eldiario.es

9

Què és i com funciona la ‘Llista Viernes’: una iniciativa contra la publicitat electoral invasiva

Un directori permet que els ciutadans puguen manifestar la seua oposició a l’enviament de propaganda electoral per via electrònica

S’ha admés un recurs d’inconstitucionalitat contra l’article 58 bis de la Loreg que obri la porta a la realització de “perfils ideològics” dels votants basats en les xarxes socials

Las imágenes de los perfiles de PP, PSOE, Podemos, Ciudadanos y Vox en facebook

Les imatges dels perfils de PP, PSOE, Podem, Ciutadans i Vox en Facebook

A mitjan anys noranta naixia a Espanya la ‘Llista Robinson’, una iniciativa que gestiona l’Associació Espanyola d’Economia Digital (Adigital) que té per objecte l’exclusió publicitària dels que s’hi registren. Actualment compta amb més de 600.000 usuaris –els consumidors poden accedir a aquest servei de manera gratuïta–, que es registren i trien sobre quins canals no volen rebre publicitat.

Inspirat en aquesta iniciativa, un grup d’advocats i juristes experts en privadesa i dret digital de tot Espanya integrats en el grup Secuoya han posat en marxa la ‘Llista Viernes’ per a combatre el correu brossa o publicitat invasiva electoral. “Si el nom de la Llista Robinson pren com a referència el protagonista de la novel·la de Daniel Dafoe, en aquest cas s’ha triat el nom del company de Robinson Crusoe”, explica Francisco Adán, un dels advocats integrats en el grup Secuoya: “Serveix per a manifestar la teua oposició a l’enviament de propaganda electoral als correus electrònics i telèfons que es faciliten”.

La ‘Llista Viernes’, que s’ha posat en marxa aquesta setmana, és un projecte gestionat a través d’una fundació sense ànim de lucre. “Òbviament, inscriure’t en la llista no obliga els partits polítics a res, de moment, però aspirem que s’hi apunte tanta gent que es vegen obligats a fer-ho”, afirma Adán.

Reforma de la llei i recurs d’inconstitucionalitat

La idea sorgeix arran de l’aprovació, el mes de desembre passat, de la nova Llei orgànica de protecció de dades personals i garantia de drets digitals, que incorpora un article 58 bis en la Llei orgànica del règim electoral general (Loreg) que ha sigut recorreguda davant el Tribunal Constitucional pel Defensor del Poble a instàncies d’una sèrie d’advocats (entre ells, dos dels components del grup Secuoya). Segons denuncien, aquesta reforma vulnera la normativa europea i el Reglament General de Protecció de Dades i viola drets fonamentals relatius a la privadesa, la protecció de dades personals, el dret a la llibertat ideològica, a la llibertat d’expressió i d’informació i a la participació política.

Concretament, el text diu que la recopilació de dades relatives a les opinions polítiques de persones que duguen a terme els partits polítics en el marc de les seues activitats electorals “estarà emparada en l’interés públic únicament quan s’oferisquen garanties adequades”. No obstant això, no queda clar què es consideren aqueixes garanties adequades.

Així mateix, explica que els partits, coalicions i agrupacions electorals “podran utilitzar dades personals obtingudes en pàgines web i altres fonts d’accés públic per a la realització d’activitats polítiques durant el període electoral”. Això, com explica Adán, obri la porta a la utilització de les publicacions dels ciutadans en xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram...) per a la realització de perfils ideològics dels electors.

Aquestes bases de dades, en teoria, haurien de ser eliminades una vegada passats els períodes electorals. “Però, es complirà o els partits mantindran els perfils ideològics que han fet?”, es pregunta l’advocat.

Quant a l’enviament de propaganda electoral per mitjans electrònics o sistemes de missatgeria i la contractació de propaganda electoral en xarxes socials o mitjans equivalents “no tindran la consideració d’activitat o comunicació comercial” i s’explicita: “Es facilitarà al destinatari una manera senzilla i gratuïta d’exercici del dret d’oposició”, però adverteixen els juristes que aqueix dret s’ha d’exercir “a posteriori, després que hagen recaptat la informació sobre mi”.

“El problema és com es tracten aqueixes dades, aqueixa radiografia ideològica que fan els partits polítics de tots nosaltres”, afirma Adán, que critica la redacció “ambigua” de l’article 58 bis “que pot abastar-ho tot” i insisteix que contravé la normativa europea. De moment, i mentre es resol el recurs d’inconstitucionalitat (admés a tràmit el 12 de març passat), des de Secuoya confien d’aconseguir prou força com perquè els partits polítics acaben fent cas a les peticions dels ciutadans.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha