El Govern valencià torna a construir habitatge protegit per a lloguer social després d’una dècada sense ampliar el parc públic

El Govern valencià vol aprofitar una part dels fons europeus per a ampliar el parc públic de lloguer i pressionar a la baixa els preus després d’una dècada sense obra nova en habitatge públic. El conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica i vicepresident segon, Rubén Martínez Dalmau, ha presentat dilluns el Pla 2.400 per a construir habitatge de protecció social, amb interés especial en els col·lectius vulnerables, com ara joves, víctimes de violència masclista i famílies amb pocs recursos, un dels puntals de la “via valenciana” per a garantir la funció social de l’habitatge davant dels interessos especulatius.

L’ampliació del parc públic amb lloguers assumibles és “garantia de protecció de la majoria social”, perquè “cap ciutadà pague un peatge abusiu per un habitatge digne”, ha indicat Dalmau en la presentació en el Palau de la Generalitat. El pla preveu una inversió de 293 milions d’euros per a construir 2.457 habitatges en cinc anys, dels quals el 50% seran habitatges del parc públic d’obra nova i els restants, de cooperatives d’habitatge, una modalitat que l’executiu ha començat a impulsar en l’última legislatura. La Generalitat invertirà 213 milions d’euros a càrrec dels fons europeus i els agents privats, la xifra restant, amb concursos de sòl en què podran participar les cooperatives d’habitatge, per edificar sobre 14 solars propietat seua immobles en lloguer assequible amb “propostes innovadores” per crear “espais inclusius i resilients en coherència amb els objectius de desenvolupament sostenible”, com reclama la Unió Europea. A més d’ampliar l’oferta, l’objectiu és mobilitzar el sòl disponible i acabar amb els solars que taquen el territori autonòmic; el pla mobilitzarà 112.000 metres quadrats de sòl, repartits en 53 solars i preveu un impacte econòmic de 880 milions d’euros en els pròxims anys.

En l’acte, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha advocat per “solucions estructurals” als problemes d’habitatge, com l’encariment dels pisos o la concentració de la població en les grans ciutats davant del buidatge dels municipis d’interior, a més de facilitar la reconversió del sector de la construcció i orientar la gestió urbanística cap als criteris de sostenibilitat. “Es tracta de garantir aquest dret fonamental dels ciutadans”, ha insistit. Els habitatges es construiran en les tres capitals de província i a Sant Joan d’Alacant, Elx, el Campello, Oliva, Torrent, Borriana, Gandia, Almassora, Alcoi, Benaguasil, Manises, Silla, Torrevella, Albaida i Alzira. En total, 1.155 habitatges a la província d’Alacant; 1.110 a la de València i 192 a la de Castelló.

El projecte, segons ha indicat Dalmau, constarà de quatre eixos: promoció des de la Generalitat d’habitatge públic; concurs de solars públics cedits en dret de superfície a promotores privades per crear habitatge protegit de lloguer assequible –amb dret a superfície per 75 anys prorrogables–; concurs de solars públics per a la promoció i la gestió d’habitatges en règim de cessió d’ús per a cooperatives d’habitatge –amb cessió per 90 anys per a evitar l’ús especulatiu–, i projectes pilot d’habitatge sostenible i innovació en l’edificació.

L’executiu autonòmic ha anat ampliant l’oferta d’habitatge públic mitjançant la compra i la rehabilitació i, en l’últim any, fent ús del dret de tanteig i retracte, que dona a l’Administració pública caràcter preferent en les operacions immobiliàries. El 2020 la Generalitat va adquirir 320 habitatges, dels quals 235 van ser per tanteig i retracte, i prepara per a estiu el decret de mobilització d’habitatge buit de grans tenidors, amb què pretén traure al mercat prop de 20.000 habitatges a la Comunitat Valenciana.