Paul Preston tanca el centre d’estudis hispànics de la London School of Economics per diferències amb la fundació valenciana Cañada Blanch

Sir Paul Preston (Liverpool, 1946), probablement l’últim gran hispanista britànic viu i autor d’obres de referència internacional com la biografia del general Francisco Franco o El holocausto español (Debate, 2011), abaixa la persiana del Centro Cañada Blanch para el Estudio de la España Contemporánea en la London School of Economics (LSE). A partir del setembre, el catedràtic de geografia econòmica de l’LSE Andrés Rodríguez Pose es farà càrrec del nou programa de la fundació valenciana Cañada Blanch al Regne Unit. Preston, ja jubilat, va lamentar en una entrevista recent en el diari Ara el tancament “molt estressant” del centre d’investigació que ha dirigit durant 26 anys, i que atribueix a “raons polítiques, econòmiques i ideològiques”. “És molt llarg d’explicar”, deia.

L’historiador, consultat per aquest diari, es remet al breu comiat que va enviar fa poc per correu electrònic a amics, socis i col·laboradors del centre i que assenyala que la nova direcció manté “interessos en camps una mica diferents dels que fins ara han sigut les nostres principals preocupacions”. “Durant els últims 26 anys, ens hem esforçat per posar els nostres esforços i entusiasme al servei de la comunitat universitària i altres sectors interessats en la història i la política de l’Espanya contemporània”, afig el missatge. 

La fundació, privada i amb seu a València, emmarca l’eixida de Preston en el context d’una “nova etapa”, segons fonts consultades per elDiario.es, i destaca que la transició ha anat sempre “de la mà de Paul”. A més, la fundació aportarà fons per al trasllat de l’abundant biblioteca que l’historiador havia acumulat, formada per uns 10.000 llibres, una part dels quals seran donats al monestir de Poblet, al qual Preston ha cedit el seu arxiu. 

La relació de Preston amb Espanya es remunta a la fi de la dècada del 1960 del segle passat quan l’historiador va aterrar en ple franquisme després d’haver quedat fascinat per la Guerra Civil espanyola en els seminaris que impartia Hugh Thomas en la Universitat de Reading. “A Espanya, des del primer moment m’hi vaig trobar com si fora ma casa. (...) El menjar espanyol ha sigut la meua perdició”, va dir Preston en el seu discurs en ocasió de la seua investidura com a doctor honoris causa de la Universitat de València. 

L’historiador va visitar València per primera vegada el 1976. “Espanya, el País Valencià i la ciutat de València tenen molta importància en la meua vida”, va explicar l’hispanista. De la mà del difunt José María Coll Comín, que va ser conseller del govern autonòmic del socialista Joan Lerma, Preston va aterrar fa més d’un quart de segle en la més aïna conservadora fundació creada per l’exportador de taronges de Borriana Vicente Cañada Blanch (1900-1993), que va llegar tot el seu patrimoni a l’entitat valenciana.

El Centro Cañada Blanch para el Estudio de la España Contemporánea, l’activitat del qual finança la fundació a través d’una donació anual a l’LSE, es va convertir de la mà de Paul Preston en una referència i molts dels historiadors valencians de primera línia van poder fer-hi estades d’investigació i obtindre beques. La fundació, a més, ha organitzat seminaris i actes culturals per estrényer les relacions entre Espanya i el Regne Unit. 

El treball de Preston al capdavant del centre va propiciar una llarga relació professional i d’amistat d’aquest hispanista nascut en una família de classe obrera de Liverpool amb historiadors valencians com Ismael Saz, Pedro Ruiz, Isabel Burdiel, Aurora Bosch, Teresa Carnero o Ferran Archilés. Durant la investigació per al seu monumental llibre El Holocausto español, va comptar amb la col·laboració d’historiadors especialitzats en la repressió franquista com Vicente Gavarda, Ricard Camil Torres o Eladi Mainar.