La portada de mañana
Acceder
Castilla y León da un mes de plazo para pedir el ingreso mínimo vital
"El sacerdote del Opus que abusó de mí lleva 30 años haciéndolo por toda España"
OPINIÓN | ¿Es que los MIR no tienen bastante con nuestros aplausos?, por Isaac Rosa

Oltra estreny el ministre Escrivá perquè l’Ingrés Mínim Vital siga cogestionat entre la Generalitat i el Govern central

La vicepresidenta del Consell Mónica Oltra.

La gestió de l’Ingrés Mínim Vital ha obert un camp de batalla nou entre Compromís i el Govern central. La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha proposat al ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, que l’Ingrés Mínim Vital (IMV), que preveu aprovar divendres el Consell de Ministres, siga cogestionat per les comunitats autònomes. “Volem que la connexió entre l’IMV amb les comunitats autònomes faça que les famílies tinguen el dret a la inclusió garantit, com diu la Llei de renda valenciana d’inclusió”, assenyala Oltra.

La vicepresidenta ha declarat que una eina tan important com pretén ser l’IMV requereix la coordinació i la participació necessària de les comunitats autònomes, que són les competents en la gestió dels serveis socials. En aquest sentit, addueix Oltra, una prestació com l’IMV o la Renda Valenciana d’Inclusió, que ja s’aplica en la Comunitat, “han d’anar acompanyades d’itineraris d’inclusió elaborats pels professionals dels serveis socials”.

Oltra ha enviat dues cartes al ministre José Luis Escrivá. En una primera comunicació del 19 de maig passat, la titular d’Igualtat i Polítiques Inclusives va plantejar “preocupació” per uns quants aspectes de la mesura, que considera “magnífica”.

Després de descartar el Ministeri la formula que l’IMV es gestione com la dependència (que el govern transferisca els fons i les comunitats els gestionen en funció d’uns mínims marcats per l’Administració general de l’Estat), Oltra ha apostat per la subscripció d’un conveni entre la Comunitat Valenciana i l’Institut Nacional de la Seguretat Social o el Ministeri per a la gestió unificada de l’IMV i de la Renda Valenciana d’Inclusió. “De manera que totes dues prestacions es tramiten en paral·lel i adaptades a la circumstància personal de cada sol·licitant”, postil·la.

En una altra comunicació formal i per escrit amb el ministre, remesa dimecres després de rebre l’esborrany del reial decret, la vicepresidenta ha aportat “una sèrie de millores” al text legal que eviten possibles duplicitats en la percepció de les prestacions o pel que fa a la conformitat per a la cessió de dades entre administracions.

La proposta del Ministeri inclou que els efectes econòmics de la prestació s’apliquen a l’1 de juny de 2020. No obstant això, segons ha advertit la vicepresidenta, el disseny de l’aplicació “generarà que les persones que siguen beneficiàries de les rendes d’ingressos mínims de les comunitats perceben dobles prestacions en els mesos que es retrotraga”.

L’objectiu és evitar que un mateix valencià o valenciana cobren l’import de la prestació estatal i autonòmica alhora un mateix mes, amb els perjudicis que suposaria després per a la persona usuària haver de retornar les quantitats que va cobrar de manera indeguda. Això ocorrerà, ha advertit Oltra, perquè en els mesos en què les persones que reben la Renda Valenciana d’Inclusió i siguen beneficiaris també de l’IMV percebran totes dues quantitats, perquè no es podrà descomptar aquest import de la prestació autonòmica.

Per solucionar aquesta qüestió, la vicepresidenta del Consell ha proposat que per a les persones que reben ja alguna renda bàsica o d’inserció, els efectes econòmics es fixen el primer dia del mes següent a la presentació de la sol·licitud. D’aquesta manera, totes dues administracions podran coordinar-se perquè les dues prestacions es combinen de manera eficaç tant per a l’administrat com per a l’Administració.

De la seua banda, el senador de Compromís Carles Mulet ha reclamat al Govern central el mateix tracte per a la Comunitat Valenciana en referència a la transferència al País Basc i a Navarra de la gestió de l’IMV.

Mulet ha presentat una bateria de qüestions al Govern en què es pregunta si “hi ha comunitats autònomes de primera categoria, segona o tercera”. “Aquesta diferenciació”, afirma el senador de Compromís, suposa una “altra falta de respecte a la resta de les comunitats autònomes, algunes de les quals, com la valenciana, avantguardistes en polítiques socials”.

Així doncs, Mulet ha sol·licitat a l’executiu la còpia dels acords signats pel Govern amb les comunitats autònomes “basca i/o navarresa, o el PNB per a la gestió de l’Ingrés Mínim Vital o altres instruments o acords transitoris sobre aquesta matèria”.

El senador també vol conéixer els motius pels quals el Govern “no ha volgut atendre les peticions de la Generalitat Valenciana per a abordar la coordinació en la gestió d’aquesta ajuda”.

Així mateix, sol·licita còpia de les respostes donades pel Ministeri de Seguretat Social o pel Govern als requeriments o les comunicacions formals (cartes, correus electrònics oficials o altres mitjans) “remesos pel Consell de la Generalitat o qualsevol conseller o consellera” en què se sol·licita al ministre de Seguretat Social, Inclusió i Migracions o al Govern que considere diverses opcions o propostes per a l’aplicació de l’Ingrés Mínim Vital”.

Mulet ha posat en valor “l’actual ordre constitucional pel qual s’estableix que són les comunitats autònomes les que tenen reservats tres dels quatre puntals de l’estat de benestar: sanitat, educació i serveis socials”. “Això és així perquè són serveis que es gestionen amb més eficàcia des de la proximitat”, afig.

 

Etiquetas
Publicado el
28 de mayo de 2020 - 22:25 h

Descubre nuestras apps

stats