He anat a veure l’exposició de Fuencisla Francés Punt de fuga al Centre del Carme. Fuencisla aconsegueix crear en aquell ambient una atmosfera de desintegració, de cataclisme, de descompsoció, d’esclat, vertaderament fascinant. Des dels seus inicis a la Facultat de Belles Arts, als anys seixanta, on va pintar entre altres a la model Valquiria (preciosa la paret amb els seus apunts acadèmics), fins a aquestes obres finals, Fuencisla s’ha mantingut fidel a una mateixa paleta cromàtica, i en el seu desig d’anar experimentant va passar de la figuració a l’abstracció i d’aquesta a la desconstrucció, a l’esmicolament. El resultat és captivador, amb aquells mòbils que traslladen a l’espai les seues percepcions, aconseguint impactar l’espectador. Fuencisla ha anat a poc a poc, en aquell laboratori de somnis que és el seu estudi, fent passes progressives, totes elles arriscades, des de la modèstia i la sinceritat, en un treball d’introspecció cabdal i alhora molt ric d’ecos i ressonàncies. Al darrere de tot allò hi ha la nissaga de pintors a la qual pertany, pintors d’Alcoi (Plácido Francés potser és el més conegut). I tot això sembla confluir cap aquesta exposició, que marca un punt cimal en la seua obra. Sovint l’art no és més que una recerca a les palpentes, des d’uns flaishos de records que guien una mica el creador. Què vol contar Fuencisla? Què ens vols explicar? En una sala de l’exposició, en un ambient tenebrós, amb llum ultraviolada i fil musical minimalista, construeix una instal.lació, com si fos un escenari galàctic; en una altra sala, on les seues pinzellades s’allarguen com si foren canyes i gramínies, i on la verticalitat ho amera tot, introdueix el cant de les xixarres. Comptat i debatut, l’art és produir aquestes sensacions, aquestes impressions que ens retrotrauen a moments nimbats nostres, de la nostra vida, de la nostra infantesa, de les nostres pors. Però alhora rere tot allò hi ha un encuny únic i personalíssim, i això és potser el més difícil. Que puguem dir, sense risc a equivocar-nos: açò és un Fuencisla Francés. És quan l’artista ha aconseguit l’èxit, el seu objectiu: la vertadera quadratura del cercle.