Processat un exalcalde i exdiputat del PP valencià per una trama de comissions urbanístiques i blanqueig

Francisco Huguet, exalcalde de la localitat valenciana de Quartell entre 1987 i 2015 a més de diputat provincial del PP, i el seu número dos, Emilio Máñez, es van dedicar durant anys a cobrar presumptes comissions d'una de les empreses del denominat 'càrtel del foc' a canvi mediar en l'obtenció de projectes urbanístics. Tots dos expolítics populars, amb l'ajuda de les seues respectives esposes, van blanquejar després els obsequis mitjançant inversions immobiliàries i altres operacions, segons conclou el titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Sagunt, que els ha processats, juntament amb Jesús Garrido Martínez (històric assessor de Rafael Blasco, el conseller del PP condemnat pel desviament dels fons públics de la cooperació valenciana). 

El jutge imputa a l'exalcalde i al seu número dos els presumptes delictes de prevaricació urbanística en concurs medial amb un delicte de prevaricació administrativa, a més dels delictes continuats de suborn passiu propi, blanqueig de capitals i malversació de cabals públics. A les esposes d'Huguet i Máñez, a més dels dos fills d'aquest últim, els imputa un presumpte delicte de blanqueig de capitals. 

Tots dos expolítics del PP compten amb antecedents penals, encara que no computables a l'efecte de reincidència, en haver sigut condemnats a dos anys i mig de presó com a cooperadors necessaris d'un delicte continuat de prevaricació i malversació de cabals públics en una contractació falsa en una empresa pública de la Diputació de València, una sentència confirmada pel Tribunal Suprem. 

Mentre que a l'exassessor de Rafael Blasco li imputa els presumptes delictes de suborn passiu impropi, falsedat en document mercantil i blanqueig de capitals. Per part seua, a Vicente Huerta, propietari de l'empresa Avialsa (epicentre del 'càrtel del foc') li imputa els presumptes delictes de suborn actiu i de falsedat en document mercantil, igual que a l'altre empresari processat, Miguel Ángel Sanjosé. 

Es tracta d'una causa que naix de la investigació instruïda en l'Audiència Nacional per la qual ha sigut també enviat a la banqueta l'exconseller popular Serafín Castellano. Les perquisicions han detectat que l'exalcalde i l'exregidor de Quartell Emilio Máñez van rebre obsequis per part de l'empresari en relació a l'aprovació de projectes urbanístics. Huguet es va embutxacar 287.694 euros i “va procedir posteriorment a introduir en el mercat econòmic financer” les mossegades “mitjançant l'adquisició de béns immobles” juntament amb la seua esposa, María del Carmen Peiró.

Emilio Máñez va disparar les comissions fins als 812.384 euros, també presumptament blanquejades juntament amb la seua dona, María Julve, i els seus dos fills. Per part seua, Jesús Garrido, exassessor de Rafael Blasco en diversos departaments de la Generalitat Valenciana durant l'època del PP, es va embutxacar 286.200 euros, amb els quals va adquirir un habitatge en 2008 a una empresa vinculada al 'càrtel del foc', una compra que va tindre la finalitat de “facilitar” l'aprovació d'un projecte urbanístic “donada la seua condició de personal de confiança de la Generalitat Valenciana”, segons apunta el jutge en la resolució. 

Gràcies a la intermediació de Jesús Garrido, una empresa “constituïda a aquest efecte” per l'assessor de Blasco va percebre del Grup Avialsa un total de 400.000 euros. La seua actuació “anava dirigida a poder obtindre la consecució definitiva” d'un projecte urbanístic per a una de les mercantils de la trama, si bé mai va arribar a aprovar-se. Al jutge li “crida poderosament l'atenció” que l'habitatge comprat per Garrido amb les suposades mossegades estava situada en el mateix carrer d'una zona de platja de Sagunt en la qual també va adquirir un bé immoble Francisco Huguet. 

Repartiment “equànime” de les mossegades

L'instructor veu indicis racionals de criminalitat que els obsequis —“entroncats amb l'àmbit de la corrupció i consegüent blanqueig”— no tenen origen lícit. En el cas d'Huguet i Máñez i les seues respectives esposes, la resolució acredita que “de manera fictícia” van crear una comunitat de béns amb l'única finalitat de percebre les mossegades procedents de l'empresa Prodaemi, adjudicatària de les actuacions urbanístiques a Quartell. Els expolítics del PP van usar als seus cònjuges per a “posteriorment blanquejar els diners rebuts”. De fet, agrega el magistrat, l'únic proveïdor de la comunitat de béns era precisament Prodaemi. 

Les perquisicions han analitzat detalladament els comptes bancaris de la trama. Així, el jutge conclou que la comunitat de béns de tots dos matrimonis va servir per a ingressar importants sumes de diners i “fet i fet repartir-se de manera equànime” les mossegades per a després adquirir béns immobles “i amb això introduir en el mercat econòmic financer amb aparença de legalitat els diners provinents de Prodaemi, a qui no se li havia prestat cap servei per a això”. 

Dels comptes analitzats es desprén que l'exalcalde popular i la seua esposa van procedir “de manera frenètica” a efectuar subscripcions de fons d'inversió. Amb una Visa Or abonaven despeses com a rebuts per serveis telefònics i efectuaven reintegraments “en la seua major part en caixers automàtics”. Huguet i la seua esposa també van gastar un total de 97.429 euros en compres en grans magatzems, pertinença a associacions i penyes lúdiques, energia elèctrica i plans de pensions, entre altres conceptes. 

La filla de l'exalcalde era titular d'un Jaguar i d'altres dos vehicles. L'adquisició del luxós automòbil va ser realitzada “sense que conste la procedència justificada de cap negoci jurídic que emparara aquest desemborsament de diners”, assenyala l'acte. 

180.000 euros de Loteria sense ser agraciats

En 2006 un dels comptes que Máñez compartia amb la seua dona va reflectir l'ingrés de 180.000 euros amb el concepte “Loteria Nacional”. No obstant això, ni l'entitat bancària ni Loteries i Apostes de l'Estat tenen constància documental que el matrimoni fora agraciat amb un premi. Només en 2012, Máñez va efectuar 28 ingressos en metàl·lic per valor de 100.000 euros, “tots ells redons”, segons la minuciosa anàlisi dels seus comptes. La trama també va abonar un vehicle Chrisler Wrangler l'usuari del qual era Emilio Máñez, segons les dades de la Direcció General de Trànsit. 

L'Agència Tributària tampoc té constància de l'origen lícit dels diners amb el qual el matrimoni va adquirir diversos béns immobles. Si bé la instrucció de la causa ha pogut acreditar que “de manera reiterada s'ha fet ús dels números de compte amb la finalitat d'ocultar l'origen il·lícit dels diners, amb un tràfec cridaner quant als moviments i/o operacions comptables”. 

“Es tenen indicis racionals de criminalitat que gran part d'aquests diners provenia d'actes de corrupció”, conclou el jutge instructor.