Violència vicària “exageradament cruel”: arranca el judici contra el parricida de Sueca que va matar el seu fill d’11 anys

Un crim “brutal i exageradament cruel” per violència vicària (quan l’agressor utilitza els fills i arriba fins i tot a matar-los per fer mal a la mare). Així qualifica l’acusació particular l’assassinat de Jordi, el xiquet d’11 anys assassinat amb 17 punyalades pel seu pare, José Antonio A., a Sueca el 3 d’abril de 2022. Es tracta d’un dels pitjors casos de violència vicària registrats a Espanya (mig centenar des del 2013, any en què es van començar a comptabilitzar oficialment).

El judici, amb un tribunal del jurat, es reprén dimarts després de la suspensió el 18 de desembre passat, quan l’acusat va decidir trencar el pacte de conformitat a què havia arribat inicialment.

La lletrada que representa la mare del menor sol·licita, igual que la Fiscalia, una condemna a presó permanent revisable per a l’acusat, així com la prohibició de residir a Cullera, la localitat de la mare.

L’home ja havia sigut condemnat prèviament per haver maltractat la seua dona. José Antonio A. sotmetia la dona a una “situació de constant control i exercici d’una posició de poder i domini sobre ella”, segons l’acusació particular. La insultava i l’aïllava del seu entorn social. El tancament durant la pandèmia va empitjorar la situació.

El 2021, la dona li va anunciar la intenció de divorciar-se i l’home li va posar un ganivet al coll. La víctima va aconseguir llevar-li’l de les mans i va fugir a Cullera.

L’acusat va continuar assetjant-la i va incomplir unes quantes vegades l’ordre d’allunyament. També va enviar missatges amenaçadors al seu entorn familiar. No obstant això, el 22 de setembre de 2021 (poc més d’un mes després de la condemna ferma per violència de gènere) es va produir el divorci de mutu acord amb la custòdia compartida del fill comú.

L’home “tenia decidit” que mataria el seu fill

El 3 d’abril de 2022, l’endemà passat que el petit Jordi complira 11 anys, l’acusat va agafar dos ganivets de la cuina del seu domicili i va dir al seu fill: “Vaig per tu”. El xiquet va escriure un missatge a sa mare perquè el recollira. José Antonio A., “animat pel propòsit de causar la mort del seu fill, va començar a acoltellar-lo”.

Abans de posar fi a la seua vida, li va deixar que responguera a la telefonada de sa mare, alertada pel missatge. La dona va escoltar a l’altra banda del fil telefònic un “esquinçador crit” –“maaaaama”– i la comunicació es va tallar. Immediatament va alertar el 112.

L’home va tindre la intenció de causar el “màxim mal possible” a la seua exmuller, ja que sabia que “ella tornaria al seu costat i que el que més volia era el seu fill”, segons l’acusació particular. El xiquet va rebre múltiples punyalades i va patir un gran dolor mentre es dessagnava.

La mare ha estat en tractament psicològic i farmacològic des de llavors per les greus seqüeles. L’acusació particular al·ludeix a l’“evident desproporció física” i sosté que el menut “mai podia esperar que son pare portara a terme l’apunyalament a causa del vincle patern”. De fet, Jordi ni tan sols va reaccionar davant l’atac.

L’home, quan el seu fill va entrar a sa casa de Sueca aquella fatídica jornada, “tenia decidit que li causaria la mort, tenia preparats els mitjans necessaris per a aquesta finalitat i sabia que, amb el seu atac sorprenent, Jordi mai es defensaria ni podria demanar ajuda”, indica l’escrit de conclusions provisionals de l’acusació particular.

Fallades del sistema de protecció de les víctimes

El terrible crim també va propiciar un intens debat sobre els mecanismes de protecció a les víctimes de violència de gènere i va qüestionar la coordinació entre els jutjats civils i penals.

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció 5 de Sueca va atorgar la custòdia compartida al pare, en el marc d’un procés de divorci de mutu acord, poc més d’un mes després de la condemna per violència de gènere. L’assassinat del xiquet es va produir el 3 d’abril de 2022.

La consellera de Justícia llavors, Gabriela Bravo, va lamentar que el sistema de protecció de les víctimes no fora capaç de detectar “el risc que corria aquesta dona i, sobretot, el menor”.

Bravo va reunir els agents implicats en l’acció contra la violència de gènere per analitzar les clivelles del sistema judicial de protecció després de l’assassinat. Els municipis valencians de Sueca i Cullera, per part seua, van demanar un enduriment de la legislació per a evitar qualsevol escletxa aprofitable per part dels maltractadors.

 

Davant la violència masclista, telèfon 016