Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Feijóo se alinea con la ultra Meloni y su discurso de la inmigración como problema
Israel anuncia una “nueva fase” de la guerra en Líbano y crece el temor a una escalada
Opinión - Junts, el bolsillo y la patria. Por Neus Tomàs

Emergència habitacional: els lloguers a València s’apugen més que a Madrid i quasi tant com a Barcelona

El edil de Cambiemos Nacho Tornel propone más medidas para favorecer el alquiler

Carlos Navarro Castelló

València —

Tomb total en el preu dels lloguers d’habitatges per a ús residencial en els últims anys a València. La ciutat ha registrat un increment del 39,4% des que va arribar al mínim històric, al maig del 2014, un augment molt superior al que ha registrat Madrid en el mateix període (27%) i pròxim al que ha experimentat Barcelona (48%).

Així es desprén d’un estudi del portal immobiliari Fotocasa, especialista en el mercat d’habitatge de segona mà i de lloguer.

Segons l’informe esmentat, la capital valenciana va registrar el seu màxim històric al gener del 2008, quan va arribar a 8,83 euros per metre quadrat, és a dir, que un pis de 100 metres quadrats es cotitzava llavors a 883 euros per mes.

A partir d’aqueix moment, el mercat es va desplomar un 48% fins als 5,81 euros mensuals per metre quadrat registrats al maig del 2014.

Des d’aqueix moment, fins ara, els preus han tornat a apujar un 39,4% fins a 7,77 euros actuals. L’increment en els últims quatre anys és molt superior al registrat de mitjana a la província de València (29,8%), a la Comunitat Valenciana (24,2%) i a Espanya (16,4%).

Per districtes, actualment la zona més cara de València per a llogar és Campanar, amb 8,78 euros el metre quadrat, seguida de l’Eixample (8,76 euros) i Ciutat Vella (8,46 euros) i les que més han apujat des que Fotocasa té registres per districtes (juliol del 2014), han estat l’Eixample (33,5%) i Campanar (32,4%). Als Poblats Marítims els lloguers s’han encarit un 27,4% i a Ciutat Vella, un 15%.

Però, quina és la causa d’aquest augment dels preus tan pronunciat? Fonts de Fotocasa han explicat que entre els motius destaca un augment de la demanda del lloguer en detriment de la compra com a conseqüència de la crisi i, alhora, una reducció de l’oferta, entre altres motius, perquè cada vegada més propietaris destinen els seus habitatges al lloguer turístic.

“Emergència habitacional”

De la seua banda, la directora general d’Habitatge de la Generalitat Valenciana, Rebeca Torró, comenta que “el creixement percentual dels preus mitjans de lloguer és inquietant, però l’anàlisi fina de la situació permet constatar una evolució encara més inquietant: la disminució tan important d’oferta d’habitatges de lloguer i, sobretot, la quasi desaparició de l’oferta assequible. És una verdadera situació d’emergència habitacional”.

Sobre les causes, a més de la proliferació d’apartaments turístics i de la rebaixa de la durada dels contractes de cinc a tres anys, destaca que l’evolució del mercat immobiliari és causa principal de l’augment: “posteriorment a l’esclat de la bambolla immobiliària disminuïen els preus de venda de l’habitatge, amb la qual cosa l’habitatge va deixar de ser un actiu (una mercaderia) interessant; de sobte, calia rendibilitzar l’habitatge llogant-lo, i es va arribar a una situació de mercat de lloguer que funcionava de manera relativament equilibrada en termes d’oferta i demanda”.

No obstant això, “amb el retorn del creixement dels preus de venda, l’habitatge ha tornat a ser un actiu financer interessant, i el lloguer deixa de ser-ho, amb la qual cosa l’oferta es redueix considerablement”.

A la vora de la bambolla

Diferents col·lectius veïnals adverteixen de l’efecte pervers que està generant el boom d’apartaments turístics, com ara l’increment del preu dels lloguers, fet que acaba expulsant els veïns dels seus barris de tota la vida a la recerca de preus més assequibles.

La regidora de Turisme de l’Ajuntament de València, Sandra Gómez, ja va advertir que València està a la vora de la ‘bambolla’.

La ciutat té 4.714 apartaments turístics, la qual cosa suposa un 48,6% de l’oferta habitacional municipal (18.102 places). D’aqueixes places, només 2.245 estan regulades –pertanyen a empreses o immobiliàries i estan donades d’alta en Hisenda, per la qual cosa paguen els impostos que els pertoca–. La resta (2.469) són de particulars que les lloguen sense cap mena de control.

Tant des de l’Ajuntament com des de la Generalitat estan estudiant diverses iniciatives encaminades a regular i endurir les condicions d’aquest tipus d’allotjament, entre les quals, la imposició d’una taxa als clients, la limitació de dies que es pot oferir un apartament turístic o la necessitat que tinguen un visat de l’Ajuntament i amb permís de la comunitat de veïns per a poder-se donar d’alta en el registre autonòmic.

Etiquetas
stats