El Suprem salva el pla del Govern valencià que permet la protecció de quasi 6.500 hectàrees de costa

“No és un mer instrument de preservació dels sòls davant dels processos de transformació urbanística, es tracta d’un pla rigorós, ambiciós i necessari per al futur del litoral, que és el nostre actiu territorial més important”. Així va definir la consellera de Política Territorial llavors, María José Salvador, el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) de la Comunitat Valenciana durant la seua presentació al novembre del 2016.

Aquest pla, que identifica i aplica un règim de conservació activa a quasi 6.500 hectàrees dins de la franja de 1.000 metres del litoral, mesurats des de la vora de la mar, regulant els usos i les activitats que s’hi poden implantar, i que tenen com a objectiu més important contribuir a qualificar el litoral no edificat, l’espai ja construït i l’oferta turística i recreativa del territori, no va agradar als promotors i uns quants van ser els que hi van recórrer en contra en els tribunals.

Finalment, la denúncia de la Inmobiliaria Paraíso SL va prosperar i al març de l’any passat, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va declarar nul el decret del Consell pel qual es va aprovar el Pativel per la falta d’un estudi de viabilitat i sostenibilitat econòmica, l’omissió dels informes en matèria de gènere, família i infància i per no contindre una avaluació ambiental i territorial estratègica amb les diferents alternatives possibles.

No obstant això, la conselleria, ja amb l’actual titular Arcadi España al capdavant, va elevar al Tribunal Suprem un recurs de cassació de l’Advocacia de la Generalitat que s’ha estimat, i ha quedat per tant anul·lat la sentència inicial del TSJCV.

Així doncs, la secció cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem anul·la la sentència impugnada per no ser conforme a dret i acorda retrotraure les actuacions a fi que la sala d’instància, amb observança del que s’ha raonat i decidit en aquesta sentència, dicte una nova resolució resolent “els altres motius impugnatoris –formals o materials– esgrimits per la part actora en suport de les seues pretensions” a què va al·ludir en l’últim paràgraf del fonament tercer de la sentència ara anul·lada.

En el seu recurs, l’Advocacia justifica que l’estudi econòmic s’exigeix per als instruments d’ordenació urbanística, però no és exigible als instruments d’ordenació territorial com el Pativel, instruments que es caracteritzen per protegir el sòl, però no transformar-lo. A més, afirma que “l’Administració pública pot emetre informes de gènere, infància, família i adolescència neutres quant als seus efectes en la tramitació dels seus projectes normatius”, tal com fa el pla. És a dir, “pot emetre informes que indiquen que el projecte normatiu que s’està desenvolupant no afecta (ni positivament ni negativament) amb relació a la matèria sobre la qual s’informa, i aquests informes neutres són ajustats a dret”.

Finalment, la sentència valida l’argument de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana que sosté que “l’avaluació ambiental estratègica és ajustada a dret sempre que es prevegen la identificació i l’avaluació d’alternatives pel que fa als objectius i l’àmbit del pla que es tracte d’aprovar, sense que s’exigisca per la normativa estatal un contingut i un abast concret, i és correcte que el promotor del pla (dins de l’exercici discrecional de la potestat de planejament) trie entre les alternatives ambientalment viables la més convenient des del punt de vista tècnic”.

En aquest sentit, l’alt tribunal, “una vegada exposats –en el que ara interessa– els aspectes tractats en el document d’avaluació ambiental i territorial estratègica i els termes en què aquest examen mediambiental s’ha dut a terme, no té cap dubte que el seu contingut és suficient i adequat en funció dels objectius, l’àmbit geogràfic i territorial, i les determinacions del Pativel”.