Un testimoni confirma que l’empresa de la caixa B del PP de València va rebre 600.000 euros de diners públics a canvi de res

L’entramat empresarial de Laterne, usat pel PP de Rita Barberá per a unflar la pretesa caixa B amb què va finançar la campanya electoral del 2007, va ingressar un total de 616.000 euros provinents de la Fundació Turisme València Oficina de Congressos (Ftvcb), una entitat finançada amb diners públics i dirigida per José Salinas, un dels quatre acusats en el judici de la peça A del cas Taula. Els fons es van facturar per part de l’empresa del difunt Vicente Sáez per les preteses faenes per a l’elaboració d’un pla estratègic. No obstant això, un testimoni que va comparéixer dimarts en la sisena sessió del judici de la peça A del cas Taula, celebrat davant la secció segona de l’Audiència Provincial de València, confirma que Laterne no va participar en les faenes del pla estratègic. Ni Laterne ni cap altra empresa externa a la fundació, finançada per l’Ajuntament de València.

“No sabia que hi havia una empresa que es deia així”, va declarar Ricardo Millet, tècnic d’anàlisi de Ftvcb, a preguntes del fiscal anticorrupció. El testimoni va confirmar que “no va participar cap empresa externa” en el procés, malgrat la qual cosa Laterne va cobrar per aquest concepte. Preguntat pel lletrat defensor de Salinas si coneixia les contractacions, per part de la fundació, en matèria de consultoria a Laterne, el tècnic va afirmar que “si era per al pla estratègic hauria hagut de conéixer-ho”.

Una altra treballadora de la fundació tampoc recordava que Laterne fora proveïdora de l’entitat. També va declarar un inspector jubilat de l’Agència Tributària, encarregat de les perquisicions fiscals sobre Rosa María Lladró (filla de l’empresari Juan Lladró), que va facturar amb l’empresa Laterne. En aquesta investigació d’Hisenda van aflorar, de reüll, els pagaments de les fundacions municipals a Laterne. La justificació que va arribar a l’inspector van ser “dues factures” i “una sèrie de PowerPoint”.

La documentació de Fvtcb relativa a Laterne va desaparéixer. Joan Carles Cambrils, subdirector de la fundació a partir del 2016, després de la desfeta del PP de Rita Barberá en les eleccions de l’any anterior, va assegurar davant el tribunal que “es va destruir molta documentació” i que la fundació tenia una trituradora. En el sistema de gestió interna, “hauria de veure’s la contractació amb Laterne, qui l’ha promoguda o l’ha autoritzada, però això no estava”, va declarar el testimoni. “Estava destruït”, va postil·lar.

L’eliminació de la documentació es va produir entre maig i juny del 2015, quan el PP va perdre el poder municipal després de més de dues dècades d’hegemonia. En l’època, segons el testimoni Ricardo Millet, es vivia un “clima” enrarit en el si de la fundació, amb titulars en premsa “al matí i a la vesprada” referits al paper de José Salinas en el cas Noós i, més tard, en el cas Taula.

“Buidatge” de dades sensibles per “alleugerir”

“No es destruïa res sense autorització dels directius”, va afirmar en referència a José Salinas i al seu número dos, Loles Edo. Aquesta última va ordenar a Mercedes Guerra, segons va confirmar en la seua declaració com a testimoni, que sol·licitara a l’empresa informàtica externa el “buidatge” de les dades que constaven en el sistema anteriors al 2009, precisament quan es van fer els pagaments a l’entramat de Laterne. Guerra va reconéixer que “en principi no” hi havia un problema de saturació d’espai o de funcionament del sistema de gestió.

Encara que no li van dir el motiu, la testimoni va suposar que era “per alleugerir”. També va reconéixer que mai abans s’havia esborrat res. La treballadora va declarar davant el tribunal, a manera de suposició, que l’ordre venia de Salinas a través de Loles Edo.

Per contra, Amparo Ros (actual assessora jurídica de la fundació), va assegurar que no es va destruir documentació el 2015. Això sí, la testimoni va reconéixer que un advocat extern va recomanar que es custodiara la documentació durant una dècada. Malgrat la recomanació, “no es va adoptar cap actuació”, va dir Ros.

Els investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil van explicar en la segona sessió del judici que van rebre un anònim alertant de la destrucció de la documentació. Afortunadament per a les perquisicions, l’informàtic extern a qui van encarregar esborrar les dades va sospitar de la petició i va guardar una còpia que va acabar en mans dels uniformats de l’institut armat.