El fiscal sobre les bosses d'À Punt que afavoreixen als ex de RTVV: “La diferència de tracte no és suficient per a acreditar la discriminació”

El Ministeri Públic considera que el procés de contractació de personal d'À Punt, borsa de treball de mèrits en la qual es preval haver sigut treballador de l'extinta RTVV, no és discriminatori com denuncien l'Associació de la Premsa d'Alacant i la Unió de Periodistes Valencians i que, malgrat que reconeix que “hi ha una diferència de tracte, no és suficient per a acreditar la discriminació”. El fiscal ha realitzat aquesta afirmació en el seu escrit de conclusions en la vista oral que s'ha celebrat aquest dimarts en l'Audiència Nacional. El tribunal ha deixat el cas vist per a sentència que es publicarà el mes de setembre, segons han confirmat fonts jurídiques.

El judici, després de diversos ajornaments i canvis de competència que han dilatat el procés més d'un any i mig, ha durat poc més d'una hora i en ell la Unió de Periodistes i l'Associació de la Premsa d'Alacant –representants de més de mil periodistes- han posat damunt de la taula que a la seua entendre el barem aplicat per a confeccionar les borses de treball ha prevalgut en excés els extreballadors de RTVV amb el corresponent perjudici per a un altre tipus de perfils. “S'ha vulnerat la proporcionalitat, la qual cosa ha generat una desigualtat de tracte i una discriminació”, han argumentat.

En concret, la lletrada de les organitzacions professionals ha explicat que la falta de proporcionalitat en l'aplicació de l'antiguitat vulnera fins a tres articles de la Constitució Espanyola i ha confirmat que el 84,24% dels empleats de la televisió pública ho són de l'extinta RTVV, la qual cosa acreditaria la discriminació.

El fiscal ha assumit algunes de les tesis dels sindicats i en les seues conclusions ha dit que “no hi ha discriminació perquè les borses de treball són per a necessitats excepcionals i de caràcter urgent”, en referència al fet que À Punt la va necessitar d'urgència per a arrancar prompte les emissions. “La diferència de tracte té una base objectiva que justifica aquest tracte”, ha afegit.

En aquest cas, el Ministeri Públic ha assumit una de les referències d'Intersindical, que ha afirmat que en l'acord de l'ERO que va provocar el tancament de Canal 9 es va contemplar donar prioritat als extreballadors. No han citat la llei de creació d'À Punt, però aquesta base també es va incloure en la llei a petició de Podemos.

Segons el fiscal, el fet que un 16% dels empleats d'À Punt siguen personal no procedent de RTVV demostraria que el barem “no impedeix l'entrada d'altres treballadors”. “La simple diferència no és suficient per a acreditar la discriminació”, ha sentenciat.

L'Advocacia de la Generalitat Valenciana ha defensat que À Punt no és estrictament administració i com a societat anònima la contractació dels empleats “no s'ha d'atindre a aqueixos criteris públics de contractació” quan d'una bossa temporal es tracte, però sí si foren les oposicions definitives. “Els actuals treballadors d'À Punt són laborals i per a una cobertura temporal”, ha justificat.

Els tres sindicats que han acudit al judici per a defensar el barem de les bosses d'À Punt han sigut CCOO, Intersindical i UGT. Els tres han compartit arguments que bàsicament han girat a defensar que no hi ha hagut discriminació. Segons la lletrada d'Intersindical, els no extreballadors de RTVV que s'han quedat fora no ha sigut per l'antiguitat sinó per mancar de títols de valencià. A més, ha afegit, no es pot criticar els 7,5 punts de més que s'atorgava als ex de RTVV que van superar un procés de selecció i que ha decantat la balança a l'hora de copar els primers llocs perquè “era un acord que venia de l'extinta RTVV”.