Els veïns que lluiten perquè el CIS publiqui “l'autèntic” sondeig sobre la República: “La monarquia és una mentida”
LLEGIR EN CASTELLÀ
La conversa bull mentre comencen a arribar els concurrents. Entre cafès i apunts escampats en una llibreta, diversos veïns del municipi mallorquí d'Esporles s'acosten a la taula del cèntric restaurant Es Brollador i comencen a parlar. “Hi ha una clara intencionalitat de les institucions per ocultar el sondeig...”, deixa anar un d'ells. Els presents són part dels coordinadors d'un grup de 74 persones que fa més de dos anys va emprendre una insòlita batalla: reclamar que el Govern espanyol faci pública l'enquesta que l'expresident Adolfo Suárez va encarregar el 1976 per preguntar a l'opinió pública, en el context de la Transició, si preferia un Estat monàrquic o republicà. La consulta va donar la victòria a la proclamació d'una nova República a Espanya -com va confessar el mateix mandatari d'UCD dècades després-, però, des de llavors, el silenci institucional és absolut.
Els autors de la iniciativa recriminen, en declaracions a elDiario.es, que l'Executiu central mantingui sota secret aquest sondeig mentre el president del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), José Félix Tezanos, revelava aquest dimarts el resultat d'una altra enquesta, que també va encarregar Suárez, però ja el 1979. En aquella ocasió, els ciutadans es van inclinar a favor de la monarquia: “Els qui es declaraven partidaris de la monarquia eren un 30,19% i de la república, un 19,7%. Indiferents, el 31,7%”. Durant la seva compareixença, Tezanos va admetre que el problema d'aquella consulta rau en el fet que va tenir “una mostra insuficient de 504 entrevistes”. Malgrat això la seva conclusió va ser clara: en conjunt, va apuntar, “els monàrquics més accidentalistes sumaven un 62%”.
“És una barbaritat que Tezanos digui que hi havia un 62% a favor de la monarquia sense donar la fitxa tècnica. No diu com es va formular la pregunta, quin era el marge d'error ni com es va seleccionar la mostra. I, a sobre, era una enquesta feta a poc més de 500 persones, amb un marge d'error altíssim”, critica Josep Ferrà, integrant del grup de veïns d'Esporles i batle d'aquesta localitat enclavada a la Serra de Tramuntana. Per la seva banda, Domingo, un altre resident, posa l'accent en el fet que Tezanos triés aquest dimarts per donar a conèixer l'enquesta de 1979: “Dona la casualitat que 48 hores abans ens havíem adreçat al president del Govern [d'Espanya] per insistir que publiqui el sondeig de 1976”.
És una barbaritat que Tezanos [president del CIS] digui que hi havia un 62% de persones a favor de la monarquia sense donar la fitxa tècnica. No diu com es vaular la pregunta ni com es va seleccionar la mostra. I a sobre era una enquesta feta a poc més de 500 persones, amb un marge d'error altíssim
Domingo recrimina, a més, el comportament de Suárez: “Si tu actues coneixent una informació pagada amb diners públics i coneixent-la només tu, i prens decisions sobre una informació privilegiada que no tenen a veure amb el que opina la societat, estàs trencant-ho tot. I això és el que ha passat”.
“La monarquia s'ha construït amb una gran mentida”
Els veïns sostenen que l'ocultació de la consulta de 1976 respon a un patró històric: “Quan capten que socialment no hi ha una majoria a favor de la monarquia, s'amaguen les dades. Va passar a la Transició i ha tornat a passar quan la valoració del rei va caure per sota de 5 al CIS entre 2011 i 2015”, assevera Domingo. Aquest resident recorda que fa anys el baròmetre va deixar de preguntar directament per monarquia o república i es va limitar a mesurar la confiança en la Corona. En aquest sentit, critica que el president d'aquest organisme públic “porta des de 2015 dient que no es pregunta per la monarquia perquè per a la gent no és un problema”. El grup, no obstant això, ha estudiat minuciosament les sèries estadístiques del CIS i els cicles d'ocultació i publicació de dades i desmenteix Tezanos: “Quan van començar els suspensos, van retirar la pregunta”.
Domingo Sanz recorda que fa anys el baròmetre del CIS va deixar de preguntar directament per monarquia o república i es va limitar a mesurar la confiança en la Corona. “Quan van començar els suspensos, van retirar la pregunta”, denuncia
El veí assevera que aquest patró ja existia a la Transició i incideix en què aquesta es va fonamentar sobre un relat adulterat: “La monarquia s'ha construït amb una gran mentida”, subratlla mentre els altres assenteixen. “No va tenir el suport inicial de la població i es va ocultar. Quan les dades interessaven, es publicaven. Quan no, s'oculten”, afegeix Ferrà, qui considera que es tracta d'“un joc molt esbiaixat” atès que “tots els aparells mediàtics que acompanyen les institucions fan reflotar aquesta narrativa perquè la monarquia sigui acceptada”.
La Llei franquista de Secrets Oficials
Per damunt d'això, el primer edil considera “molt greu” que “s'ocultin aquestes coses en democràcia amb una llei de secrets franquista”. Es refereix, en concret, a la Llei de Secrets Oficials que es va aprovar el 1968, amb el règim de Franco en vigor, i en la qual les institucions s'emparan per no fer públic el sondeig de 1976. En una resposta oferta el 5 d'abril de 2023 al senador Vicenç Vidal, qui milita a Més per Mallorca, l'Executiu central al·ludia a l'elaboració d'un avantprojecte de llei que pretén substituir la norma encara vigent. “El Govern està compromès amb l'elaboració de l'Avantprojecte de Llei d'Informació Classificada que actualitzi el règim jurídic preconstitucional en aquesta matèria, tal com passa als països del nostre entorn”, responia aleshores l'Executiu, reconeixent, potser implícitament, l'existència de l'enquesta que se li va formular a l'opinió pública espanyola dos anys abans d'aprovar-se la Constitució. “Aquesta és l'autèntica enquesta”, comenta Domingo.
Les institucions s'emparen en la Llei de Secrets Oficials de 1968, aprovada amb el règim franquista en vigor, per no fer públic el sondeig de 1976
Ferrà va més enllà: “El més greu és que en un Estat democràtic s'estiguin ocultant coses que van passar durant la dictadura, que és el que s'està fent en aquest cas, quan aquesta llei franquista no obliga a ocultar-les. Un govern democràtic pot desclassificar el que vulgui i, si no ho fa, és perquè no li dóna la gana, perquè ha publicat coses que també estaven sota aquesta mateixa llei”. “Quin barem democràtic té Espanya amb aquesta llei de secrets d'Estat?”, es pregunta. I sentencia: “El Govern [espanyol] protegeix la dictadura”.
Sobre la nova norma que prepara l'Executiu central, alerta que permetria bloquejar documents durant dècades “sense necessitat de justificar-ho davant la ciutadania” -el text estableix un mínim de 45 anys, prorrogables de forma motivada a un màxim de 60-. El batle confia que “els comptadors no arrenquin des de zero” per als documents classificats actualment, en línia amb altres veus crítiques que temen que els terminis del secret dels documents es reiniciïn i aquests continuïn algunes dècades més sota sigil, buidant així la memòria col·lectiva i mantenint ocultes determinades zones fosques de la història contemporània. “Ara estem veient com la població jove no sap ni qui és Franco ni què és la Transició. D'aquí a 40 o 50 anys, la feina de desmemòria que s'haurà fet serà total”, recela.
La llei de secrets franquista no obliga a ocultar. Un govern democràtic pot desclassificar el que vulgui i si no ho fa és perquè no li dóna la gana. ¿Què barem democràtic té Espanya amb aquesta llei de secrets d'Estat? El Govern [espanyol] protegeix la dictadura
La trobada a Es Brollador avança i la frustració es barreja amb la determinació. Alguns proposen escriure de nou als grups parlamentaris que donen suport al Govern central; altres creuen que caldrà explorar noves vies legals. L'únic segur és que no pensen rendir-se, atès que, en la seva opinió, el que ha succeït no és un detall històric menor, sinó un element que hauria canviat la forma en què diverses generacions es van acostar a la Transició i a la cultura democràtica.
“Si s'hagués conegut aquesta enquesta, tindríem una societat molt millor”, subratlla Domingo, qui considera que “els professors d'història haurien pogut explicar el sondeig sense por que en cada classe es generés una petita guerra civil”. En aquesta línia, subratlla: “Si s'hagués conegut que Espanya en aquell moment preferia república, els professors haurien pogut dir a milions de nens i adolescents: 'Aquest és el país en què vivim'”. La veu li tremola lleugerament en recordar els infructuosos intents per aconseguir que el Govern d'Espanya recapaciti: “Envies un escrit i res. És desesperant. Estem molt fotuts”.
Si s'hagués conegut l'enquesta, tindríem una societat molt millor i els professors d'història haurien pogut explicar els seus resultats sense por que en cada classe es generés una petita guerra civil. Si s'hagués conegut que Espanya en aquell moment preferia república, els professors haurien pogut dir a milions de nens i adolescents: 'Aquest és el país en què vivim'
La confecció i els resultats de l'enquesta havien dormit el somni dels justos durant diverses dècades fins que un 'resbaló' del mateix Suárez va jugar en contra seva. En una entrevista inèdita que la periodista i biògrafa oficial de la Transició, Victoria Prego, va realitzar el 1995 a l'expolític i que, 21 anys després, seria desvetllada per La Sexta Columna el novembre de 2016, Suárez va reconèixer que, quan el 1977 va impulsar la Llei per a la Reforma Política que eliminaria jurídicament les estructures de l'aparell franquista, va introduir-hi les paraules 'rei' i 'monarquia', amb disposicions com “el Rei sanciona i promulga les lleis” o “el President de les Corts i del Consell del Regne serà nomenat pel Rei”. “Vaig ficar la paraula rei i la paraula monarquia a la Llei i així vaig dir que ja havia estat sotmès a referèndum”, va justificar literalment l'expolític, qui, d'aquesta manera, evitava una consulta expressa sobre monarquia o república i s'assegurava la permanència de la institució dinàstica sense tan sols haver estat sotmesa a votació popular.
Confessions a micro tapat
Suárez -això sí, tapant el micròfon perquè no es registressin les seves paraules- va al·legar que va actuar d'aquesta manera perquè els sondejos dels quals disposava el Govern espanyol -i que mai van arribar a publicar-se- anunciaven que el model republicà era el preferit pels espanyols. “Quan la major part dels caps de Govern estrangers em demanaven un referèndum sobre monarquia o república... fèiem enquestes i perdíem”, va admetre l'expolític abulenc, qui, durant la dictadura franquista, va ostentar diversos càrrecs públics per, el 1976, ser nomenat líder de l'Executiu central pel rei Joan Carles I. Va morir el 2014, deixant un cúmul d'incògnites i interrogants sobre com es va forjar la Transició. Gairebé cinquanta anys després, les ombres que planen sobre el relat d'aquell històric període continuen sense aclarir-se.
Al gener de 2024 un grup de jutges i juristes de Balears, entre els quals es troben José Castro -conegut per dirigir la instrucció del cas Nóos- i Juan Pedro Yllanes -qui va renunciar a presidir el judici contra Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina per accedir a la política de la mà de Podem-, van remetre una carta al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en la qual li reclamaven que es desclassifiqui tota la informació relativa a l'enquesta de 1976. Igual que els veïns d'Esporles, volen arribar al fons d'aquesta qüestió per conèixer si, efectivament, els qui van tutelar la transició de la dictadura franquista a la democràcia parlamentària van blindar mitjançant aquests dubtosos mètodes la continuïtat d'un règim caduc sota el parapet de la monarquia i van impossibilitar que la bandera de la República pogués onejar de nou als balcons de les institucions.
El gener de 2024 un grup de jutges i juristes de Balears, entre els quals es troben José Castro i Juan Pedro Yllanes, van reclamar al Govern que es desclassifiqui la informació relativa a l'enquesta de 1976 per conèixer si els qui van tutelar la transició del franquisme a la democràcia parlamentària van blindar mitjançant dubtosos mètodes la continuïtat del règim
En la seva missiva, reclamaven que, juntament amb els resultats del referèndum de la Llei de la Reforma Política -elaborada pel president de les Corts franquistes Torcuato Fernández Miranda-, el Govern central proporcioni l'entrevista que Prego va realitzar a Suárez i en la qual, recorden, aquest “va desvetllar que abans del referèndum de 1976 havia ordenat la realització d'enquestes, que no va publicar, i que li van permetre organitzar el referèndum per obtenir els resultats que li interessaven i assegurar la continuïtat de la monarquia que el dictador havia restaurat el 1947 mitjançant la Llei de Successió del cap d'Estat”. A través d'aquesta norma, Franco va establir que Espanya, com a unitat política, era un Estat catòlic, social i representatiu que, d'acord amb la seva tradició, es declarava constituït en regne, reservant-se d'aquesta manera la facultat de proposar a les Corts la persona que havia de ser cridada, al seu dia, a succeir-lo a títol de rei.
A Esporles, mentrestant, els veïns no descarten emprendre noves accions després de Nadal. Malgrat el cansament acumulat, els seus integrants mantenen la convicció que la societat mereix saber què pensaven realment els espanyols el 1976, quan Adolfo Suárez va decidir mirar aquelles xifres i callar.
0