Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
'Sánchez sentencia a Ábalos para marcar la diferencia con el PP y evitar el desgaste'
Teresa Ribera: “Confío en que no habrá más sorpresas con Doñana”
OPINIÓN | 'La zona gris', por Enric González

Rostres de la cultura valenciana, la recopilació del fotògraf Andrés Castillo

Jorge Semprún, Joan Fuster, Juan Goytisolo, Manuel Vázquez Montalbán i Ricardo Muñoz Suay.

Lucas Marco

0

Dues dècades de retrats de la cultura valenciana, des del renaixement en la dècada de 1980 fins a la consolidació en la següent. El fotògraf Andrés Castillo (Casas Ibañez, Albacete, 1955) ha recopilat en Rostres i gestos de la cultura: 1980-2000, editat per la Institució Alfons el Magnànim, part del seu excels arxiu visual, en què desfilen rostres del món literari, artístic o teatral del País Valencià des de la recuperació de l’autogovern.

La primera etapa reflecteix una certa esplendor cultural que va coincidir amb la celebració a València del Congrés Internacional d’Intel·lectuals i Artistes el 1987, a manera de rèmora, mig segle després, del que va esdevindre a la ciutat mentre va ser capital de la II República, en plena Guerra Civil. Una de les fotografies preferides de l’autor retrata, després d’un opípar àpat, diversos participants en el congrés: Jorge Semprún, Joan Fuster, Juan Goytisolo, Manuel Vázquez Montalbán i Ricardo Muñoz Suay.

“Moltes de les coses que s’hi van vaticinar, com la caiguda del Mur, després s’han complit, hi havia tres premis Nobel, a més de Saramago, que encara no ho era, però anava per allí”, recorda Castillo, que també destaca Daniel Cohn-Bendit. “En aquella època era un ídol de la nostra generació més mobilitzada, damunt tens la possibilitat de fer una foto”, diu l’autor.

Andrés Castillo recorda l’esdeveniment amb “una qualitat que desafortunadament els temps que corren no propicien, són un altre ritme i altres interessos”. El seu treball en la Conselleria de Cultura li va permetre retratar gran part de la intel·lectualitat valenciana i de més enllà. “Feia fotos per al gabinet de premsa de la conselleria, quan tenia la foto oficial el que m’agradava era perseguir les personalitats que hi apareixien i, si era possible, fotografiar-los sense que s’adonaren, sense fer-los posar”, afirma Castillo.

Per les pàgines de Rostres i gestos de la cultura: 1980-2000 desfilen personatges de la talla d’Octavio Paz, Rosa Chacel o Juan Gil-Albert, a més de l’impressionant testimoniatge del funeral d’Enric Valor en el claustre de La Nau de la Universitat de València. Altres retrats inclouen Matilde Salvador o Andreu Alfaro, entre molts altres.

També rostres de l’arquitectura, que han deixat la seua empremta en la restauració de l’Església de Sant Joan o en l’edifici de l’IVAM, com Emilio Giménez o Juan José Estellés, de qui recorda que era una “bellíssima persona i un individu encantador”. A més formava part dels personatges que de manera natural eixien bé en les fotos, que “no estan tibants ni incòmodes”. “Juanjo sempre eixia, bé igual que Fuster, no et feien ni cas, Fuster sobretot, i després eixia bé sempre”, postil·la.

“Sempre aporta que t’agrade més o menys un personatge, però hi ha persones amb trets molt pronunciats, que no cal que siguen guapos i que solen quedar bé”, diu Andrés Castillo. “Els que m’agraden estan més ben retratats”, afig.

Un “document d’època”

El llibre avança fins a la inauguració de l’IVAM, el 1989. “És foto típica de gabinet de premsa, però és que és important”, al·lega Castillo. A partir de la dècada de 1990, els rostres canvien: Carmen Alborch deixa pas a Consuelo Císcar (totes dues retratades en l’obra) i en l’arquitectura regna Santiago Calatrava.

Castillo ha rescatat els negatius en plena època digital per a conformar un “document d’època”. El veterà fotògraf observa els canvis en l’alerta dels professionals després de la lent de la càmera.

“Quan era pel·lícula, no podies tirar 200 fotos, perquè t’arruïnaves, havies d’estar una estona mirant la persona fent el gest que t’interessava i no se’t podia escapar. Aquesta habilitat és una cosa va desapareixent amb la foto digital, va també d’acord amb els temps”, explica Castillo. Encara així, el fotògraf aposta per recuperar la memòria gràfica de la cultura valenciana en format paper. “Crec que encara que siga minoritari el suport analògic, continua tenint atractiu i hi ha un públic que el cuida”, conclou.

Etiquetas
stats