Uns quants agitadors de la manifestació nazi a Chueca intenten ressuscitar els ultres Yomus del València CF

Tornen els Yomus més radicals. O ho intenten. La penya d’orientació filonazi del València CF s’havia integrat en la Curva Nord per la pressió del club, una graderia d’animació pretesament despolititzada. Després d’haver sigut identificat entre els pretesos agressors, el president de la Curva Nord llavors, Javier Cervera, es va veure obligat a dimitir, perquè estava present en la contramanifestació del 9 d’Octubre de 2017, malgrat haver afirmat que no va participar en les agressions.

En aquell procés de transició, en conjunció amb la directiva del club, la Curva Nord va vetar els aficionats més radicals i de la vella escola que tingueren antecedents penals. Durant tot aquest temps, segons fonts coneixedores de les interioritats de la penya ultra, s’ha ordit un conflicte intern entre el sector més polititzat i vinculat a l’extrema dreta i els seus enemics que optaven per una línia més dissimulada i purament hooligan, almenys dins de l’estadi. 

La dissolució oficial de la Curva Nord es va produir quan la interlocutòria d’obertura del judici oral per les brutals agressions del 9 d’Octubre del 2017 està al caure. Els 28 ultres processats s’enfronten a penes entre cinc i 11 anys de presó per les pallisses a manifestants i periodistes. El jutge que instrueix la causa va arribar a investigar els ultres Yomus com a “associació il·lícita”, tal com va informar aquest diari.

A més, la Curva Nord mantenia un enfrontament directe amb Peter Lim, propietari actual del club, i amb la directiva del València CF, que ja va establir mesures per deixar els ultres fora de l’estadi. En aquest context de guerres internes, els Yomus han tornat liderats per un vell líder extremista, Ramón Castro, amb antecedents penals i simbologia neonazi tatuada.

El 26 d’octubre passat, durant el partit entre el València CF i el Mallorca, Castro va fer un discurs en els voltants de l’estadi davant els seus fidels. “Ací hi havia una gent que ja no tornarà”, va exclamar en referència al sector menys obertament polititzat. En unes quantes entrevistes, Ramón Castro ha negat la seua vinculació amb l’extrema dreta, lluint un vistós tatuatge neonazi a la mà esquerra. 

La reaparició dels Yomus va ser aplaudida de seguida per José Luis Roberto, el líder d’España 2000, un grupuscle ultra amb seu a València. Tant Roberto com Castro van assistir, segons abundants testimoniatges gràfics, a la polèmica manifestació neonazi que va recórrer els carrers del madrileny barri de Chueca. El líder d’Espanya 2000 fins i tot va fer un discurs al final de la marxa. 

El retorn dels Yomus ha provocat rebuig i temor entre alguns representants polítics valencians, començant per l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó. El primer edil, de Compromís, ha instat el València CF a “continuar actuant com fins ara” davant una possible “reorganització” del grup ultra. L’esport “ha d’estar exempt de l’odi”, va dir Ribó. 

El portaveu de Compromís en les Corts Valencianes, Fran Ferri, també ha advertit del perill que suposa “blanquejar” persones que van estar cridant “fora sidosos dels nostres barris” a Chueca. “En l’esport no tenen cabuda el feixisme ni els intolerants, no ho permetrem”, va tuitar Pilar Lima, portaveu d’Unides Podem en la cambra autonòmica.