Rus va pressionar el ‘ionqui dels diners’ un any abans de les detencions del cas Taula perquè deixara “tancat tot el que puga comprometre’ls”

El 24 de desembre de 2014, mentre el país es preparava per a les celebracions nadalenques, quatre dirigents del Partit Popular valencià es van apinyar en un cotxe. Alfonso Rus, llavors president de la Diputació de València, acompanyat per dos dels seus pesos pesants en la institució provincial, Emilio Llopis i Rafael Soler, pressionava l’autodenominat ionqui dels diners, Marcos Benavent, perquè tocara el dos del seu càrrec en l’empresa pública Imelsa, epicentre del cas Taula. “En aquesta conversa li diuen que ho arregle tot, que deixe tancat tot el que puga comprometre’ls”, va declarar Benavent davant la Guàrdia Civil sobre aquesta reunió tan peculiar. Rus, que ja sabia que estava investigant-se la suposada xarxa de corrupció, li va insistir perquè “se’n vaja i ho deixe tot arreglat”.  

Benavent va tranquil·litzar els seus interlocutors i els va dir que assumiria la culpa i “no dirà res”. El que no sospitava el llavors president de la Diputació és que el ionqui dels diners feia anys que gravava les térboles reunions de la presumpta banda corrupta (unes deu hores en total). Benavent, lluny de no dir res, és el principal col·laborador de la Fiscalia Anticorrupció. Els investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sospiten que uns quants dels investigats sabien que Anticorrupció els seguia la pista. 

Un dels principals investigats, l’exconseller delegat de l’empresa pública Ciegsa Máximo Caturla, va tindre coneixement de l’existència d’un procediment judicial en contra seua, llavors secret, segons l’últim informe de l’UCO incorporat a la causa que analitza la “despatrimonialització” dels seus béns. Sis mesos abans de ser detingut, Caturla va abonar 48.400 euros al despatx P&A-World Wide Abogados y Economistas, el lletrat del qual Emilio Gordillo ha representat l’expolític del PP en el cas Taula. Part d’aquests fons provenien de la indemnització que va rebre, per un total de quasi 70.000 euros, l’exsecretari autonòmic d’Educació del Banco Santander per evitar que es reincorporara a l’entitat. 

Caturla, un dels principals imputats en la peça separada que investiga la presumpta corrupció en l’empresa pública de la Generalitat Valenciana dedicada a la construcció de col·legis, es va desembarassar de part dels seus béns abans de ser detingut el 26 de gener de 2016 per “evitar possibles mesures en contra del seu patrimoni”. L’expolític del PP va vendre un habitatge a Dénia, una nau industrial i sis dels seus 18 vehicles. El seu Jaguar de col·leccionista el va vendre per tot just 10.900 euros.   

Caturla va fer una ampliació de capital en l’empresa familiar Estilo Kiki SL i va cedir la seua participació als seus tres fills, encara que, tal com destaca l’UCO en l’informe, va mantindre “l’usdefruit d’aqueixes participacions de manera vitalícia”. L’investigat “va mantindre la seua participació en el funcionament i els beneficis de l’empresa, si bé es va desfer de la propietat formal d’aquesta”. 

L’exsecretari autonòmic d’Educació va canviar també de número de telèfon mòbil, fet que “la pràctica policial evidencia com una de les accions desenvolupades habitualment per les persones que es consideren objectius d’una intervenció de les seues comunicacions”, segons apunta l’UCO. Els agents van intervindre durant el registre del domicili de Caturla unes anotacions manuscrites en què l’ex-alt càrrec del PP planificava una mena d’estratègia de defensa. “Mai he fet res conduent a aconseguir fons per al partit ni per a mi”; “no he recaptat fons ni per al partit ni per a mi”; “no he estat en aqueixes trames ni les he vistes, és més, he intentat allunyar-me d’aqueixa mena de problemes”; “jo mai he donat o rebut diners que no obeïsquen a una operació lícita i moralment lícita”, es llig en les anotacions de Caturla.