mentre no es faça un altre estudi d’impacte ambiental que garantisca que les platges del Saler i de tot el Parc Natural l’Albufera no es veuran afectades. L’alcalde va votar en contra d’iniciar el procés d’adjudicació de l’ampliació en el si del consell d’administració de l’APV.

La primera fase de l’ampliació portuària ja ha causat danys greus a la costa. Segons un estudi de la Universitat Politècnica, les platges del sud de València han perdut entre 9 i 65 metres d’arena en 30 anys.

A més, l’Ajuntament ha aprovat aquest mateix divendres una moció amb els vots a favor de Compromís i l’abstenció del PSPV, acompanyada de set informes municipals, per mitjà de la qual sol·liciten al Ministeri de Foment, del qual depén Ports de l’Estat i l’APV, que inicie els tràmits per a elaborar una DIA sobre el projecte d’ampliació nou.

També la Conselleria de Canvi Climàtic que dirigeix Mireia Mollà, de Compromís, ha sol·licitat a Foment que es pronuncie sobre la necessitat d’una altra DIA, després de derivar-ho a aquest Ministeri des del de Transició Ecològica. No obstant això, aquesta petició no ha tingut el suport públic dels socialistes en el si del Govern valencià que presideix Ximo Puig, del PSPV-PSOE, que s’han posat de perfil en aquest tema i són partidaris d’un creixement del port en termes de sostenibilitat i sempre complint la legalitat.

De la seua banda, des de Foment, encara que Ports de l’Estat sí que va descartar la necessitat d’una altra DIA, el ministre socialista, José Luis Ábalos, tampoc es va voler posicionar en una visita recent a València, en què va afirmar que estudiarien si cal fer una altra avaluació ambiental.

La posició d’Ábalos no és gens còmoda, perquè en la seua etapa de regidor, el grup municipal socialista del qual formava part en l’Ajuntament de València el 2007 va al·legar en contra de l’ampliació i va apostar per traslladar-la al port de Sagunt.

Amb aquest panorama dibuixat sobre el tauler, el Govern, almenys fins ara, no ha volgut assumir el cost polític d’apostar decididament per l’ampliació, per les connotacions mediambientals que pot tindre per a les platges, però tampoc s’hi ha manifestat en contra, per la possible pèrdua d’una inversió milionària.