La Generalitat assumeix el deute de Fira València per privatitzar-ne la gestió

El Govern valencià assumirà el deute de Fira València –1000 milions, despeses financeres incloses, després de 20 anys de gestió sota la influència del PP– i promourà una societat amb capital públic, però de gestió privada, per a reflotar la institució, que acaba de complir 100 anys.

El primer pas en aqueix projecte és el principi d’acord entre la Generalitat, l’Ajuntament de València –propietari dels terrenys i l’edifici de la Fira– i la institució. L’acord, a falta de la signatura, està plasmat en un protocol d’intencions que ha estudiat aquest divendres el Govern valencià en ple, reunit, precisament, en Fira València.

Aqueix protocol té tres certeses. Primera: la Generalitat assumirà el deute. Actualment ja el paga –15 milions anuals, que continuaran pagant-se, al ritme actual, fins al 2029– però amb el canvi deixara de carregar-lo al pressupost anual de la Conselleria d’Economia.

Segona, aquesta Conselleria redactarà una normativa ad hoc per a les fires que servisca de paraigua a la nova activitat d’aquest recinte valencià i d’altres, per exemple, la Institució Firal d’Alacant (IFA). El decret permetrà la gestió privada dels recintes, la principal diferència entre les conselleries (Economia, a les mans de Compromís, i Hisenda, del PSPV-PSOE) que toregen amb el futur de Fira València.

Tercera: l’Ajuntament cedirà els terrenys i els edificis a la Generalitat per 75 anys. Després de la certesa, ve la incertesa. Quant de capital públic (o privat) tindrà la societat que gestionarà el recinte? Ara mateix, a pesar de mesos de discussions, no se sap.

Economia insisteix que Fira València ha de ser pública. Més exactament, “estar sota control públic”, ha dit aquest mateix divendres el conseller. Rafael Climent obri la porta a operadors i capital privat, però insisteix que la Generalitat pilote l’operació “per evitar que es generen una altra vegada 1.000 milions d’euros de deute”.

En Hisenda, per contra, creuen que Fira València necessita empreses que hi aporten capital, experiència en el sector i agilitat en la gestió per a tirar endavant la societat, que, a pesar del seu deute ingent, només va facturar 18 milions d’euros el 2016. I aqueix operador privat, sense control sobre la gestió, no voldrà arriscar els seus diners. La nova societat, creuen, hauria de tenir un 51%, almenys, de capital privat.

En aqueixa línia sembla que està el president de la Generalitat, Ximo Puig. L’alcalde de València no s’ha definit. “El sector privat ha d’aportar el coneixement del negoci firal, certàmens nous i capacitat d’inversió, alhora que, des del sector públic, hem d’aportar aquestes magnífiques instal·lacions i el suport institucional per a reforçar l’activitat firal”, va dir Joan Ribó dimecres en el centenari de Fira València.

Climent busca una tercera via per a mantenir el control, encara de manera parcial, sobre Fira València. Que el Consell treballe amb empreses valencianes per a controlar “el 51%” del nou ens. El pla passa per teixir aliances amb empreses o sectors amb certàmens consolidats –el del taulell, amb Cevisama, per exemple– per a retenir el control sobre la institució.

Aquesta possibilitat és vista amb recel en parts del Consell. Creuen que frustraria l’entrada d’empreses del sector. En tot cas, signat el protocol d’intencions, la refundació de Fira València avança. D’ací a poc s’iniciarà la recerca del soci privat mitjançant la fórmula del diàleg competitiu. Una comissió conversarà amb empreses interessades a formar part del projecte i, una vegada conegudes les seues demandes, buscar la manera ideal per a totes les parts d’articular la col·laboració publicoprivada. El percentatge de participació de cada part en el nou projecte ja es definirà.