Pilar Lima: “Veig que no tenim partit i això em dol molt, no podem oblidar d’on venim”

Pilar Lima va ser senadora de Podem en la legislatura passada i actualment és diputada autonòmica en les Corts Valencianes. Al febrer va anunciar la seua candidatura a la Secretaria General de Podem a la Comunitat Valenciana, procés que començarà d’ací a dues setmanes, davant de la candidatura que encapçala la portaveu parlamentària actual, Naiara Davó. La figura de Lima s’ha associat des dels inicis al pablisme i representa una de les línies més dures de Podem, crítica amb el partit i amb el PSOE, el seu soci de Govern.

L’exsenadora va concórrer en l’últim procés autonòmic el 2017 a la Secretaria General i va formar part del Consell Ciutadà, encara que la unió de la resta de les candidatures va aconseguir més suports. En el procés estatal, formarà part de l’equip de Pablo Iglesias per a l’Executiva del partit.

Per què ha decidit presentar-se?

Perquè veig que no tenim partit i em dol molt. Són sis anys d’experiència, em motiva el projecte que presentem, ens devem a la gent. No podem oblidar d’on venim. Molta gent confia en nosaltres i hem d’estar a l’altura. La meua sensació és que no ho hem estat. És una resposta per a la gent.

Per què té aquesta sensació?

Ens hem deixat influenciar pels mitjans de comunicació que han intentat trencar i afonar Podem. I no hem madurat. Sembla que hem dedicat molt de temps a disputes internes i a gestionar els egos i no volem mirar fora. M’identifique amb els carrers, amb els cercles, en contacte permanent amb la militància, en contacte constant... Això és un procés d’escolta a regidors, secretaris generals, moviments socials... És una escolta constant per a recollir aquestes demandes. Necessitem un partit que faça això, cohesionat, fort i que respecte la pluralitat. Ens enfrontem a un repte futur que ve, la reconstrucció del país, i vull el mateix projecte de Pablo Iglesias ací, amb més força. Hem comés errors en el passat que no podem repetir. Hem de cuidar-nos entre totes i això és el que em motiva.

Totes dues candidates parlen en certa manera de reconstruir el partit i reconnectar amb la militància. Per què creu que s’ha produït aquesta desconnexió?

Fa mesos que estic en procés d’escolta amb la militància i la sensació és que hi ha un Podem llunyà, institucionalitzat. I no és prou estar en les institucions. Amb el Botànic tenim una part menuda en el poder, tenim una vicepresidència i necessitem abrigallar-los, necessitem la tercera pota, que és Podem, que és la gent. És una cosa que hem de recuperar. Necessitem una militància activa, protagonista, que estiguem en cada barri, cada ciutat, cada poble. El partit és un pont, la nostra funció és ser una eina entre les institucions i els carrers. Fent autocrítica, crec que tots i totes no podem oblidar d’on venim. Podem està al servei del poble. La crisi que portarà la COVID-19 és dura. Veiem molts veïns ajudant-se i això és el que vull per al meu partit. La sensació fins ara ha sigut de tristor i vull un partit alegre, motivador, que defense cada mesura perquè ningú es quede arrere. Per a fer-ho, necessitem abrigallar els nostres càrrecs. Perquè una cosa és el Govern i una altra el poder. El poder encara no el tenim i hem d’aconseguir-lo, el poder per al poble, perquè només el poble salva el poble.

Tant Naiara Davó com vosté venien de la mateixa candidatura en el procés anterior, en la llista del ‘pablisme’. Què ha canviat per a presentar dos projectes diferents?

El 2017 vam convidar Naiara a formar part del projecte pablista, com sempre hem sigut i defensat perquè compartim la tesi pablista. És una posició molt difícil a la Comunitat Valenciana defensar la tesi de Pablo Iglesias. La campanya estatal comença ara i tenim unes candidatures molt potents. Volem, ja no solament que se senta la veu valenciana en el Consell Ciutadà Estatal, sinó compartir el projecte a la Comunitat Valenciana. Un projecte de reconstrucció del país.

Veuen factible la integració de les candidatures?

Al febrer li vam proposar que formara part del projecte per enfortir la seua figura com a síndica, en què fa una faena fantàstica. Proposem un model de tres potes cohesionades que s’aixopluguen mútuament. Hem de potenciar els diferents perfils i que es note que Podem és als carrers, que la gent veja que tenim un projecte. Tant de bo no em diga que no. Però que no em diguen que no em motiva molt. Soc una persona sorda i tota la vida m’han dit que hi ha coses que no puc fer i m’ha motivat més.

A Davó li han manifestat el seu suport els companys del grup parlamentari i el vicepresident Rubén Martínez Dalmau. És cert que a vosté li han donat suport companys com Héctor Illueca i altres membres de la direcció que estan a Madrid. Se sent recolzada pel partit en les Corts Valencianes?

Bé, els protagonistes del projecte són la militància, no m’agrada parlar de personalismes. El projecte que tenim dona suport a la presència de Podem en el Govern i del grup parlamentari, del qual forme part. Volem un projecte plural i horitzontal, en què totes sumem i prioritze l’interés general. Per això dic que la unitat es construeix des de la militància. No podem permetre acords des del despatx, perquè som la gent, som els carrers, l’únic instrument que farà possible ser un pont.

En l’últim procés intern rebutjava la idea d’entrar en un Govern amb el PSPV. Va dir que Ximo Puig formava part de la trama, en aquella campanya que denunciava els poders mediàtics, econòmics i polítics. Continua pensant el mateix?

Hem aprés que hem d’estar en el Govern, la necessitat de pactar a través de diàleg. I hem demostrat que, estant dins del Govern, facilitem mesures socials que cuiden la gent i no deixen ningú arrere. La lleialtat del Govern està, però no és incompatible amb la lleialtat al poble. Aquest diàleg és útil, som útils dins del Govern, hi tenim poca cosa, però estem fent coses. Comparem les mesures preses en la crisi del 2008 i ara estem prenent mesures pel lloguer d’habitatge, la conciliació... El PSOE té una part més liberal i Podem és necessari en el Govern per a atraure el PSOE cap a les nostres polítiques socials. Valorem el compliment dels acords i l’honestedat. Si parlem que comencen els dubtes amb la reversió de l’hospital de Torrevella podem dir “mira, això està en un acord”. Ara ha de ser una fortalesa blindar el públic.

Entenc que el president Ximo Puig està sotmés a moltes pressions, jo també en patisc, per això necessitem un partit que ens abrigalle. Per descomptat que tenim lleialtat al Govern.

La candidatura parla d’un procés de “moquetització” de Podem, també assenyalada per alguns mitjans. Per què creu que s’ha produït?

Necessitem un partit que ens ajude que les institucions no ens absorbisquen d’aquesta manera, un partit en què la gent ens ajude a millorar. Cal buscar un equilibri. La política s’ha de fer amb un peu en les institucions i cent al carrer. Per això crec que Podem necessita aquest canvi, aquesta recuperació, per a governar per a la gent i amb la gent.

Per això planteja una persona en cada pota?

La idea és la reconstrucció del país i anar tots a l’una, com proposa Pablo Iglesias, assumint el repte.

Vosté ve del Senat i de l’estructura d’organització estatal. La seua oposada, del municipalisme. La seua perspectiva, què pot aportar al projecte?

Jo vinc de les associacions, dels moviments socials. Vull construir un Podem horitzontal, que no entenga de dalt i de baix. Cal fortalesa en els cercles, contacte diari amb els nostres veïns i veïnes i recollir totes aquestes inquietuds. Volem un Podem que siga viu i actiu, no sols en les institucions.

És compatible, per càrrega de faena, formar part del Consell Estatal i en la Secretaria General autonòmica?

Sí. El nou document [organitzatiu] compatibilitza totes dues figures. Ara es dirà coordinadora autonòmica i parla de menys poder per als secretaris generals i més poder als cercles, a la militància. La idea és la reconstrucció del partit; tenint un partit, construint el partit, tindre aquesta responsabilitat serà fantàstic, repartirem aquesta càrrega. Es busca una organització més comarcal.

Podem ha fet bandera del feminisme des dels inicis, encara que el seu lideratge ha sigut principalment masculí. És la primera vegada que el partit a la Comunitat Valenciana estarà liderat per una dona. A més del que implica per a la representació de les dones, què significa feminitzar la política?

Podem començar amb honestedat, transparència, diàleg, cures. En resum. Així tindrem un partit feminista i alegre, és la base. La pluralitat. Aprendre del diàleg amb les discrepàncies. Això facilitarà la construcció de polítiques enfocades a enfortir allò públic des d’una perspectiva feminista. Hem de tindre objectius comuns, totes a una.