Una ciutat plena de bicicletes... i de vianants

“Bé, sembla que li han guanyat a Rita”, va soltar el taxista per a donar-me una mica de conversa. Només unes dies després de les eleccions de 2015, aqueix era el resum d'aquell conductor sobre el que havia ocorregut a València, que va ampliar de seguida al conjunt de les institucions valencianes amb un altre comentari: “A l'amic de Rita també li han guanyat”. Es referia al president de la Generalitat sortint, Alberto Fabra, en una demostració inconscient de la imatge que bona part de la població tenia de la distribució del poder en l'època del PP. “I els nous què creu que faran?”, em va preguntar amb curiositat. Jo li vaig respondre, mig de broma: “Ompliran València de bicicletes”. Al taxista no li va semblar aleshores el meu pronòstic ni bé ni malament.

Quatre anys després, en efecte, la ciutat està bastant plena de bicicletes, gràcies a una política de mobilitat que ha donat prioritat a la construcció de carrils bici i a la “pacificació” del trànsit. Celebrades unes altres eleccions, València ha renovat la majoria d'esquerres i l'alcalde, Joan Ribó, es prepara per a emprendre un nou mandat. I això a pesar que les bicicletes han sigut l'arma llancívola de la dreta en la seua oposició a la política de l'Ajuntament del canvi durant tota aquesta etapa.

Perquè, a més d'un canvi radical d'estil de govern, allunyat de la posició populista i autoritària que Rita Barberá va exhibir durant més de 25 anys, l'arribada de Ribó a l'alcaldia va suposar una reorientació de la idea de ciutat per arrenglerar-la amb els models de tantes urbs europees que fomenten el transport públic i resten opcions a l'automòbil a favor dels deplaçaments a peu i amb bicicleta (o en patinet, que és un vehicle d'ús creixent). No va ser casual que les polítiques relacionades amb el transport i el trànsit convertiren el regidor responsable de l'àrea de mobilitat, Giuseppe Grezzi, en un parallamps de totes les tempestes que l'oposició i el sistema local de mitjans van desencadenar sense descans.

I per això no va ser l'únic, però sí l'argument més cridaner, del PP i Ciutadans en la crítica al tripartit d'esquerres. Fins al punt que, en campanya, les dues formacions van prometre eliminar alguns dels carrils bici més polèmics. Unes vies ciclistes, les que van amenaçar amb desmuntar, per les quals circulen 45.000 persones al dia. Però ha tornat a guanyar l'esquerra i, per tant, el desenvolupament d'aqueix nou model continuarà.

València és una ciutat plana, de clima benigne. Reuneix les condicions ideals per a aprofundir en el paradigma del carrer habitat, és a dir, el carrer dels vianants, on es despleguen les interaccions humanes en tota la seua riquesa i la seua pluralitat. Un fet que implica reduir la velocitat, la intensitat i les possibilitats d'aparcament del cotxe privat, però també establir una política metropolitana de mobilitat i transport que la dreta va desmantellar a consciència i que l'esquerra a penes ha començat a organitzar.

Alguns experts posen objeccions a l'abús de la fórmula dels carrils bici perquè defensen un model que no segregue sistemàticament en infraestructures específiques la circulació de bicicletes i faça ús on siga possible d'un viari mixt. Amb una prioritat bàsica: la gran massa de vianants que es desplacen per l'urbs, considerada la gran riquesa social que cal protegir.

I aqueix és precisament el repte d'aquest segon mandat de l'Ajuntament d'esquerres que començarà, la conversió en zona de vianants, que implica una estratègia combinada d'urbanisme i mobilitat. La intenció de l'equip de Ribó és tancar al trànsit de cotxes quatre grans places, en una maniobra urbanística que implicarà la pràctica conversió en zona de vianants del centre històric de València. Les obres en la primera d'elles, la plaça de la Reina, estan llestes per a començar. Després vindran les places del Mercat, de la Ciutat de Bruges i de l'Ajuntament.

Sens dubte, Ribó haurà d'afrontar projectes de major envergadura, com la regeneració efectiva del barri del Cabanyal, o actuacions més urgents i complexes, com les relacionades amb la provisió d'habitatge assequible i amb el control del preu del lloguer, però és segur que la política del “carrer habitat” suscitarà les més aferrissades tempestes locals. Potser perquè, en cas que culmine amb èxit, convertirà València en un altre tipus de ciutat.