Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Zapatero tendrá que declarar ante el juez Calama por siete delitos
“Trump solo está ganando tiempo”: los iraníes afrontan con escepticismo el acuerdo
Opinión - 'El circo Andic y la responsabilidad de los medios', por Neus Tomàs

El tancament de l’Institut Français de València deixa la “francofonia moribunda”, segons ‘Le Monde’

Entrada de l'Institut Français de València.

Lucas Marco

0

L’Institut Français de València tanca les portes per sempre dimecres. La decisió, decretada pel govern d’Emmanuel Macron, suposa deixar la “francofonia moribunda”, segons el diari Le Monde. El rotatiu francés de referència emmarca el tancament en el context de les retallades d’organismes culturals de la mateixa índole en els últims anys en ciutats europees com Sevilla, Torí, Porto o Amsterdam, amb l’objectiu de “valorar el parc immobiliari de l’Estat” gal. L’edifici de l’Institut Français de Viena, situat en un palau neoclàssic, es va vendre fa sis anys a l’ambaixada de Qatar, destaca la corresponsal a Espanya de Le Monde. 

El vespertí francés remarca la mobilització ciutadana i dels treballadors de l’Institut Français de València contra el tancament, així com les declaracions públiques de suport de l’alcalde Joan Ribó. El ministre d’Exteriors del país veí, tal com va informar aquest diari, va atribuir el tancament a la “forta competència” de les ofertes de classes a baix preu i al dèficit acumulat des del 2014 de més de 250.000 euros, malgrat l’oferiment oficial del Govern espanyol en el cas que reconsiderara la dràstica decisió. 

Le Monde també recull l’incerta destí del mural gegant del dibuixant Paco Roca, situat al pati interior de l’edifici del carrer del Moro Zeid, sobre l’alliberament de París pels aliats al final de la Segona Guerra Mundial. La informació del diari francés també es fa ressò d’un reportatge publicat per elDiario.es sobre l’auge de la influència cultural de Rússia i la Xina a València en contrast amb la situació de “francofonia moribunda” que suposa el tancament de l’organisme cultural.

“Decisió absurda”

La direcció de la institució cultural ha anunciat escaridament en la pàgina web oficial que l’Institut Français “continua la seua acció d’una altra manera”. Així doncs, l’organisme “es concentrarà en les seues missions prioritàries, de cooperació educativa, cultural i universitària, i d’organització de certificacions de francés”. “No obstant això, no continuarà oferint classes de francés”, reconeix el comunicat, que afirma que “l’Institut no se’n va de València”. “Estem més decidits que mai a continuar treballant en cooperació amb els nostres amics i socis valencians”, afig.

Els treballadors de l’Institut Français, per part seua, han titlat el tancament de “decisió absurda i mal entesa” que deixa el territori valencià “sense cap estructura oficial francòfona cultural i lingüística oberta a tot el públic”. La decisió del Govern francés suposa l’acomiadament de 25 treballadors. 

“Fins hui, ni l’Institut Français d’Espanya ni l’Ambaixada de França a Madrid no han comunicat res oficialment sobre el futur de l’edifici (propietat de l’Estat francés i adquirit amb l’ajuda del Pla Riva de la Generalitat Valenciana el 2001) ni dels fons de la Mediathèque ni del mural gegant sobre el valencià Amado Granell i l’alliberament de París”, diu el comunicat. 

L’agrupació de treballadors afectats per l’acomiadament col·lectiu ha agraït les mostres de solidaritat. “En les últimes setmanes, el públic ha acudit en massa a visitar l’Institut Français per última vegada, a veure el mural de Paco Roca que recorda els estrets llaços entre València i França i a agrair als empleats que han portat amb professionalitat i passió durant molts anys el seu desig de bastir ponts culturals i lingüístics entre els nostres països”, afig el comunicat. 

Dimecres, a les 20 h, les portes de l’edifici senyorial del barri del Carme que ha acollit l’Institut Français es tancaran per sempre al públic. València perd així una referència cultural, sentimental i fins i tot democràtica de primer ordre (durant la dictadura les institucions educatives del país veí a la ciutat van ser un autèntic refugi per a famílies demòcrates en el context de l’asfixiant repressió política del franquisme). À bientôt. 

Etiquetas
stats