Pallissa a un presoner, intent d’acusar l’intern, un vídeo revelador i una subdirectora de la presó amenaçada per encaputxats: “Tu, calladeta”

L’agressió a un reclús amb malaltia mental per part de tres funcionaris de la presó de Villena, per la qual han sigut expedientats, ha posat en el primer pla la deplorable atenció psiquiàtrica als presos en les presons espanyoles i ha revelat comportaments mafiosos. Els fets es remunten al 16 d’agost passat, en què una associació denominada ‘Tu abandono me puede matar’ va denunciar mitjançant un comunicat una pretesa agressió d’un intern amb malaltia mental, del qual destacaven l’origen magrebí, a tres funcionaris a qui hauria baldat “a bastonades, puntellons i punyades”. 

Institucions Penitenciàries va obrir una investigació i va comprovar que les imatges captades per les càmeres de videovigilància mostraven tres funcionaris de la presó etzibant mig centenar de porrades durant la reducció de l’intern. Paral·lelament, un jutjat de Villena manté obertes sengles diligències per l’incident del 16 d’agost i per una agressió a la subdirectora de la presó la vespra de la seua declaració per aquests fets. 

Malgrat les imatges, publicades pel diari Levante-EMV, l’associació qualifica l’actuació de “professional i dins de la legalitat” en un vídeo publicat en Facebook en què també denuncia el tractament informatiu del cas i anuncia accions legals contra els mitjans que han informat. 

L’advocada Raquel Sánchez Navarro, que també exerceix de lletrada per al sindicat Jupol a Alacant, va escriure en el seu compte de Twitter: “Ara la meua faena no sols consisteix a defensar les agressions patides per aquests funcionaris de presons de Villena, sinó també el seu honor i dignitat” (també va afegir: “Espere trobar la veritat, encara que d’aquest país, en què fins i tot els jutjats estan corromputs, ja m’espere qualsevol cosa”). 

“Demà, calladeta”

La vespra de la declaració de la subdirectora de seguretat de la presó de Villena en el marc de la investigació interna, la dona va ser víctima d’una agressió de tints mafiosos a la porta del seu domicili. “Demà, calladeta”, li van dir cinc o sis encaputxats. La funcionària ja havia rebut missatges amenaçadors en el telèfon mòbil (que després li va ser sostret dins del recinte penitenciari), però, lluny d’acoquinar-se, va acudir puntual a la declaració. La subdirectora custodiava, seguint el protocol oficial, les imatges de les càmeres de videovigilància. 

La sotsdelegada del Govern a Alacant, Araceli Poblador, assegura que les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat “estan des del minut u intentant aclarir els fets” i la identitat de “les persones implicades”.

L’episodi ha causat tal renou en el món penitenciari que dijous quasi totes les presons espanyoles van convocar concentracions de suport a la funcionària. El secretari general d’Institucions Penitenciàries, Ángel Luis Ortiz, va acudir a la de Villena i va elogiar la víctima de l’agressió, una “professional íntegra” que “té molt clar quina ha de ser l’actuació d’un funcionari públic”, segons va dir. 

L’associació ‘Tu abandono me puede matar’, no obstant això, considera en el seu compte de Facebook que l’“únic objectiu” de la pretesa criminalització dels funcionaris de presons és “evitar la mobilització de les plantilles” en demanda d’una equiparació salarial per la qual hi ha convocada una manifestació el pròxim 22 de setembre a Madrid. 

Aquest col·lectiu de treballadors va qualificar el centre penitenciari de Villena com “la presó més perillosa d’Espanya” en el comunicat emés el 16 agost passat, en què culpava la direcció del centre per la “gestió ineficaç” pel fet de “no haver sabut contindre els brots violents”. 

Així doncs, ‘Tu abandono me puede matar’ assenyalava el director de la presó, Feliciano Crelgo, “a qui responsabilitza directament de la deriva violenta” en el centre penitenciari. “Ens trobem en un autèntic caos, en què la vida dels interns corre perill, ja que no som capaços de mantindre l’ordre i la disciplina en els departaments en què resideixen els més conflictius”, assenyalava l’associació, que xifra en “uns 400 dels aproximadament 1.200” que acull la presó el nombre d’aquests presos conflictius.

Funcionaris sense identificar i comunicats incomplets

El Defensor del Poble, en una visita sorpresa dels tècnics del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura anterior a l’agressió d’aquest estiu, va detectar que “pràcticament cap funcionari” de la presó anava identificat correctament, tal com va informar elDiario.es. 

En el centre penitenciari Alacant II, format per 845 cel·les, “sovint no s’inclou en la història clínica la còpia dels comunicats de lesions o altres documents medicolegals emesos” ni l’assistència prestada, segons apunta el Defensor del Poble. 

Els comunicats descriuen de “manera poc detallada” les lesions i, “sovint”, no s’emplenen els apartats corresponents a l’hora i el lloc, ni les manifestacions de l’intern sobre l’origen del mal patit. La presó de Villena també pateix la falta de facultatius, tal com va reconéixer el Govern en una resposta parlamentària a un senador de Compromís. 

Sense psiquiatres, amb el 40% dels presoners amb problemes de salut mental

Amb un 40% dels presoners amb problemes de salut mental, les presons valencianes no disposen de psiquiatres, segons un informe elaborat per l’Observatori de Drets Humans, Salut Mental i Presó, coordinat pel director de l’associació Àmbit, el jurista Javier Vilalta. La investigació repassa el conjunt de les presons valencianes llevat del centre psiquiàtric penitenciari de Fontcalent (Alacant), l’únic a Espanya d’aquest tipus juntament amb el de Sevilla. 

En el centre penitenciari Antonio Asunción de Picassent (l’Horta Sud) hi ha a penes sis metges per a 2.058 presos. L’informe afirma que la presó de Castelló II, la que té més denúncies per tortures de tot Espanya, hauria de tindre en tractament psiquiàtric 800 presos, encara que la presó “no té cap psiquiatre, de manera que es fa evident que no hi ha cap mena d’atenció o seguiment”. 

El centre penitenciari de Picassent i el de Castelló I ni tan sols tenen un mòdul amb Programa d’Atenció Integral a Malalts Mentals (PAIMM) per a persones amb trastorns greus. La presó de Castelló I no ha rebut la visita d’un psiquiatre en tres anys. La presó de Picassent en rep una tanda entre quatre i huit visites externes al mes, una xifra “insuficient” per al miler de reclusos que reben tractament psiquiàtric. 

A Fontcalent (Alacant), “l’atenció és molt deficient, ja que, a més que cada vegada hi ha menys professionals, el fet que siga un centre de preventius fa que els interns varien molt, i dificulten així les relacions amb els dispositius sanitaris públics i, no obstant això, a Villena l’atenció psiquiàtrica és més estable, ja que els interns són fixos”, explica l’informe de l’Observatori de Drets Humans, Salut Mental i Presó.

Aquesta situació precària de partida en el sistema penitenciari serveix de motiu a associacions com la que va emetre el comunicat en què s’atribuïa a un intern una agressió que en realitat va patir. Els fets posteriors, de tint mafiós, han posat el focus sobre altres ombres que també planen sobre les presons.