El Tribunal de Comptes recorda als condemnats del cas Emarsa que el saqueig de 20 milions es “va originar per desistiment de les seues funcions”

Els saquejadors de les depuradores públiques valencianes, condemnats a presó en sentència ferma, hauran de pagar una factura que ascendeix a 20,5 milions d’euros. El Tribunal de Comptes ha rebutjat els recursos de l’exgerent de l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (Epsar), José Juan Morenilla, i d’Enrique Crespo, exvicepresident de la Diputació de València i expresident de l’Empresa Metropolitana d’Aigües Residuals (Emarsa), contra la sentència en primera instància de l’òrgan que vetla pels comptes públics, que va xifrar el saqueig tan descomunal en la depuradora metropolitana de València en 20,5 milions d’euros. 

La sentència de la Sala de Justícia del Tribunal de Comptes, a què ha tingut accés eldiario.es, confirma que els recurrents Morenilla i Crespo, a més de l’exgerent d’Emarsa Esteban Cuesta, l’exdirector financer d’Emarsa Enrique Arnal i el número dos del gerent de l’Epsar, Ignacio Bernácer, són “responsables comptables directes i solidaris” de l’import saquejat. Morenilla s’enfronta a l’abonament de fins a 12 milions d’euros, mentre que en el cas de Crespo la xifra s’eleva fins a 20,4 milions. 

Tots van ser condemnats a penes de presó per l’Audiència de València (Morenilla a nou anys i Crespo a 10). La sentència inicial del Tribunal de Comptes es fonamenta a més en els testimoniatges de l’exdirector financer d’Emarsa Enrique Arnal (a qui li van caure huit anys i sis mesos de presó) i de l’empresari Jorge Ignacio Roca, condemnat a sis anys i un dia de presó.  

La sentència del Tribunal de Comptes incideix en la responsabilitat de tots dos en la vigilància i el control dels fons públics. Morenilla “en l’exercici de les seues funcions havia d’haver comprovat que els costos de finançament abonats correspongueren efectivament a l’execució d’obres i la prestació de serveis o subministraments fets per Emarsa”. El tribunal conclou que “com que no s’ha produït aquesta circumstància, es dedueix almenys una culpa in vigilando” de l’exgerent de l’Epsar i recorda que en el procediment “cap de les parts ha qüestionat que els fets jutjats en la causa criminal seguida en l’Audiència Provincial de València siguen els mateixos que els que fonamenten les pretensions de responsabilitat comptable”. 

Enrique Crespo es va defensar en el recurs contra la sentència en primera instància adduint que “la multitud d’assumptes que havia d’atendre” –era alcalde i diputat provincial– li van impedir fiscalitzar el frau, pel qual va ser condemnat a una dècada entre reixes. L’argument no ha colat i el Tribunal de Comptes li retrau que el seu argument “no fa sinó confirmar la delació o l’incompliment de les funcions que havia de fer en Emarsa”.

La sentència tampoc accepta que la responsabilitat comptable endossada a Crespo “siga conseqüència d’una valoració de la prova il·lògica o irracional, ans tot el contrari”. “La resolució recorreguda”, en contra de l’argument de la representació de Crespo, “no tipifica cap delicte ni atribueix als responsables comptables fets constitutius de responsabilitat penal, sinó que valora, per imputar cadascuna de les responsabilitats comptables, la totalitat de la prova practicada en què està incorporat com a documental part del material probatori aportat al procés penal”, assenyala la Sala de Justícia del Tribunal de Comptes.

El ministeri fiscal, igual que l’Advocacia de la Generalitat Valenciana, es va oposar als recursos dels dos condemnats. “Ha quedat acreditat”, afirma la Fiscalia, que Crespo “tenia totes les facultats de gestió i administració i era una de les persones autoritzades en els comptes bancaris”. Sobre Morenilla, recorda que “tenia atribuïdes totes les funcions directives de gestió, aprovació de despeses i disposició de fons”. 

L’Advocacia de la Generalitat va argumentar que Crespo, “lluny d’iniciar actuacions tendents a recuperar l’equilibri financer [en Emarsa], mai va fer constar ni va adoptar cap mesura”. “Gràcies a la seua condició de conseller delegat, va evitar qualsevol mena de control sobre la gestió de l’empresa per part del consell d’administració, i va permetre al gerent administrar-la a antull seu”, assenyala l’Advocacia, que també considera “impensable” que “un frau d’aquesta magnitud, que va requerir augments continus de finançament, poguera dur-se a terme” sense la col·laboració de Morenilla i el seu coneixement de l’àrea de negoci (les aigües residuals).  

La sentència, que no és ferma i contra la qual és possible un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, imposa les costes del procés a Morenilla i a Crespo.