eldiario.es

Menú

Fugir de la guerra, un camí anomenat Mediterrani

L'exili forçat al que moltes persones es veuen condemnades per tal de fugir de la guerra, suposa un llarg camí que en alguns casos pot durar anys, són molts els que perden la vida en l'intent. El camí adopta, massa sovint, el nom del Mediterrani i en les últimes setmanes travessar-ho s'ha convertit en un autèntic infern. Amb prou feines en una setmana de diferència hem rebut la notícia del naufragi de dos vaixells en els quals hi viatjaven més de 1000 persones, en el primer van morir aproximadament 400, en el segon més de 700 es troben desaparegudes.

- PUBLICIDAD -
La Guardia Civil alerta de picos de inmigración por la recuperación económica

La Guardia Civil alerta de picos de inmigración por la recuperación económica

Al 2014, més de 3400 persones van perdre la vida en el mar fugint de la pobresa i dels conflictes armats, segons fonts d'Amnistia Internacional. Els vaixells no només naufraguen, sinó que xoquen contra els basts murs que han aixecat els estats de la Unió Europea.

Les mesures polítiques per part de la UE, malgrat el dramàtic dels fets, tendeixen més a contribuir i empitjorar la problemàtica que a pal·liar-la. Les intervencions militars, les exportacions d'armes i els interessos geoestratègics dels estats integrants i els seus socis, són algunes de les accions que desestabilitzen països i regions aportant inseguretat, alhora que introdueixen armes en situacions amb alt risc de conflicte armat.

Líbia és un d'aquests exemples, a dia d'avui milers de libis segueixen fugint per la situació de violència i inestabilitat que encara sofreix el país. La guerra civil a Líbia ens fa mirar enrere i preguntar-nos sobre la intervenció militar de l'OTAN al 2011, realitzada amb el consens de gairebé tots els països de la UE, que pretenia ser una solució al conflicte emergent, i que no obstant això va tancar les vies per a qualsevol tipus de negociació, introduint més armes, més violència i augmentant el col·lapse a la regió. Les exportacions d'armes representen una part molt important de la problemàtica ja que sovint acaben en destinacions ja arrasades per la violència, i la seva compra pot suposar un major endeutament per a països ja summament empobrits. La Unió Europea destaca per ser un dels principals exportadors d'armes del món, per darrere d'EUA, Rússia i Xina.

Durant el primer semestre del 2014, països com Líbia, Israel o Aràbia Saudita, a dia d'avui involucrats en greus conflictes armats, han estat alguns de les destinacions principals per a les armes produïdes a Espanya, que en l'última dècada ha multiplicat per deu la quantitat de les seves exportacions d'armes. Però les persones no entren amb la mateixa facilitat que surten les armes, els refugiats de la guerra civil a Síria són testimonis de la impenetrabilitat dels murs aixecats per la UE,  que només ha acollit a un 0'17% del total entre 2013 i 2014.

Els constants enfonsaments en el Mediterrani componen una autèntica catàstrofe per la cruesa de la violència estructural exercida des dels nostres estats, la defunció d'aquests milers de persones és l'ona expansiva de la guerra. L'exili forçat és la resposta a la violència del gallet, l'enfonsament en aigües gèlides és la resposta de la violència burocratitzada.

El problema no es resoldrà mentre la UE i els seus socis segueixin actuant com a interventors armats del món, exportadors d'armes, espoliadors de recursos i desestabilitzador històrics de les nostres regions veïnes. S'imposen mesures d'emergència, l'obligació de compromisos seriosos i reals amb la prevenció dels conflictes, un tractament diferent de la pobresa que pateixen molts països d’Àfrica, el final del negoci de las armes i de les intervencions militars desmesurades per a protegir interessos econòmics.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha