El dret a la informació guanya la batalla al dret a l'oblit, el cas del 'botxí' de Miguel Hernández

La professió d'historiador respira alleujada. La Universitat d'Alacant (UA) ha rectificat i el nom d'Antonio Luis Baena Tocón, el secretari del judici sumaríssim que va condemnar a mort al poeta Miguel Hernández, continuarà apareixent en els articles del catedràtic de Literatura Juan Antonio Ríos Carratalá.

Les alarmes havien saltat després que l'UA accedira a la petició del fill de Baena Tocón, contrari al fet que el seu pare apareguera com un dels ‘botxins’ del famós poeta oriolà la pena del qual de mort finalment va ser commutada a 30 anys de presó, morint a la infermeria de la presó del Reformatori d'Adults d'Alacant en 1942.

La institució acadèmica, no obstant això, recordava aquest dimarts que havia sigut el mateix autor, Ríos Carratalá, el que havia decidit primer substituir el nom complet de Tocón per les seues inicials i després desindexar l'article titulat “El Cas Diego San José i el Jutge Humorista”, publicat en RUA, el Repositori institucional de l'UA, de forma cautelar fins que hi haguera un pronunciament definitiu.

El fill de l'alferes s'emparava en la llei de protecció de dades i la resolució inicial de l'UA argumentava que el nom d'Antonio Luís Baena Tocón “no aconsegueix la consideració de figura pública”, per la qual cosa havia de “garantir-se la protecció de supressió i el dret a l'oblit digital de l'afectat”.

Davant la revolada mediàtica, el propi rector Manuel Palomar insistia, “en cap cas” el que està en dubte és el resultat de la investigació ni el dret de la comunitat científica a indagar en la història i en els seus personatges, que és “inqüestionable”, va afirmar, “sinó la pugna entre dos drets molt nous en el nostre context jurídic, el dret a la protecció de dades i l'oblit digital enfront del dret a l'accés a la informació”.

Ara, el Consell de Govern de l'UA frena la decisió provisional anterior i anul·la el recurs de gerència del 12 de juny de 2019 sobre la mesura tècnica acordada de desindexació del nom d'Antonio Luis Baena. El rector ha explicat aquest dimarts que per a la resolució del recurs d'alçada presentat pel catedràtic Ríos Carratalá s'ha dut a terme una nova ponderació en la qual s'ha tingut en compte un informe remés per l'Agencia Española de Protección de Datos el passat 21 de juny sobre un cas de similars circumstàncies.

En aquesta revisió s'ha tingut particularment en compte, segons manté el rector, “les finalitats d'investigació científica o històrica, la consideració d'autoritat pública i el concepte d'investigació” que, tal com ha manifestat, “inclou la publicació en obert” en repositoris virtuals “com un índex de qualitat de la difusió científica i una extensió del contingut digital de la investigació mateixa”.

L'article esmentat, conclou la màxima autoritat de l'UA, “pot ser indexat pels cercadors d'internet de la Universitat d'Alacant sense cap limitació” pel que “procedeix anul·lar la mesura tècnica adoptada”.

Referent a això, aclareix el Palomar que, en contra de la resolució anterior de la Universitat d'Alacant, l'actual aprecia que en el període històric investigat l'actuació com a secretari judicial i, per tant, en l'exercici d'una funció pública per part de Baena Tocón, “té un interés públic pel que tindria consideració d'autoritat pública i la publicació del seu nom i cognoms no és contrària a la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal”.

Protecció legal

Fonts jurídiques consultades per aquest mitjà consideren que el rector “ha obrat correctament”. Recorda Enrique Martín, fundador de Ibidem, bufet especialitzat en la llei de propietat intel·lectual i protecció de dades, que aquesta última ha de ser comparada amb la llei de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge en l'article vuité de la qual del capítol II estableix l'exempció que “no es reputarà, amb caràcter general, intromissions il·legítimes les actuacions autoritzades o acordades per l'Autoritat competent d'acord amb la llei, ni quan predomine un interés històric, científic o cultural rellevant”.

Explica aquest lletrat que preval el dret “a la investigació històrica i científica” la qual “promou l'accés a la veritat”. No obstant això, el cas de l'UA hauria anat per altres rumbs si l'autor de l'article haguera citat al secretari del judici contra Miguel Hernández “amb valoracions no veraces, cosa que no ha sigut el cas”.

Per part seua, el rector de la universitat ha insistit aquest dimarts que hauria de regular-se aquesta qüestió per a protegir l'obra científica. Per això ja va instar a mitjan juny al Consell de Govern perquè elabore una normativa “que permeta que les metadades dels textos científics formen part de manera intrínseca a aquests”, de manera que estarien protegits pels Drets d'Autor i la seua modificació correspondria exclusivament a l'autor.

Al seu judici, mentre no existisca empara legal, el debat continuarà existint sobre si les metadades de les obres editades digitalment formen o no part de l'obra publicada i si són o no, modificables pels administradors dels repositoris.