Els canvis en el Consell que estudia Ximo Puig agiten el tauler polític valencià

Pel cap del president del Govern valencià fa temps que roda la idea d’abordar alguns canvis en el Consell que dirigeix. La idea renovadora es topa sovint amb un fre una mica conservador: la noció que el que funciona no s’ha de tocar. Els temps exigeixen “no fer molt de soroll” i continuar en “la via pragmàtica, la via valenciana, de solució dels problemes dels ciutadans”, apuntava el dirigent l’octubre passat. Estabilitat, que era una paraula que la dreta ha utilitzat com a amenaça contra el Govern progressista de coalició, s’ha tornat una bandera en l’Acord del Botànic, s’ha transformat en un espai còmode en què moure’s. No obstant això, des de la crisi provocada per la pandèmia, la idea d’una reforma es mostra de manera intermitent, apuntant cada cert període.

Els experts de confiança de Ximo Puig han apuntat diverses vegades que l’acció de l’executiu ha de veure’s reforçada per consolidar el projecte del Pacte del Botànic, que només serà capaç de reeditar-se una tercera vegada si aconsegueix mantindre la confiança depositada en les urnes el 2015. El seu nucli pròxim creu que això passa per canviar primerament les cares en el ple del Consell. L’any previ a les eleccions, en què el calendari parlamentari deixa poc de marge a les novetats, és ací on està la capacitat de prendre les mesures de més importància, d’executar els plans previstos i pitjar l’accelerador.

En les últimes setmanes la clivella per la qual es deixa veure aquesta idea ha tornat a obrir-se. L’oportunitat la marca l’eixida del portaveu socialista en les Corts, Manolo Mata, que torna a l’exercici en exclusiva de l’advocacia i ha renunciat també a ser el sotssecretari general dels socialistes valencians per centrar-se en la defensa del principal imputat del cas Azud. El canvi obligat en l’hemicicle obri la porta a situar en l’escó de portaveu algun conseller, amb uns quants noms que manifesten signes d’esgotament després d’una llarga legislatura i altres a qui premiar. El canvi que més ha planejat és que la consellera de Sanitat, Ana Barceló, potencial candidata dels socialistes a Alacant en les pròximes eleccions municipals, una idea que es repeteix de manera recurrent des que va ser nomenada presidenta del PSPV-PSOE en el Congrés de Benidorm. Amb l’eixida de Mata, els seus defensors intensifiquen les apostes sobre quin lloc hauria d’ocupar per ser més visible.

Després d’uns quants dies de rumors, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, deixava caure dissabte que es donaven les circumstàncies per a donar “un impuls a l’acció del govern”, encara que, matisava, “no necessàriament s’ha de produir”. La idea, que només coneix el president, sobrevola tota la política valenciana. Una de les figures sobre les quals podria recaure més responsabilitat és l’alcaldessa de Quart de Poblet, Carmen Martínez, fins hui portaveu adjunta en les Corts Valencianes i membre de l’executiva socialista com a responsable de Sanitat. La dirigent, que ha portat una carrera política paral·lela a la de la consellera de Sanitat –ambdues van ser secretàries generals provincials i han treballat juntes en el parlament– prefereix mantindre’s al marge de les especulacions, assegura que està contenta en el seu nivell de gestió i assenyala que la decisió la prendrà Puig. El president és qui té “tota la informació i les claus” i “no tardarà molt” a anunciar la seua decisió. Els altres, acataran.

En el marc obert a la remodelació s’estudien canvis en la Conselleria d’Universitat i Innovació, amb seu a Alacant i una acció poc visible de la seua titular Carolina Pascual durant la legislatura. Alguns apunten al conseller d’Hisenda, Vicent Soler, malgrat que ha centrat la seua faena en dues legislatures a exigir la reforma del sistema de finançament i quadrar uns comptes amb un forat de 1.300 milions anuals; o a un reconeixement al conseller de Política Territorial, Arcadi España, mà dreta del president i amb un departament amb potencial d’acció.

Ja l’estiu del 2020 s’apuntava a canvis en la branca socialista de l’executiu que finalment es van circumscriure al segon escaló, una reforma que es va afermar el febrer passat amb canvis en Presidència per a impulsar la sala de màquines del Palau i la imatge del màxim dirigent. Fins hui, les reformes en el Consell han sigut tímides i marcades pel context, com la substitució de Carmen Montón en Sanitat per Ana Barceló, quan la primera se’n va anar al ministeri homònim en el Govern de Pedro Sánchez; o la dimissió del conseller d’Habitatge i vicepresident segon, Rubén Martínez Dalmau, mesos després de les primàries del seu partit, Podem.

L’eixida del vicepresident segon d’Unides Podem obria una finestra per a reformar el Govern en conjunt. Les comportes es van tancar amb una decisió de la formació morada. La segona va aparéixer amb la dimissió del portaveu de Compromís i les travesses que apuntaven al conseller d’Educació, Vicent Marzà, com a possible substitut. Aquesta es va tancar amb la decisió dels valencianistes de nomenar Papi Robles i no tocar la seua part de l’executiu. La tercera, la dimissió de Mata, encara està per tancar. De l’interrogant només es coneix que haurà de tancar-se abans de dimecres que ve.