La corrupció i la divisió porten el PP de València a ser dirigit per gestores
La crisi de la ciutat de València va esclatar al febrer de 2016, després de l'operació policial que va obrir el cas Taula i va portar a la imputació 10 dels 11 regidors del PP en l'Ajuntament, investigats pel suposat blanqueig de diners de la caixa B del partit. Tot l'equip de l'exalcaldessa Rita Barberá es va veure esguitat i la presidenta del PP de la Comunitat Valenciana, Isabel Bonig, va dissoldre la direcció local i va anunciar una refundació del partit que encara està pendent.
A la junta directiva regional que va nomenar el diputat autonòmic i exconseller de Governació i Justícia Luis Santamaría president de la gestora local va assistir llavors el coordinador i vicesecretari d'Organització del PP, Fernando Martínez-Maíllo.
Martínez-Maíllo ha sigut l'artífex del nomenament d'una altra gestora, aquesta vegada de tota la província de València. Quasi un any i mig després d'aquella crisi, encara sense resoldre (els regidors segueixen formalment apartats del PP), se n'ha desencadenat una altra. Encara que ara no és directament la corrupció, que ha assolat l'organització provincial, la causant del desenllaç sinó la divisió interna.
El diputat autonòmic Vicente Betoret, -ben relacionat amb la direcció nacional del PP al madrileny carrer de Gènova des que al maig de 2015 substituïra en la presidència provincial Alfonso Rus, detingut i imputat pel cas Imelsa,. ha vist com li disputava el càrrec de cara al congrés provincial l'actual portaveu en la Corporació, Mari Carmen Contelles, impulsada per Bonig.
Gènova, que ja va impedir, quan encara vivia Rita Barberá, que els regidors de València imputats foren expulsats del partit si no deixaven els seus llocs com pretenia Bonig, s'ha negat ara al fet que es convoque un congrés provincial amb diversos candidats i ha exigit la negociació d'una llista única.
La falta de confiança de la direcció nacional que presideix Mariano Rajoy cap a Isabel Bonig, col·locada en el seu moment per suggeriment de Rita Barberà, que després es queixaria amrgament de la seua “traïció”, i reelegida malgrat això el març passat en unes primàries en les quals no va tenir rival, així com la incapacitat d'arribar a un pacte han bloquejat la convocatòria del congrés durant setmanes. Fins que la direcció nacional ha creat una gestora, presidida pel diputat en el Congrés Rubén Moreno, per a eixir de l'impasse i evitar l'“espectacle”.
Teòricament, la missió de la gestora és preparar el congrés provincial a la tornada de l'estiu, però el fins ara president provincial Betoret ja ha avançat la seua intenció presentar-s'hi, la qual cosa deixa el conflicte en la casella d'eixida. L'única cosa certa és que el PP valencià viu en estat d'excepció, dirigit en la capital i en la província més important per gestores provisionals. Una situació que resta autoritat a Isabel Bonig, amb l'organització liderada a Alacant i Castelló per barons provincials (José Ciscar en el primer cas i Miguel Barrachina en el segon) i intervinguda des de Madrid a València.
No semblen les millors condicions per a encarar la “reconquesta” del poder que els populars proclamen des que el van perdre en la majoria de les institucions valencianes, incloses la Generalitat i totes les grans ciutats, l'any 2015.
