Pau Miquel (Arthur Caravan): “La cançó et dóna forces perquè, en el fons, tot passa”

Amb la intenció “d’apropar” la música valenciana a les nostres llars, en eldiariocv.es hem volgut recuperar el cicle ‘Cançons de prop’, un extraordinari recorregut per algunes de les principals veus del potent catàleg valencià. Els dotze episodis d’aquesta sèrie de reportatges audiovisuals es van gravar fa ara tres anys en un context radicalment diferent a l’actual estat de confinament. Per això, no hem volgut perdre l’oportunitat per preguntar-los com estan, com porten la quarantena, com pensen que serà el futur d’aquest incert escenari per a un sector ja precaritzat com és la música.

Arthur Caravan és el tercer grup protagonista de la sèrie audiovisual ‘Cançons de prop’. Tot i que el grup actualment no està en actiu, una tercera part continua vinculada amb el sector de la música amb Las Víctimas Civiles. Parlem amb el cantant i guitarrista Pau Miquel Soler sobre com els està afectant la situació de confinament actual tant en l’àmbit individual com en el professional. Ens deixa una recomanació, dins del seu repertori: L'interval del diable. “La cançó et dóna forces perquè, en el fons, tot passa”.

Com penses que pot afectar tot aquest escenari de cancel·lacions i ajornaments al col·lectiu dels músics?

Una tercera part d'Arthur Caravan continuem en actiu amb Las Víctimas Civiles. Però més que dir que continuem en el sector musical, diria que simplement continuem fent música. No considere que el grup haja entrat en cap sector o, si ho ha fet, ha sigut molt tangencialment. Això és degut a que bona part dels nostres concerts solen ser en petites sales o locals i, evidentment, aquest tipus de locals es trobaran en una situació molt difícil després que passe aquesta crisi amb la qual moltes bandes locals també hi estaran incloses. La situació ja era precària, aquestos esdeveniments representen una estocada fatal.

I a nivell individual, com us està afectant? Esteu immersos en algun projecte actualment?

A nivell individual ens està afectant com a tothom. Ens trobàvem composant i enregistrant nous temes, però aquesta situació ens ha obligat a parar, encara que sempre hi ha la possibilitat, cada dia mes imposada, de col·laborar a distància.

El col·lectiu dels músics sabeu bé què són les crisi i, també, com ressorgir-ne. Què podem aprendre del passat?

És clar. Sabem perfectament que són les crisis en el sector musical i cultural. I veníem arrossegant una greu simptomatologia que aquesta situació agreuja molt més. Sense anar més lluny, un dels factors que van fer que Arthur Caravan ens aturàrem indefinidament era la manca de concerts i les dificultats de defensar i distribuïr un disc en una época de sobreabundància digital. De moment, ens resistim al concert en streaming, ens agrada la calidesa humana. És el que dóna sentit a tot plegat.

Com estàs vivint aquests dies de quarantena? Ens faries algunes recomanacions?

Particularment, no estic vivint aquesta situació molt dramàticament. Cultive una mena d'estoicisme no pessimista en allò personal, encara que m'horroritza el que està passant i em preocupa com al que més, especialment les conseqüències econòmiques, polítiques i socials que tard o d'hora vindran. Així que no ens queda una altra cosa que viure aquest com un temps òptim per a la reflexió, la pausa i les activitats recreatives, en la mesura que puguen fer-se. Pel que fa al tedi, bé, tothom sap que el tedi és condició sine qua non de la creativitat. Així, qui sap!

Quina cançó d’Arthur Caravan ens pot animar per aquests dies de confinament?

Les cançons d'Arthur sempre han tingut un puntet tràgic o seriós. Fins i tot temes jovials com L'amor és cec són més bé irònics -qui en pensa en fer una orgia ara?-. Però si hem de reconfortar-nos en esta situació d'estranyesa i tenir esperança, hi ha un tema que pot parlar als nostres sentiments especialment: L'interval del diable.

No estem en un interval de temps una mica sinistre, al capdavall? La cançó et dóna forces perquè, en el fons, tot passa.