Pere Rotger, l'expresident del Parlament amb el PP que va dimitir tot i no arribar a judici: “Vaig deixar el càrrec en dos minuts”

El 12 de desembre del 2012 hi havia ple al Parlament balear. Tot i això, no seria una sessió qualsevol: aquell mateix matí, el llavors president de la Cambra, Pere Rotger (PP), anunciaria la seva dimissió arran del seu encausament en la ramificació balear del cas Gürtel, més coneguda com cas Over Marketing. Una decisió que, assegura, no li va llevar “ni dos minuts”: “Feia un any i mig que estava a la presidència però, per respecte a la institució, no podia romandre com a president estant imputat. Cal oferir una imatge d'honestedat i que no ens agafem als càrrecs”, subratlla en declaracions a elDiario.es. Mai va arribar a seure a la banqueta dels acusats.

El pas que va fer Rotger, històric dirigent del PP balear, contrasta amb l'actitud de l'actual màxim responsable de la Cambra autonòmica, Gabriel le Senne (Vox), entestat a aferrar-se a la butaca de la presidència tot i que sobre ell pesa, ja en ferm, una interlocutòria d'obertura de judici oral trencar, el 18 de juny de l'any passat, una fotografia de tres víctimes del franquisme. Estava a punt de debatre's a l'hemicicle la derogació de la llei balear de memòria democràtica. Dilluns passat, l'Audiència Provincial de Balears va tombar l'última possibilitat que li quedava de deslliurar-se de la banqueta en rebutjar el recurs que el dirigent ultra va interposar al gener per sol·licitar-ne l'exoneració.

Fins ara, Le Senne, al contrari que Rotger, s'ha negat a dimitir. Argueix que continua “emparat pel dret de la presumpció d'innocència” i que va actuar “en l'exercici de les seves funcions, sense cap altra intenció que aplicar el Reglament”, malgrat que els lletrats de la Cambra van censurar durament el seu comportament. Per part seva, la presidenta del Govern, la popular Marga Prohens, tampoc l'ha forçat a deixar el càrrec.

Al contrari que el parlamentari d'extrema dreta, Rotger, president del Parlament durant la segona legislatura de Jaume Matas (2003-2007) i durant els primers mesos del mandat de José Ramón Bauzá (2011-2015), no ho va dubtar: “Vam prendre la decisió ràpidament. Quan vaig demanar l'arxiu i al cap d'un mes el jutge em va respondre que no era el moment processal oportú per arxivar la meva imputació i vaig sortir del ple que en aquest moment estava presidint i em vaig reunir en el meu despatx amb Bauzá. Vam estar dos minuts, vam dir que el millor era deixar el càrrec, vaig reunir la premsa i vaig anunciar la meva dimissió”.

L'expresident estava sent investigat en el marc del cas Over, trama per la qual sí que van ser jutjats -i condemnats- Matas -més de vuit anys de presó i mig segle d'inhabilitació a la seva esquena- i la seva 'factótum' José María Rodríguez. El motiu: haver finançat en negre va finançar part de la campanya electoral del PP balear el 2003 i haver arreglat a canvi diversos contractes públics a favor de l'empresa Over Marketing, que també va estendre els seus tentacles a Madrid i la Comunitat Valenciana.

En el cas de Rotger, recorda que va ser imputat per una factura de 17.500 euros que inicialment els investigadors van vincular al finançament irregular del partit. “Durant la declaració que vaig prestar, el jutge ja em va comentar que segurament el tema acabaria en res”, subratlla. Al capdavant de la causa hi havia José Castro, instructor de les múltiples investigacions obertes contra Matas i els seus subordinats. Un periple judicial ple d'escàndols que s'allargaria durant pràcticament una dècada: obres colossals, contractes a dit, adjudicacions la investigació de les quals el magistrat va vincular Gènova...

La petició de sobreseïment formulada per Rotger va ser recolzada tant per la Fiscalia Anticorrupció com per l'Advocacia de la Comunitat Autònoma. En la seva petició, la defensa de l'exalt càrrec del PP al·legava que no va incórrer en cap delicte en contractar Over des de l'Ajuntament d'Inca, del qual va ser batle, i que aquesta adjudicació no va tenir res a veure amb el finançament il·legal del PP. L'expedient, l'objecte del qual va ser la realització d'unes enquestes sobre la qualitat de vida al municipi mallorquí -treballs pels quals Over va percebre 20.300 euros (17.500 sense IVA), va ser tramitat a més amb posterioritat a la sortida del Govern per part de Matas, el 2007, bandejat a Balears després de la patacada electoral que va patir aquell Estats Units.

“No passa res per dimitir”

“Aquestes investigacions estan absolutament desconnectades, tant en el temps com en els intervinents, dels fets d'Inca”, asseverava el lletrat de Rotger. El jutge Castro va descartar que el dirigent popular s'hagués lucrat amb l'adjudicació del contracte o que mitjançant aquest hagués beneficiat la trama Over. La imputació de l'expresident del Parlament va acabar sent sobreseguda el novembre del 2015, gairebé tres anys després d'haver dimitit.

Tot i això, reflexiona Rotger, tant Bauzá com ell ho van tenir “clar”: “Per mi, haver estat tres anys imputat presidint el Parlament, la segona institució de Balears, hauria estat desastrós”. I prossegueix: “Vaig continuar com a diputat i cap grup parlamentari ni ningú es va ficar amb mi, perquè a més tothom sabia que allò [la factura investigada] no era res. Hi ha imputacions i imputacions”. Afegeix, visiblement satisfet amb la decisió que va prendre: “Estem parlant de transparència, d'honestedat. Si et toca a tu [ser investigat i deixar el càrrec] encara que sàpigues que ets innocent... doncs mala sort, no? Vam respondre i no passa res per dimitir”.

En aquest sentit, aclareix que no li “ha de dir a Le Senne el que ha de fer”: “Només puc dir-li que si ho deixa aquí no passaria res. És jove i té molt per fer. Però és una cosa que ha de decidir ell”, insisteix.

Rotger incideix que “cal donar una imatge a la societat” i assegura que, passats gairebé 13 anys des que va deixar la presidència del Parlament, se sent “molt honrat” als 73 anys “de poder anar per tot Mallorca” i que el “respectin”. “Hi ha moments difícils a la vida, com ho va ser el meu al seu moment, però després et quedes amb la consciència tranquil·la que vam fer el que havíem de fer”, sentencia.

La dimissió de Munar, primera presidenta a anar a judici

Es dóna la circumctància que Le Senne és el segon president de la Cambra balear que s'asseurà a la banqueta dels acusats després que Maria Antònia Munar, històrica dirigent de l'extinta i ara ressuscitada Unió Mallorquina (UM), fos jutjada fins i tot en sis ocasions per diversos dels casos de corrupció més sonors de la història de Balears i acabés acumulant -i complint- condemnes que sumaven 14 anys i mig de presó.

A diferència de l'actual màxim responsable del Parlament, el 28 de febrer del 2010 Munar va anunciar la seva dimissió com a segona autoritat de les illes i l'abandonament de la vida política abans d'arribar a judici. Setmanes abans, el 5 de febrer, la successió d'escàndols va fer que l'acord de governabilitat subscrit entre PSIB-PSOE, els nacionalistes del Bloc per Mallorca i UM saltés pels aires: els socialistes van cessar tots els consellers de la formació regionalista, trencant així el pacte subscrit amb ells tres anys abans.

La mateixa Unió Mallorquina va ser l'encarregada de donar a conèixer la dimissió de l'expolítica mitjançant un comunicat en què, paradoxalment, afirmava que,“com es demostrarà”, Munar “sempre havia actuat des de la legalitat més absoluta i d'acord amb l'ètica política” al llarg de la seva trajectòria pública. Unes manifestacions que el veredicte dels tribunals acabaria desmentint.

L'antiga dirigent d'UM va ser condemnada per primera vegada el juliol del 2012 a cinc anys i mig de presó -posteriorment confirmats pel Tribunal Suprem- per delictes demalversació continuada, prevaricació, frau a l'Administració i falsedat per haver afavorit el desviament de fins a 240.000 euros a l'empresa Vídeo U, controlada a través de testaferros per Munar i el llavors dofí polític Miquel Nadal i utilitzada com a mitjà de difusió dels interessos d'UM.

Un any després, el juliol de 2013, l'Audiència Provincial de Balears la va condemnar a sis anys de presó per frau i revelació de secrets arran de la venda irregular dels terrenys palmesans de Can Domenge a la constructora Sacresa. El mateix dia que Munar coneixia la sentència, la Fiscalia va instar el seu ingrés a la presó preventiva per risc de fuga i davant la possibilitat que tingués fons a l'estranger que li facilitessin evadir la Justícia. En el següent judici, Munar va ser sentenciada a tres anys més per cobrar part dels quatre milions d'euros de suborn que Sacresa va pagar a diversos dirigents d'UM a canvi de ser-li concedits els solars de Can Domenge.

En la resta de casos pels quals es va asseure a la banqueta, l'expresidenta del Parlament va acabar acceptant acords de conformitat amb la Fiscalia pels quals va ser condemnada a diverses penes d'inhabilitació, entre elles per afavorir des del Consell de Mallorca a Studio Media, una de les empreses més properes a UM que van ser regades amb fons de la institució.

En un dels últims judicis que va afrontar, Munar va manifestar entre llàgrimes estar “morta política, econòmica i socialment”. El fiscal, no obstant això, va fer cas omís als sanglots de la exdirigente i, dirigint-se al jurat, va proferir: “La responsabilitat d'aquest sofriment no és dels quals fan complir la llei, sinó del que es va aprofitar del seu càrrec per a saltar-la-hi”.