El cinema Metropol de València serà catalogat com a lloc de la memòria democràtica per evitar-ne l’enderrocament

L’edifici del cinema Metropol, en el cèntric carrer d’Hernán Cortés de València, serà catalogat com a lloc de la memòria democràtica, segons un informe de la Generalitat Valenciana a què ha tingut accés eldiario.es.

Sobre l’antiga sala de cinema, un projecte de l’arquitecte Javier Goerlich encarregat pel periodista i humorista Vicente Miguel Carceller, pesava un expedient d’enderrocament.

L’edifici, testimoni de la vida cultural del període republicà, va patir un incendi el 2001 i el propietari actual pretén derrocar-lo per a bastir-hi un hotel.

El Metropol, inserit en el conjunt de finques dels números 7 i 9 del carrer d’Hernán Cortés construïdes en el segle XIX pel mestre d’obres Gaspar Latorre Vidal, va ser un projecte de Javier Goerlich, l’arquitecte de la ciutat de València més influent de la primera meitat del segle XX, en què “incorpora formes modernes i línies d’avantguarda que n’alteren l’aspecte anterior”, explica David Sánchez Muñoz, tècnic de la Universitat de València especialitzat en patrimoni cultural, en un estudi publicat en la revista Ars Longa.

El periodista Vicente Miguel Carceller, director de la revista satírica La Traca (“la més polèmica, la més jocosa, la més llegida” d’Espanya), va inaugurar el seu cinema el 27 d’octubre de 1934 amb l’estrena de la comèdia nord-americana Sons of the Desert.

“Té una sala espaiosíssima, amb ampli pati de butaques, i un pis destinat a preferència”, conta una crònica de l’estrena publicada per El Mercantil Valenciano. L’obra de Goerlich elimina alguns elements originals i incorpora “un cos voladís i una rematada que eleva visualment l’altura de l’edifici”, apunta David Sánchez Muñoz.

La popular sala de cinema –“de grans proporcions, arquitectura moderníssima i eficaç amb tots els avançaments tècnics”, deia l’almanac de Las Provincias– va ser l’últim edifici intacte que va pertànyer al Comité Executiu d’Espectacles Públics en la capital del Túria en mans del Govern de la II República, segons un informe del Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural lliurat a l’Ajuntament de València.

El Metropol és l’únic testimoniatge dels cinemes històrics de la ciutat, “el model del qual remet a la sala d’espectacles integrada en un edifici d’habitatges”, afirma Sánchez Muñoz en la revista Ars Longa.

Vicente Miguel Carceller, compromés amb els ideals republicans i director de la revista que va satiritzar al general Francisco Franco, va ser executat el 28 de juny de 1940 a Paterna. El Consell de Guerra va condemnar a mort el director de La Traca i el dibuixant Carlos Gómez Carrera (Bluff).

En la primera declaració després de la seua detenció, esdevinguda el 16 de juny de 1939, poc temps després de l’ocupació de la ciutat per part de les tropes franquistes, Vicente Miguel Carceller, va confessar la seua adscripció republicana i va assenyalar que el 1933 va construir el cinema Metropol i el Teatre Serrano.

El seu cunyat, també detingut, va contar que el periodista, que no era precisament ric, va poder reunir un capital d’un milió de pessetes aproximadament per a la construcció de la moderna sala, segons la seua declaració recollida pel professor de la Universitat de Castella-la Manxa Antonio Laguna en Vicente Miguel Carceller.

El éxito tragico del editor de La Traca (El Nadir Ediciones, 2015). L’arquitecte i investigador Tito Llopis, comissari amb David Sánchez de l’exposició Javier Goerlich Lleó: arquitectura i urbanisme a la ciutat de València (1914-1962), creu que és important conservar el Metropol, perquè “la memòria de l’Eixample des del punt de vista patrimonial ha anat desapareixent amb el pas del temps” i “és necessari per a recompondre aquesta zona”.

“És una bona intervenció de Goerlich que, amb el pas del temps, s’ha deteriorat, però és fàcil restituir-la o millorar-la”, afirma Llopis en una conversa telefònica amb aquest diari.

L’edifici no comptava amb cap mena de protecció i la Fundació Goerlich, juntament amb altres col·lectius com Salvem el Metropol, va mostrar la seua oposició al fet que desapareguera. Un informe de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, signat per la socialista Carmen Amoraga, va rebutjar el 2017 que l’antic cinema tinguera “valors

arquitectònics singularment destacables“ per a ser considerat Bé de Rellevància Local.

La responsable autonòmica del patrimoni va advocar, en un breu escrit de tot just un full, per mantindre “les línies compositives generals de la façana” i “els elements amb valors històrics”.

Un any després, un informe encarregat pel regidor de desenvolupament urbà, llavors el socialista Vicent Sarrià, reconeixia un “cert interés genèric i immaterial” respecte a la relació del cinema Metropol amb “la memòria de la cinematografia de la ciutat” però concloïa que l’edifici “no té prou interés per a ser incorporat” al catàleg del Pla Especial de l’Eixample.

Arran de les protestes pel possible enderrocament de l’edifici, l’alcalde Joan Ribó va apostar per “establir algun mecanisme per a protegir determinats elements del cinema Metropol, com la façana i les lletres”, tal com va informar aquest diari.

“Només per tot el que hi va ocórrer durant la II República, aquest edifici hauria de mantindre’s”, afirma l’arquitecte Tito Llopis, qui reivindica el “valor de la memòria d’aquesta ciutat”.

El regidor Carlos Galiana, llavors responsable del servei de llicències, va iniciar una negociació entre l’actual propietari de l’edifici i la Fundació Goerlich. Hui dia, segons confirmen fonts municipals, la llicència d’activitat per a ús hoteler està paralitzada, perquè el promotor de l’hotel no tenia reserva d’aparcament.

La vicealcaldessa de València i regidora de Desenvolupament i Renovació Urbana, Sandra Gómez, creu que “l’aprovació de la Llei de memòria democràtica obri una via a la protecció d’aquest edifici i cal aprofitar-la”.

“La memòria de la ciutat està en el seu patrimoni i en els seus elements singulars, València s’ha de poder recordar quan s’hi passeja”, postil·la.

Amb aquest panorama, la Direcció General de Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana aposta per catalogar l’edifici com a “lloc de la memòria”. L’informe, elaborat per la Conselleria que dirigeix Rosa Pérez Garijo, considera que l’antic cinema Metropol compleix els requisits per a estar catalogat que estableix la Llei de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana.