Prohens evita reconèixer el “genocidi” israelià a Gaza i desvia el debat per carregar contra la política migratòria de Pedro Sánchez

Enmig de la indignació de bona part del Parlament balear, la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), ha evitat reconèixer com a “extermini i genocidi” l'assassinat de 63.000 gazatíes per part de les tropes israelianes, alineant-se a l'estratègia del líder nacional de la formació conservadora, Alberto Núñez Feijóo, qui aquest dilluns va eludir utilitzar aquests termes per referir-se a “el que està fent Israel amb la població civil de Gaza”.

Durant el ple celebrat aquest dimarts a la Cambra autonòmica, Prohens ha preferit centrar la seva intervenció a condemnar que “el grup terrorista Hamàs doni l'enhorabona al Govern de Pedro Sánchez”, després que el Moviment de Resistència Islàmica descrigués com “un important pas polític i moral” la decisió de Moncloa d'establir per decret l'embargament d'armes a Israel i prohibir l'entrada a Espanya als que participin directament al genocidi a la Franja de Gaza. “És una vergonya”, ha incidit la líder balear sobre les paraules de Hamàs.

En ser interpel·lada pel PSIB-PSOE sobre si reconeix “l'extermini i genocidi” a Gaza, Prohens s'ha limitat a respondre que condemna “qualsevol assassinat de qualsevol nen”, igual que “l'assassinat d'un espanyol ahir” en un tiroteig registrat als afores de Jerusalem.

Prohens ha aprofitat per desviar el debat i carregar contra la política migratòria de l'Executiu central, preguntant al portaveu socialista, Iago Negueruela, si condemna el fet de “no perseguir les màfies, que les polítiques d'efecte anomenada i negar la ruta migratòria regular entre Algèria i Balears portin ja més d'una vintena de desapareguts” a les costes de l'arxipèlag.

“Sortim al carrer i diguem 'ja n'hi ha prou': dos de cada tres menors tutelats són menors migrants no acompanyats, diguem prou, que no és possible trobar professionals per atendre en condicions de dignitat”, ha asseverat.

Les afirmacions de Prohens xoquen, però, amb les dades objectives: les 72 places amb què compten les illes per a aquests nens i adolescents suposen tan sols el 17,7 % de les 406 amb què hauria de comptar l'arxipèlag d'acord amb el criteri establert pel Govern central en el reial decret que el Consell de Ministres va aprovar fa dues setmanes.

No en va, El Govern central ha denegat la petició de Balears d'acollir-se a la contingència migratòria, figura amb què el decret per a la derivació dels menors habilita les comunitats autònomes que es declarin saturades a reubicar-los en altres regions. Per cursar aquest mecanisme, les autonomies han de triplicar la seva capacitat ordinària d'acollida, cosa que no passa en el cas de les Balears: per obtenir-la hauria de superar els 1.218 nens i adolescents migrants acollits, un 45% més dels que atén actualment.