Tania Baños, alcaldessa de la Vall d'Uixó: “Les mentides sobre l'incendi han fet molt de mal, si les torne a escoltar les denunciaré”

Dissabte la situació era molt complicada i hui sembla que el municipi ja està fora de perill. L’incendi continua avançant cap a l’interior de la serra d’Espadà, però almenys el nucli urbà està fora de perill. Està més tranquil·la?

Més tranquil·la, sí, però també molt preocupada pels veïns i veïnes que encara continuen evacuats. Ara mateix aquesta és la nostra principal prioritat. No és el moment de parlar de la reconstrucció de la muntanya, encara que tots desitgem començar com més prompte millor, sinó de col·laborar i mantindre tota l’atenció posada en l’emergència. Pel que fa al municipi, la situació està molt més calmada i estic molt feliç que els veïns hagen pogut tornar a les seues cases, que era l’objectiu principal que teníem.

Quins van ser els moments més durs? Imagine que especialment dissabte i diumenge, quan va començar l’incendi.

El pitjor moment va ser dissabte, cap a la una i mitja de la matinada. Jo estava al poliesportiu de Moncofa visitant els veïns que anaven arribant després de les primeres evacuacions quan van començar a arribar-me missatges de persones convençudes que el foc estava arribant als habitatges i entrant a la ciutat. També vaig veure un vídeo gravat al barranc de l’Aigualit en què les flames semblaven arribar pràcticament fins al centre de salut i, a més, ens van plantejar la possibilitat d’evacuar la residència de persones majors, amb més d’un centenar de residents. Amb tota aquella informació alhora, vaig pensar que el poble podia acabar cremant.

Quan vaig arribar al Lloc de Comandament Avançat, vaig demanar a la Guàrdia Civil que em portara fins a la zona per a comprovar personalment què estava passant. Allí vaig poder comprovar que els habitatges no estaven cremant i que la Unitat Militar d’Emergències havia aconseguit establir una línia de defensa molt important. En aquell moment també vaig parlar amb la delegada del Govern per a traslladar-li la meua preocupació i tant ella com la ministra es van implicar per a reforçar l’operatiu i frenar l’avanç de l’incendi. A partir d’aquell moment vaig començar a tranquil·litzar-me perquè vaig veure que el dispositiu estava funcionant i que el foc no entraria al nucli urbà. L’evacuació de la residència es va poder fer amb calma, sense incidents i amb una coordinació magnífica entre la Generalitat, l’Ajuntament, la direcció del centre i les mateixes famílies.

L’anticipació també ha sigut clau.

Sens dubte. Quan els bombers ens van traslladar que l’emergència podia acostar-se al municipi i ens van recomanar iniciar les primeres evacuacions, vam decidir avançar-nos. Això va permetre fer-ho amb tranquil·litat, especialment amb les persones majors, les persones dependents o aquelles que necessitaven una atenció especial o tractaments mèdics. Poder avisar amb temps va permetre que la gent buscara alternatives sense presses i va evitar que les evacuacions es produïren en una situació de més risc.

Quina lliçó creieu que deixa un incendi com aquest? Fa la sensació que cada estiu tornem a enfrontar-nos a la mateixa situació.

Més enllà que encara s’estiga investigant l’origen del foc, hem d’aprendre una lliçó molt clara: les conseqüències del canvi climàtic són més que evidents. Els experts fa temps que detecten que el comportament dels incendis forestals està canviant, no només a la Vall d’Uixó, sinó a tot Espanya, i això està directament relacionat amb l’escalfament global. Per això crec que, més que mai, hem de reforçar el compromís col·lectiu contra el canvi climàtic. Des de l’àmbit local faig una crida a totes les forces polítiques perquè se sumen al pacte que ha impulsat el Govern en aquesta matèria. La lluita contra el canvi climàtic hauria de quedar al marge de la confrontació política. Al mateix temps, aquests dies també hem hagut de combatre la desinformació.

Es refereix a les mentides que han circulat per les xarxes socials?

Sí. Em va sorprendre especialment que algunes persones intentaren relacionar l’origen de l’incendi amb la instal·lació de plaques solars. És una mentida que, a parer meu, respon a una estratègia per a desacreditar les energies renovables. No té absolutament cap fonament. A la zona on es va originar l’incendi ni tan sols hi ha instal·lacions fotovoltaiques. L’orografia fa impossible la seua implantació i, a més, les plaques solars que hi ha al municipi estan situades en un altre punt completament diferent, on el foc ni tan sols ha arribat. També s’ha intentat vincular l’incendi amb la inversió de 150 milions d’euros anunciada la setmana passada per una empresa xinesa per a desenvolupar un projecte d’emmagatzematge d’energia renovable a la ciutat. Són dues qüestions que no tenen cap relació. A partir d’ara, si torne a trobar-me amb aquest tipus d’afirmacions falses, tant a les xarxes socials com per qualsevol altre mitjà, em plantege emprendre accions legals. No pense permetre que es difonguen mentides que només busquen generar confusió. Hem de lluitar units contra l’emergència climàtica i donar suport a la transició cap a les energies netes, no alimentar teories conspiratives.

Durant aquesta crisi hi ha hagut una coordinació molt estreta entre l’Ajuntament, la Generalitat i el Govern d’Espanya. Com valora aquesta col·laboració institucional?

La meua valoració és molt positiva. Durant tota l’emergència hi ha hagut una coordinació constant entre les administracions i no tinc absolutament res a retreure. Vull agrair especialment la resposta de la Generalitat, sobretot en l’evacuació de la residència de persones majors, la ràpida activació de la Creu Roja i dels diferents recursos d’emergència i la col·laboració permanent amb l’Ajuntament. Quan les institucions treballen conjuntament, respectant les competències de cadascuna i amb voluntat de col·laborar, les coses funcionen. Crec que aquest incendi ha demostrat precisament això: que la coordinació salva vides. L’important és actuar quan toca, enviar les alertes a temps i prendre les decisions necessàries per a protegir la població. Gràcies a aquesta faena conjunta, l’incendi no ha arribat a destruir cap habitatge habitual.

La inversió en mitjans d’extinció ha demostrat ser fonamental, però fa la sensació que la prevenció continua sent la gran assignatura pendent. De fet, la setmana passada les Corts van aprovar una reducció pròxima al 10% en la partida destinada a la prevenció d’incendis forestals. Creu que aquest és el camí després del que vivim aquest estiu?

Després del que hem viscut aquests dies, crec que la resposta és evident: cal reforçar la prevenció. Però no només amb anuncis, sinó amb una estratègia permanent i coordinada entre totes les administracions, independentment de qui governe. La prevenció no pot limitar-se als mesos d’estiu, quan el risc ja és extrem i les màquines comencen a treballar a la muntanya en condicions molt complicades. És una faena que s’ha de fer durant tot l’any, planificant, mantenint el territori i reduint el risc abans que arribe la temporada d’incendis.

També s’ha reobert el debat sobre la gestió de la muntanya i les dificultats per a netejar parcel·les o actuar sobre la massa forestal.

Sí, i crec que ací també tenim l’obligació de desmuntar alguns missatges que són senzillament falsos. Fa molt de temps que llig a les xarxes socials que no es permet netejar la muntanya o que les administracions impedeixen actuar sobre les parcel·les. Això no és veritat. Els propietaris tenen la responsabilitat de mantindre els seus terrenys i aquestes actuacions es poden dur a terme. L’únic que s’exigeix és que hi haja una coordinació adequada i que es respecten les autoritzacions necessàries, perquè parlem d’espais amb un enorme valor ambiental i patrimonial. No es tracta d’impedir que ningú netege una parcel·la, sinó d’evitar actuacions que puguen danyar un espai protegit. Evidentment, no es pot entrar a la muntanya i fer el que cadascú considere oportú sense cap mena de control. Per a això hi ha una normativa. Segurament sempre podrem millorar i agilitzar els procediments administratius, però una cosa és simplificar els tràmits i una altra de ben diferent afirmar que les administracions prohibeixen actuar a la muntanya. Això, senzillament, no és cert.

En definitiva, a més de la prevenció, també cal combatre la desinformació.

Exactament. Hem d’explicar millor com funcionen les coses i dir la veritat. Hi ha moltes afirmacions que acaben convertint-se en notícies falses i generen una percepció completament equivocada de la realitat. Mentrestant, la investigació sobre l’origen de l’incendi continua i caldrà esperar que determine exactament què va passar i si, com apunten algunes hipòtesis, va poder tractar-se d’un foc provocat.

La Vall d’Uixó és la porta d’entrada a la serra d’Espadà, el segon parc natural més gran de la Comunitat Valenciana. És una muntanya molt lligada a la identitat del municipi, a les Coves de Sant Josep i també a la seua activitat esportiva i turística. Com viu personalment el que està passant a la serra?

Hem perdut una part de nosaltres mateixos. La muntanya forma part de la nostra manera de ser i d’entendre la vida. Però també vull traslladar un missatge d’esperança a tota la ciutadania. Estic convençuda que tirarem avant. Al llarg de la nostra història hem superat moltes dificultats i aquesta també la superarem. La serra d’Espadà no és només un paisatge. És el lloc al qual acudim per a desconnectar després d’un mal dia, per a eixir a caminar o a córrer, per a trobar-nos amb els amics o gaudir en família. En només cinc minuts podem estar en plena natura i això forma part de la nostra manera de viure. També és una part molt important de la nostra identitat esportiva i turística. Allí desenvolupen la seua activitat els nostres clubs de muntanya, de ciclisme o de trail running. És l’entorn que dona sentit a moltes competicions i rutes, i també a l’atractiu que representen les Coves de Sant Josep per als qui ens visiten.

Per això aquest incendi ens fa tant de mal. No estem parlant només d’arbres o d’un espai natural, sinó d’una part de la nostra identitat col·lectiva. Estic convençuda que recuperarem la muntanya, però ara no és el moment de parlar d’aquesta reconstrucció. Primer hem de superar l’emergència. El que demane és paciència i empatia. Encara hi ha municipis amb veïns evacuats i les institucions hem de continuar centrades a atendre aquesta situació. Ja arribarà el moment de planificar la recuperació de la serra d’Espadà i de retornar-li la vida que sempre ha tingut.