Problemes de transparència en el viver de Podem: la Generalitat Valenciana reclama 20.000 euros a la fundació CEPS per uns cursos

Podem s’enfronta al seu primer problema des que forma part de l’executiu valencià. La Generalitat Valenciana reclama a la Fundació CEPS (Centre d’Estudis Polítics i Socials), el centre d’estudis del qual van formar part un bon nombre de dirigents de la formació, el retorn d’una subvenció concedida el 2010 per un projecte que no considera acreditat degudament.

La Generalitat reclama, a través de la Conselleria de Transparència i Cooperació, que el Centre d’Estudis Polítics i Socials (CEPS) retorne prop de 15.000 euros de les ajudes atorgades pel govern del PP i 5.000 euros més en concepte d’interessos de demora. Les ajudes corresponen al projecte ‘Gènere i Democràcia a Amèrica Llatina’, segons va avançar el diari Las Provincias, dut a terme el 2010. L’executiu autonòmic ha publicat l’ordre en el Butlletí Oficial de l’Estat, ja que no ha trobat el domicili per a enviar la notificació.

La presidència de CEPS en aqueix moment la detenia Rubén Martínez Dalmau, catedràtic de dret constitucional i, des de fa un mes, vicepresident segon de l’executiu autonòmic per Unides Podem. Entre els vocals del patronat hi havia el número u de Podemos, Pablo Iglesias, i Fabiola Meco, exdiputada del partit en les Corts Valencianes. Segons ha pogut saber eldiario.es, l’exnúmero dos de Podemos, hui dirigent de Más Madrid, Íñigo Errejón, va ser el responsable de signar els justificants de despesa que reclama la Generalitat Valenciana.

Com si es tractara d’un desenvolupament irònic del guió, resulta que és la mateixa sòcia de coalició d’Unides Podem, Rosa Pérez Garijo, dirigent d’Esquerra Unida del País Valencià, qui ha de reclamar la factura als seus companys de grup parlamentari i de candidatura electoral. Pérez Garijo va prendre possessió fa a penes dues setmanes com a consellera de Transparència, Cooperació, Participació i Qualitat Democràtica i és el seu departament el que ha de decidir sobre les al·legacions que presenten o no els responsables de CEPS. El conseller anterior va ser Manuel Alcaraz, de Compromís.

La Fundació CEPS es va dedicar durant els seus anys en actiu a estudis sobre cooperació i democràcia, preferentment en països llatinoamericans, on els seus integrants van prestar assessorament a diferents governs. Va cessar l’activitat al voltant del 2016, després d’uns quants anys amb Podemos en l’ull de l’huracà mediàtic, en els quals el centre d’estudis s’utilitzava com a arma contra el partit. Es va arribar a crear una comissió legislativa per a esbrinar si el Govern de Veneçuela havia finançat al partit, confonent fundació amb formació política.

Els antics responsables de CEPS no recorden el contingut dels cursos, encara que el programa Sin Fronteras, de Radiotelevisió Espanyola, va dedicar un capítol amb motiu del 8 de març de 2011 a aquest tema, fent-se ressò de la trobada que CEPS va organitzar a València al desembre del 2010. Hi van acudir, entre altres, la feminista uruguaiana Lilián Celiberty, que va participar en la conferència “Els drets sexuals i reproductius en temps de canvi”, segons consta en el seu currículum acadèmic. A l’abril del 2013, la pàgina web de la Universitat de València també recollia unes jornades amb el mateix nom i anunciava la projecció d’un documental, 500 feminismos, amb col·loqui posterior.

El hui vicepresident segon del Consell, Rubén Martínez Dalmau, nega qualsevol coneixement del conflicte. Assegura que la reclamació de la Generalitat és un procediment administratiu del qual no estava assabentat. Preguntat pel desenvolupament dels cursos, insisteix que no tenia constància de l’activitat i que és una cosa que escapa al seu coneixement. Tampoc pot respondre si la fundació recorrerà al contenciós o no per l’import en qüestió. L’exdirigent de Podem Fabiola Meco assegura que no està al cas del desenvolupament del tema.