Aprovat el nou model plurilingüe amb l'oposició del Ciutadans i el PP, que el considera "independentista"

El president Ximo Puig i el conseller Vicent Marzà en les Corts Valencianes.

Amb la típica brega que caracteritza aquests temes s'ha aprovat aquest dimecres la llei de plurilingüisme presentada per PSPV, Compromís i Podemos després que el TSJ suspenguera un punt del decret de la conselleria de Vicent Marzà.

Els populars, que han rebutjat la proposta, han aprofitat per a acusar al Consell de catalanista i independentista. "Això és l'inici del procés valencià", ha dit la diputada Beatriz Gascó, que a més ha acusat el projecte de "franquista" i de ser "una dictadura lingüística". La diputada s'ha enredat amb el seu homòleg de Compromis Josep Nadal, a qui ha dirigit les acusacions. A més, els populars han amenaçat l'Executiu que "si fan el mateix, tindrà les mateixes conseqüències", en referència a la judicialització del decret i insisteixen que atempta contra la llibertat d'elecció.

Al franquisme ha al·ludit també Josep Nadal per a retraure al PP un model monolingüe que predomina fins i tot en els mitjans de comunicació. "La nostra llengua va estar proscrita i perseguida durant la llarga nit del franquisme", ha expressat, per a posar en valor la nova normativa que dóna més presència al valencià en les aules.

"Volem que tots els xiquets i xiquetes dominen les dues llengües oficials i un idioma estranger. No volem una educació segregadora i amb privilegis com la del PP", ha enunciat en la seua intervenció la socialista Ana Besalduch.

L'objectiu de la llei és dotar de major protagonisme a la pedagogia, que els xiquets aprenguen llengües i afavorir el coneixement en valencià, especialment en aquelles zones on l'ecosistema lingüístic no ho permet, i generar igualtat d'oportunitats.

Etiquetas
Publicado el
14 de febrero de 2018 - 13:34 h

Descubre nuestras apps

stats