El PP va intentar subornar les víctimes del metro de València per a silenciar-les i que no denunciaren els fets: “Cotino va oferir feina al meu fill”

Aquest divendres vinent, 3 de juliol de 2026, es compleix el vintè aniversari de l'accident del metro de València, en què van morir 43 persones. La tragèdia va ser, i continua sent, la més gran ocorreguda a Europa en un tren subterrani. Però al drama s'hi va sumar una estratègia de silenciament dels familiars de les víctimes per part del Govern de Francisco Camps, que precisament aquella setmana rebia la visita del papa Benet XVI. Les actuacions per a acallar les veus crítiques i les peticions de justícia van arribar tan lluny que el Govern valencià del PP va intentar subornar els familiars dels finats amb llocs de treball a l'Administració a canvi del seu silenci i que no denunciaren els fets, tal com van publicar al seu dia diversos mitjans de comunicació i va recuperar el webdocumental 0 Responsables, de la productora Barret Films.

La causa judicial, arxivada inicialment, va ser reoberta anys després i va acabar derivant en condemnes a responsables de l'Administració autonòmica. Tanmateix, durant anys les víctimes van haver d'enfrontar-se no només a les conseqüències de la tragèdia, sinó també a una estratègia política i institucional destinada a minimitzar les crítiques i evitar que es qüestionara la gestió de l'accident.

Amb motiu del vintè aniversari, elDiario.es publicarà aquesta setmana una sèrie d'informacions i entrevistes sobre algunes de les actuacions impulsades pel Govern valencià del PP per a silenciar els familiars que reclamaven veritat, justícia i responsabilitats. Entre aquestes hi figuren els intents de suborn atribuïts a l'aleshores conseller d'Agricultura i exdirector general de la Policia durant el Govern de José María Aznar, el ja traspassat Juan Cotino.

Segons va relatar al seu dia Paco Manzanero, que va perdre la seua dona, Rosa Medina, en l'accident ferroviari, Cotino es va presentar a sa casa per intentar convéncer-lo que no es personara en el procediment judicial a canvi d'oferir un lloc de treball al seu fill a l'Administració.

“Va vindre Juan Cotino a casa meua amb un regidor del PP de Torrent. Va ser una reunió en la qual, quan van marxar, t'adonaves de per què havien vingut. Per una banda, estaven oferint un lloc de treball al meu fill. Ells ens coneixien, sabien perfectament qui érem, sabien que el meu fill tenia la carrera d'ADE. Ho sabien tot. I, és clar, t'ofereixen un lloc de treball i, per una altra banda, et pregunten si et personaràs en el procediment judicial. Llavors no sé com catalogar aquesta manera de donar suport a la gent”, explica Manzanero en el documental 0 Responsables.

El familiar de la víctima afig: “Després em va telefonar, quatre, cinc o sis dies després de la primera reunió, per veure si havia recapacitat respecte de la conversa que havíem tingut. Li vaig dir que no em tornara a telefonar per parlar d'aquest tema”.

Un altre dels testimonis recollits en el documental, estrenat el 2013 i que es pot veure de nou al web, va apuntalar aquesta denúncia. En aquest cas, el familiar d'una de les víctimes va oferir el seu testimoni de forma anònima per la por que aleshores li inspiraven possibles represàlies de Cotino. “Va anar a Torrent i va passar pel tanatori, per la sala on estàvem nosaltres. Al meu fill li va dir: 'Per al que necessites, telefona'm'. I després, quan va vindre ací, ens ho va tornar a repetir. Hi havia dues o tres sales ocupades i va passar per totes tres. El que els va dir als altres no ho sé, però a mi em va dir això: que per al que fora, a l'hora que fora i com fora. Que si necessitàvem alguna cosa li telefonàrem. De fet, jo tinc el número personal de Juan Cotino”, va explicar al seu dia.

L'estratègia de Cotino no va funcionar amb la majoria dels familiars de les víctimes, encara que en alguns casos sí que van acceptar l'ajuda que els va oferir el llavors dirigent del PP. No obstant això, aquests presumptes intents de suborn no van ser l'única maniobra utilitzada per a contindre les crítiques i silenciar els qui reclamaven responsabilitats. A això s'hi van sumar el rebuig institucional a l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol, la censura en la televisió pública valenciana i la manipulació de la comissió d'investigació celebrada a les Corts Valencianes.

La reobertura de la causa judicial i el canvi de majories parlamentàries després de les eleccions de 2015 van permetre la constitució d'una nova comissió d'investigació a les Corts, que va concloure amb una severa condemna política a la gestió del Govern de Francisco Camps.