Prohibició o acompanyament? El debat sobre menors i pantalles

Els tecno-oligarques estan molt enfadats amb Pedro Sánchez per prohibir l'accés a menors de 16 anys en les seues plataformes digitals, no sols prohibicions, sinó també sancions i multes. Aquesta mesura ja ha sigut adoptada o està sent estudiada per països com Austràlia, França o Alemanya. Aquest projecte de llei no està exempt de dificultats. Es deuria primer aprovar en les Corts Generals i després implementar tot un sistema públic de verificació d'edat. Segons els experts és tan viable com ambiciós.

És interessant com l'ús de la tecnologia, de les IA i els algorismes activa mecanismes de recompensa altament addictius. Llavors, què passa amb els xiquets? L'ús de telèfons intel·ligents, aplicacions digitals i sistemes d'intel·ligència artificial exposa a xiquets, xiquetes i adolescents a una suma de riscos greus i acumulatius: ciberassetjament, sèxting, accés a continguts traumàtics, desinformació i fracàs escolar. S'associa amb l'augment de trastorns mentals, deterioració cognitiva i problemes de salut física. A més, la intel·ligència artificial agreuja aquest escenari mitjançant dissenys manipuladors, relacions enganyoses, consells perillosos i l'explotació de dades personals. Tot això afecta de forma especialment nociva a cervells en ple creixement, la maduració del qual no es completa fins als 25 anys.

Hi ha famílies que s'han organitzat des de l'escola, en col·laboració amb especialistes en salut mental infantil, per a posar sobre la taula el dilema de l'ús i del retard en el lliurament dels telèfons intel·ligents als seus fills i filles. Una d'elles és l'associació Adolescència Lliure de Mòbils, que ofereix suport a les famílies per a educar en el bon ús de la tecnologia. També existeixen iniciatives com l'ONG Empantallados, que proporciona eines, formació i informació. Es tracta d'activistes que lluiten per una relació més saludable amb el ciberespai i per una major protecció enfront dels riscos que aquest suposa.

Oferim als nostres menors una pantalla amb internet a la primera oportunitat, així com avançar el lliurament d'eixos dispositius en edats molt primerenques per la por a l'exclusió, “que no es queden fora”, perquè “el tenen tots”. Sense adonar-nos que per no generar problemes de rebuig estem generant un altre tipus de problemes.

Llavors, si ens esforcem per salvaguardar als nostres fills en un entorn real Per què no fem el mateix en un espai digital? Existeixen més amenaces pel carrer que dins d'una xarxa social?

No es tracta d'emprendre una lluita contra les noves tecnologies, sinó d'acceptar que la innovació també necessita responsabilitat. Em quede amb una fórmula que planteja el psicòleg Alberto Soler, especialista en família i infància. Ell afirma que per a minimitzar les conseqüències negatives derivades de tot això, d'una banda s'hauria de dur a terme una estratègia que continga mediació i acompanyament, diàleg, ensenyament i supervisió. I d'altra banda aplicar normes i límits. Perquè (segons ell) les estratègies exclusivament restrictives (controls parentals) serien negligents i insuficients. Un model que inevitablement necessita d'educació, molta informació i un context institucional i legislatiu que ens protegisca. L'equilibri és difícil, però necessitem conscienciar-nos per a ser part activa, amb la finalitat d'educar digitalment sense tornar-nos boges.