La surrealista multa de la Policia a activistes propalestins per una ‘performance’ sospitosa de possible “atemptat”

Els antidisturbis de la Policia Nacional van creure que el 6 d’octubre de 2024, a l’inici d’una manifestació en solidaritat amb Palestina convocada a València, “es produïa un incident real” protagonitzat per un home presumptament armat i presumptament amb pinta de soldat israelià. No obstant això, es tractava d’una mera performance, una de tantes que es donen en manifestacions o concentracions. Els agents de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP), pel que sembla, no van captar el component teatral i van multar sis activistes amb 601 euros per una pretesa infracció greu contemplada en la Llei de seguretat ciutadana, popularment coneguda com a Llei Mordassa.

Una de les sis propostes de resolució de l’expedient sancionador, a què ha tingut accés elDiario.es, ressenya com a fets “provats” que es tractava d’un grup de persones que “pretenia fer una performance en una manifestació lícita i degudament comunicada”. Els activistes usaven “uniformes militars amb la bandera d’Israel (elements antagonistes a la temàtica de la manifestació), pintura roja simulant sang i armes de foc falses”, relata el document del 3 de setembre passat signat per la secretària general de la Delegació del Govern.

Als agents de la UIP els va generar “engany” i van creure que “es produïa un incident real” a l’inici d’una marxa en què van participar unes 10.000 persones, per la qual cosa van acabar retenint i identificant sis persones. “Tot això va provocar el retard en l’inici de la manifestació d’una hora aproximadament amb la consegüent pertorbació greu generada en el desenvolupament d’aquesta”, conclou la resolució.

Fins ací la versió policial. Ahmed Hamdan, fundador i portaveu del col·lectiu Veus per Palestina i un dels sis activistes multats, conta una versió molt diferent. Assegura que la pistola usada en la performance era clarament “de plàstic” i que els agents “van agafar directament” l’activista (i actor) caracteritzat com un soldat israelià i “el van posar molt violentament entre furgonetes de la Policia”.

Hamdan, encara sorprés pel caràcter kafkià de l’escena, recorda que portaven els jupetins que els distingien com a part de l’equip organitzador de la manifestació, convocada per col·lectius com el moviment BDS (Boicot, Desinversió i Sancions) del País Valencià. Ell va tractar de mitjançar amb els agents de la UIP i “calmar els ànims” i va explicar que simplement es tractava d’una “performance amb permís” de l’organització de la marxa i no d’un incident.

El col·lectiu ja havia protagonitzat la mateixa performance en una manifestació anterior –el 13 d’abril de 2024– sense més problema (les fotos que il·lustren aquesta informació corresponen a aquella ocasió). La performance, segons recorda l’activista, pretenia representar els atacs a la població palestina per part de l’exèrcit israelià.

Ahmed Hamdan també afirma que Veus per Palestina té un “protocol” per a identificar-se “sense resistir-se de cap manera”. Els activistes van ser retinguts durant uns 40 minuts. La Policia, segons afirma Hamdan, els va dir que tan sols els identificarien i no els multarien.

“Simbologia nacional israeliana”

La UIP assegura que els activistes no tenien autorització dels convocants de la manifestació, sota el lema ‘Un any del genocidi a Palestina’, per a interpretar la performance. Per contra, els membres del col·lectiu proposats per a sanció van aportar un certificat signat per l’organitzadora de la manifestació, membre del BDS, que afirmava que la performance no havia propiciat cap pertorbació de la marxa.

No obstant això, l’inspector i el sotsinspector de la UIP que van liderar l’actuació policial qüestionen que la “prova” es va aportar per part de l’organitzadora de la manifestació huit mesos després de la manifestació, en una data “molt posterior als fets”. “La mateixa organitzadora va manifestar que no tenia coneixement de la performance feta pel grup sancionat, cosa que ja es reflecteix en la mateixa acta denúncia”, indica el document d’al·legacions de tots dos agents de la III Unitat de la UIP a València.

Les al·legacions, a què també ha tingut accés aquest diari, afirmen que el comunicat intern que documenta cronològicament la “intervenció policial” desenvolupa “de manera precisa, coherent i detallada els mateixos fets que motiven la incoació del procediment”.

Mentre que la representació jurídica dels activistes considera que va ser una “actuació arbitrària” per part de la Policia, els antidisturbis s’escuden en la seua “plena presumpció de veracitat” –al·ludeixen a “fets directament observats per agents de l’autoritat”– i reiteren que un dels activistes “va ser observat portant simbologia nacional israeliana i una rèplica d’arma curta, la culata de la qual apuntava visiblement per la cintura”.

Una “amenaça versemblant” i “fins i tot un atemptat”

També detallen l’escena: “L’agent actuant descriu com el subjecte va arribar a empunyar aquesta rèplica (encara que presumptament fora per a mostrar-la), cosa que va generar una amenaça versemblant que va exigir una intervenció immediata, preventiva i proporcional, d’acord amb criteris operatius d’autoprotecció, defensa de tercers i manteniment de la seguretat ciutadana en un context de sensibilitat especial per l’elevada alerta antiterrorista”.

A més, els agents de la UIP addueixen l’“existència de risc real” i defensen la seua “interpretació raonable de l’incident”. En l’acord d’incoació de la proposta de sanció, la Policia descriu l’“acció duta a terme” com una “simulació de força militar hostil amb rèplica d’arma”. Els advocats dels activistes consideren que es tracta d’una descripció genèrica que no detalla “amb precisió” la conducta imputada, cosa que causaria “indefensió”.

Per contra, els antidisturbis ho tenen molt clar: la cosa podria haver acabat en tragèdia (almenys en la percepció dels fets per part dels agents). “En el context internacional i nacional del moment (amb alerta antiterrorista elevada pel conflicte entre Israel i Palestina), l’actuació policial va ser proporcional, preventiva i raonable, atés que s’enfrontava a una situació que podia haver sigut perfectament interpretada com un incident crític o fins i tot un atemptat”, al·leguen.

Segons postil·len, “no pot exigir-se a l’agent la certesa absoluta en temps real, quan la conducta exterioritzada encaixa objectivament en una amenaça greu i imminent”.

Una “arma” de “caràcter simulat”

Les al·legacions reconeixen que la pretesa “arma” era “de caràcter simulat”. No obstant això, la proposta de sanció se centra en el retard en l’inici de la manifestació com a “conseqüència directa de la intervenció”. “Aquest fet”, segons els agents de la UIP, “constitueix una pertorbació real i efectiva del desenvolupament normal de l’acte”, un dels aspectes recollits en la Llei Mordassa.

A més de l’activista que portava la “rèplica d’arma”, la resta de les persones proposades per a sanció “van ser incloses per dificultar la intervenció policial, acostant-se al cordó de seguretat, alçant la veu i exigint explicacions després d’haver sigut informats, generant una crispació ambiental incompatible amb la seguretat de l’esdeveniment, cosa que va obligar els actuants a apartar-los temporalment per a restablir l’ordre”, segons les al·legacions de la UIP.